La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada). Presenta un ampli passeig central amb arbres i calçades laterals per als automòbils. Va de la plaça de la Imperial Tàrraco (a l'oest) al Balcó del Mediterrani (a l'est), un mirador sobre el mar on els tarragonins van "a tocar ferro". Rebé el nom per analogia amb la Rambla de Barcelona, ja que no és cap antiga riera: el punt més proper al mar, el balcó del Mediterrani, és el més alt del passeig (42 m sobre el nivell del mar), mentre que la plaça de la Imperial Tàrraco està a 24 m sobre el nivell del mar.

Es tracta de l'eix central de l'Eixample tarragoní. Pel que fa a les seves arquitectures, es tracta d'un eix privilegiat, ja que quasi totes elles són de gran qualitat i defineixen un moment i una època. Cal destacar també les escultures disposades a la zona central com ara el monument a Roger de Llúria, als Herois de 1811 (popularment estàtua dels despullats) i la Font del Centenari.

La Rambla Nova es començà a construir el 18 d'agost de 1854, any de l'enderrocament de la muralla de Sant Joan. El projecte d'urbanització es deu a Josep Criviller, guanyador el 1854 d'un concurs públic organitzat per l'Ajuntament a fi de portar a terme la unió entre les parts alta i baixa de la ciutat. Després de moltes dificultats, amb la mort del seu autor, el projecte definitivament aprovat el 1857, d'Àngel Romero, és una reforma i millora del croquis de Criviller.

Al principi es coneixia com l'"Esplanada", però més tard rebé el nom de Rambla de Sant Joan en record de l'antic tram de muralla que hi transcorria. L'any 1899, any de la mort d'Emilio Castelar, es va posar el nom de Rambla de Castelar al tram entre el carrer de Sant Agustí i el Balcó. Més tard s'anomenà Rambla Nova, i el 1931, amb l'adveniment de la Segona República, rebé el nom de Rambla 14 d'abril. Després de la Guerra Civil s'anomenà Rambla del Generalísimo Franco. El tram entre la plaça de la Imperial Tàrraco i la font del Centenari va rebre el nom d'Avenida Conde de Vallellano, en honor de Fernando Suárez de Tangil, ministre d'Obres Públiques (1951-1957). Finalment, a la dècada dels 70 es va recuperar el nom actual de Rambla Nova per a tot el passeig des de la plaça de la Imperial Tàrraco fins al Balcó.

L'any 2006 es va inaugurar un nou tram de la Rambla, al llarg de l'avinguda del President Lluís Companys i l'avinguda del President Francesc Macià, i que culmina a la plaça de les Corts Catalanes. Amb aquest nou tram la Rambla va passar a tenir 1.000 m de longitud i va esdevenir un passeig des del riu Francolí fins al mar Mediterrani.