A les darreries del segle xix el doctor reusenc Emili Briansó Planes, que havia accedit al càrrec de metge forense, entrà en contacte amb els malalts mentals de ca l'Agulla, una institució sense condicions higièniques ni terapèutiques, situada en el nucli urbà. Va proposar la construcció d'un nou centre que reunís les condicions necessàries i va convèncer diferents prohoms de constituir la Sociedad Manicomio de Reus, que agrupà 35 comerciants, professionals liberals, propietaris i industrials. El president del primer consell d'administració va ser Pau Font de Rubinat (important intel·lectual catalanista reusenc, advocat i bibliòfil), que per la seva coneixença amb Lluís Domènech i Montaner, al qual l'unien les mateixes idees polítiques de la Unió Catalanista, va fer que assumís el projecte com a arquitecte de l'obra, considerada com el precedent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Domènech i Montaner va seguir les noves línies de tractament de malalts mentals i dissenyà un complex hospitalari articulat, seguint un esquema de pavellons que més tard aplicaria a l'Hospital de Sant Pau. El mes de juny de 1897 va entregar el plànol general del centre, format per 11 pavellons principals separats per amplis jardins, dels quals els que anaven destinats al tractament de malalts es distribuïen en tres conceptes: el tipus de malaltia, la classe social i el sexe. A més, es preveia la construcció d'una gran capella i edificis complementaris. La construcció de l'Institut Pere Mata es començà l'abril de 1898 amb els pavellons de Serveis Generals, Beneficència i Tercera Classe. L'1 de març de 1900 es va obrir oficialment el centre.[1]

 Institut Pere Mata, 1908.

L'edifici encara es fa servir com a hospital psiquiàtric, i també per a consultes psiquiàtriques de la seguretat social. S'hi accedeix per una petita carretera des de la carretera d'Alcolea del Pinar, que va de Reus a Falset. El conjunt disposa d'un ampli domini d'unes 20 hectàrees. Molt a prop se situen les Parcel·les Pelai (Reus) i no gaire lluny el lloc conegut com a Boca de la Mina amb els dipòsits d'aigua de la ciutat. Conjuntament amb la tasca pròpiament assistencial, des de 1983 aquesta organització ha desenvolupat una molt important actuació relacionada amb la docència, la formació i la investigació, de manera que l'Institut Pere Mata no entén avui la seva existència sense aquesta estratègia sòlida de futur que es basa en l'assistència, la docència i la recerca. És per això que l'Institut Pere Mata és un hospital universitari amb unitat docent de la Facultat de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en el qual s'imparteix tant formació de pregrau (pràctiques de psiquiatria, infermeria…), com de postgrau (màster de salut mental: investigació en psiquiatria, neurotoxicologia i psicofarmacologia, i programes de doctorat). L'Hospital Universitari està acreditat pel Ministeri de Sanitat i Política Social per formar metges, psicòlegs i infermers residents. D'altra banda, en els objectius principals de l'Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata hi ha també la investigació. Tots els tècnics de l'Institut estan convençuts que la millor forma de mantenir una actualització professional és participar activament en tasques d'investigació. Per aquest motiu es realitzen treballs d'investigació bàsica, clínica i epidemiològica que han estat finançats en convocatòries públiques (Ministerio de Sanidad y Política Social; Instituto Nacional de Consumo; Ministerio de Ciencia e Innovación; Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya; Fundació La Marató de TV3; Genoma España…) o que es financen amb recursos propis de la institució.

El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014 «pel valuós servei prestat en els àmbits de la salut mental, la discapacitat intel·lectual i l'atenció a les persones grans, així com en el conjunt de l'obra social de les fundacions que hi són vinculades».[2]