Persèpolis (grec antic: Περσέπολις, Persépolis, ‘la ciutat persa’ era la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida. És a uns 70 km de la ciutat iraniana de Xiraz (província de Fars), a prop del la desembocadura del riu Pulwar al Kur. En persa antic es deia Pārsa; en persa: تخت جمشید, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid'.

El 521 aC Darios I va donar l'ordre de construir-la com a part d'un vast programa de obres monumentals enfocades a emfatitzar la unitat i diversitat de l'imperi persa aquemènida, la legitimitat del poder reial i mostrar la grandesa del seu regne. Les obres de Persèpolis van atreure treballadors i artesans vinguts de totes les satrapies de l'imperi i per això l'estil arquitectural va resultar d'una combinació original de formes d'aquestes províncies que van crear un estil arquitectònic persa ja abans esbossat a Pasargada i també a Susa i Ecbàtana. Aquesta combinació de sabers va marcar igualment la resta de les arts perses, com l'escultura i l'orfebreria. La construcció de Persèpolis va continuar durant dos segles, fins a la conquesta de l'imperi i la destrucció parcial de la ciutat per Alexandre el Gran el 331 aC.

El lloc va ser visitat al llarg dels segles per viatgers occidentals, però no va ser fins al segle XVII que les ruïnes es van certificar com l'antiga capital aquemènida. Nombroses expedicions arqueològiques han permès comprendre millor les estructures, el seu aspecte original i les funcions que van complir.

Persèpolis comprèn un enorme complex palatí sobre una terrassa monumental que suporta múltiples edificis hipòstils que van tenir funcions protocol·làries, rituals, emblemàtiques o administratives: audiències, apartaments reals, administració del tresor o recepció. A prop de la terrassa hi havia altres elements: tombes reials, altars i jardins. També hi havia les cases de la ciutat baixa, de la qual gairebé no en queda res de visible avui en dia. Molts baixos relleus esculpits a les escalinates i portes de palau representen la diversitat dels pobles que componien l'imperi. Altres consagren la imatge d'un poder reial protector, sobirà, legítim i absolut, on es designa Xerxes I com a successor legítim de Darios el Gran. Les múltiples inscripcions reals en escriptura cuneïforme de Persèpolis són redactades en persa antic, babiloni o elamita. Són gravades en diversos llocs de la ciutat, destinades als mateixos fins i especifiquen quins reis van ordenar l'aixecament dels edificis.

La idea que Persèpolis tenia una ocupació únicament anual i ritual dedicada a la recepció pel rei dels tributs oferts per les nacions de l'imperi durant les cerimònies de l'any nou persa ha prevalgut durant molt de temps. Ara sabem amb seguretat que la ciutat era permanentment ocupada i que tenia un paper administratiu i polític central per al govern de l'imperi. Els molts arxius inscrits en tauletes d'argila descoberts en els edificis del tresor i en les fortificacions han permès establir aquestes funcions i proporcionen informació valuosa sobre l'administració imperial aquemènida i la construcció del complex. Persèpolis està inscrita en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1979.