Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran. Aquest emplaçament és anomenat Næqš-i Rostæm, 'el retrat de Rostam', perquè els perses pensaven que els baixos relleus sassànides sota les tombes representaven Rostam, un heroi mitològic persa.

És una paret rocosa que conté quatre tombes reials aquemènides rupestres, cruciformes i amb baixos relleus. Una d'aquestes, segons les inscripcions que presenta, seria la tomba de Darios I. Les altres tres tombes que es troben als costats de la de Darios I serien les de Xerxes I, Artaxerxes I i Darios II, però no porten cap inscripció que ho permeti identificar amb certesa. Es troben a la muntanya de darrere Persèpolis dues tombes semblants, pertanyents probablement a Artaxerxes II i Artaxerxes III, el mateix que una tomba inacabada que podria ser la d'Arsès, o més segurament de Darios III, l'últim rei de la dinastia aquemènida, que va ser enderrocat per Alexandre el Gran.

La tomba de Darios és un dels dos models de tomba que van existir en l'art persa del període aquemènida. Es tracta d'una tomba excavada a la roca com els hipogeus egipcis. L'altre model és el de la tomba de Cir a Pasàrgada,

Hi ha també set grans baixos relleus a la roca de Naqsh-i Rustam, sota les tombes, escultures manades fer pels reis sassànides.

Enfront de la roca es troba Ka'ba-i-Zartosht, un monument zoroàstric. A l'extremitat del lloc es troben dos petits altars de foc.