El Parc va ser construït i promogut per Salvador Samà i Torrens (1861-1933), marquès de Marianao, hereu d'una família catalana establerta a Cuba que s'havia enriquit gràcies al tràfic d'esclaus. Es promogué per encerclar un sumptuós edifici que havia de reemplaçar la petita masia que existia aleshores.[1] Llevat del palau, la resta del conjunt (jardins, l'estany, els brolladors, la torre neogòtica, les gàbies, les cotxeres, estatges del servei i d'altres) és obra de l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre, autor del Parc de la Ciutadella, que comptà possiblement amb l'ajut d'Antoni Gaudí, que aleshores era el seu deixeble (tots dos van treballar junts a la Gran Cascada del parc de la Ciutadella de Barcelona). Les obres duraren del 1881 al 1887.[1]

La plantació del parc va començar l'any 1881. Posteriorment, el Marquès de Marianao va fer construir-hi diversos habitacles i gàbies per a albergar els diferents animals portats d'arreu del món del seu zoo privat, situats al voltant del recinte botànic i del mateix estil que la resta del conjunt arquitectònic, és a dir, fets de pedra calcària i dissimulant-ne el morter de les juntes amb sulfat de ferro, a l'estil dels salts d'aigua vuitcentistes. És una mostra important de jardineria romàntica del segle xix que intenta reproduir l'exòtic i característic ambient de la Cuba colonial.

L'arquitecte francès Desbrosses restaurà l'edifici, malmès els darrers moments de la guerra civil, l'any 1939. Els mobles i d'altres objectes de valor, que havien estat traslladats al Museu de Reus, tornaren a llur emplaçament.[1] Darrerament, el Parc Samà ha estat escenari de manifestacions socials.[1]