El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (grec antic: Πάνθειον, llatí: Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). En textos més moderns es troben sobretot Mart i Venus. Els romans l'anomenen popularment la Ritonna («la Rotonda»), i d'aquí prové el nom de la plaça on s'aixeca.

L'edifici original el va fer construir l'any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, amic i gendre d'August. Més tard, va patir un parell d'incendis fins que Hadrià el va reconstruir totalment, alterant-ne l'estructura, entre els anys 118 i 128.

La façana està formada per setze fines columnes fetes de granit egipci i la seva cúpula és un prodigi arquitectònic. Només hi ha una entrada de llum, l'òcul, situat a la part superior de la semiesfera. L'efecte de la llum que hi penetra ha captivat molts estudiosos.

L'edifici fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980. Miquel Àngel va dir que el seu era un «disseny angèlic i no humà». Stendhal també s'hi va referir: «El més bell record de l'antiguitat romana és, sense cap dubte, el Panteó. Aquest temple ha patit tan poc, que sembla estar igual que en l'època dels romans.»