Abans de la construcció del palau de Potala, els dalai-lames tenien la seva residència al monestir de Drapung, molt proper a Lhasa.[1] La institució dels dalai-lames havia nascut el 1578, amb el III dalai-lama, els anteriors foren designats més endavant, pòstumament. El Ganden Potrang de Drapung va arribar també a ser la seu del govern tibetà. En època del Gran Cinquè (el V dalai-lama, Ngawang Lobsang Guiamtso, 1617-82) hom va decidir donar més amplitud a la seu del govern i per això es va inspirar en els governants anteriors, que exercien el poder des d'un dzong, o fortalesa. El lloc on es va aixecar el nou palau es va escollir entre dues opcions: el Dzong de Gongkar, proper a l'aiguabarreig del Kyi Chhu i el Tsangpo, i Lhasa, que gaudia de l'avantatge de trobar-se en un lloc proper de Drapung (i també de Ganden i Sera), de la proximitat del Jokhang i de ser la seu del govern en l'època de Songtsan Gampo.[2]

Es va triar el turó de Marpo Ri, a Lhasa, on Songtsan Gampo havia establert un palau i que a l'època del Gran Cinquè, era considerat com el lloc on habitava i es venerava Avalokitesvara.[3] D'aquell edifici encara es conserven algunes restes a l'interior del Palau Roig. Hom desconeix com era, però devia tenir una gran envergadura atès que hi ha referències afirmant que tenia "999 habitacions".

L'estructura constructiva del palau del Potala és força complexa. Degut a la seva situació (dalt una muntanya) la disposició de les diferents dependències es desenvolupa en diversos nivells, que, afegit a les diferents etapes constructives fa que el conjunt sigui de difícil interpretació: diferents alçades, cossos sobreposats i encastats l'un amb l'altre. Bàsicament hom divideix el palau en dues parts principals: el Potrang Karpo (Palau Blanc) i el Potrang Marpo (Palau Roig).[4]

Un Potrang Karpo (Palau Blanc) es trobava fins llavors a Chusul. El Gran Cinquè va decidir aixecar el nou palau a Marpo Ri el 1645. La seva construcció es va fer en només tres anys, el 1648 ja era acabat i el 1649 s'hi va traslladar la cort des del Ganden Potrang. Des de llavors va esdevenir residència del dalai lama. Aquesta etapa constructiva es va basar a afegir noves construccions al voltant de l'edifici inicial de l'època de Songtsan Gampo, del segle vii. Aquest palau es feia servir per a les activitats de govern, aquí es prenien les decisions de caràcter polític i les administratives del govern.[5][4]

El Potrang Marpo (Palau Roig) es va aixecar més endavant, tot i que hi ha diferents versions pel que fa a les dates. Hom situa el començament de la construcció d'aquest sector l'any 1682, el mateix en què el Gran Cinquè havia mort i el govern del país va passar a mans del regent, el qual va mantenir en secret la desaparició del dalai lama durant tretze anys. Molt possiblement en aquesta fase de l'obra es va enderrocar alguna part del Palau Blanc. La construcció s'hauria acabat el 1693. Possiblement el 5é dalai-lama va disposar aixecar aquest edifici per poder albergar la seva tomba-estupa, el lloc de la seva sepultura va quedar enllestit el 1694, quan el regent, Sanguià Gampo, va anunciar als tibetans la mort del cap religiós i polític del país. Aquest sector tenia un caràcter eminentment religiós, servia d'escenari de les grans cerimònies religioses.

Les mateixes dimensions del Potala, 130.000 m², amb una llarga sèrie de capelles i habitacions, moltes d'elles amb desenes d'imatges, fa que hom en compti més de 200.000, de totes mides i èpoques. A això cal afegir les pintures murals, els estupes, thangkes, teixits ornamentals, vestuari, armament, objectes de culte, ceràmica... fan d'aquest lloc rellevant tant des del punt de vista cultural com a artístic. Dins el palau reposen les restes de vuit dalai lames. Excepcionalment el lloc fou respectat en època de la Revolució Cultural xinesa, quan molts altres centres de culte tibetans van desaparèixer, foren espoliats o van patir destruccions més o menys sistemàtiques.[6]

El 13è dalai lama va portar a terme, el 1922, importants obres de restauració del conjunt monumental, des de canviar velles columnes i bigues fins a ampliar capelles i sales del palau.[7]