Mandala del Kakaling, a l'entrada principal del monestir

El monestir fou fundat per Merek Lama Lodre Gyamsto entre 1680 i 1681 per ordre del 5é Dalai-lama.[6][13][1]

Abans del predomini de la secta budista Gelug ('barrets grocs') a Tawang, la secta que dominava a la zona era la Nyingmapa ('barrets negres'), que arribaren a agredir al fundador del monestir de Tawang. L'hostilitat es va agreujar amb la temptativa d'invasió de Tawang pels drukpa, que també pertanyien a la secta Nyingmapa. Per això el monestir es construí com una fortalesa en un indret amb bones condicions de defensa.[2]

Al 1844, el monestir de Tawang va figurar en dos acords amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Un d'ells, signat el 24 de febrer, establia el lliurament pels monpa dels seus drets sobre Karlapara Duar en paga d'una renda anual (posa) de 5.000 rupies. Un altre acord, datat de 28 de maig, preveia l'obediència dels sherdukpa (una altra ètnia de l'est d'Arunachal Pradexe) a qualsevol ordre de l'administració britànica de l'Índia per un pagament anual de 2.526 rupies i 7 anna.[18] Els obrers de Tawang acostumaven a recórrer tota la regió, fins a les planes d'Assam, per cobrar les contribucions monàstiques.[3] El pandita Nain Singh, del Gran Projecte de Topografia Trigonomètric, que va visitar el monestir al 1874-1875, explicà que el monestir tenia una espècie d'organisme administratiu parlamentari, el Kato, format pels lames superiors, que no depenia del Dzonpan (dirigent del monestir de Tsona o del govern de Lhasa. Aquest aspecte de la seua autonomia va ser també observat per G. A. Nevill, que el visità al 1924.[4]

Fins al 1914, la regió pertanyia al Tibet. Però amb l'acord de Simla del 1914, l'àrea va passar a ser administrada pel Raj Britànic.[21][20] El Tibet hagué de renunciar a centenars de quilòmetres quadrats del seu territori, incloent-hi el monestir de Tawang i la rodalia.[5] Aquest territori el reclama la Xina com a part del Tibet i fou envaït pels xinesos durant la Guerra sinoíndia del 1962.[21][20] Les tropes xineses entraren per la frontera nord-est de l'Índia el 20 d'octubre i feren enretirar-se'n l'exèrcit indi. La regió de Tawang i el monestir van estar ocupats durant sis mesos.[6] Abans de la guerra, al 1959, el 14é Dalai Lama fugiu del Tibet, que havia estat ocupat per la Xina el 1950, i es refugià al monestir de Tawang uns dies abans d'anar a Tezpur.[7] 50 anys després, malgrat les fortes protestes de la Xina, la visita del Dalai-lama el 8 de novembre de 2009 al monestir fou un gran esdeveniment per a la població de la regió i el abade superior de Tawang va rebre el líder tibetano amb gran pompa.

El 2006 el monestir tenia 400 monjos i al 2010 n'havia arribat a 450. El 2006 es creà al monestir el Centre de Conservació de Manuscrits de Tawang, que conté 200 manuscrits, dels quals 31 van ser restaurats. Al novembre de 2010 es donà a conéixer el risc que pateix el monestir d'esllavissades.(11)[8]

Edificis principals  El Dukhang (sala d'assemblea)

El monestir conté tres pisos i una gran sala d'assemblea (dukhang), deu estructures funcionals i 65 edificis residencials per als estudiants, lames i monjos.[5][15] Inclou una escola, disposa de proveïment d'aigua propi[15] i d'un centre d'estudis de cultura budista.[9]

El pis inferior és on es fan els balls rituals. A les parets hi ha penjades nombroses thangkas amb divinitats i sants budistes. Els edificis residencials tenen capacitat per a 700 monjos. A la fi de la dècada del 2000 hi vivien 450 monjos.[6][10][31] Al pati central hi ha un petit museu amb túniques, trompes telescòpiques i alguns objectes personals del 6é Dalai-llama.[11]

Temple principal (Dukhang)  Estàtua del Buda Sakyamuni al Dukhang

El temple principal del monestir, situat a l'oest de la porta d'entrada, és conegut com Dukhang (du significa 'assemblea' i khang 'edifici').[17] Va ser construït el 1860–1861. Al costat nord de l'interior hi ha una estàtua daurada del Buda Sakyamuni en la posició de lotus, de 8 m d'altura.[11] És damunt una plataforma. Junt a aquesta estàtua hi ha una caixa d'argent que conté una thangka especial de la dea Sro Devi (Palden Lhamo), deïtat protectora del monestir. Segons la llegenda va ser pintada amb sang del nas del 5é Dalai-lama. Aquesta imatge pintada la donà al monestir el 5é Dalai-lama. El Dukhang estava molt deteriorat a la fi del s. XX i va ser restaurat el 2002 seguint l'estil arquitectònic tradicional budista. Es va decorar amb pintures, murals, relleus, escultures i altres obres d'art.[10]

Biblioteca  Biblioteca

El monestir té un tipografia per a imprimir llibres religiosos usant paper fabricat localment. La impressió es fa amb blocs de fusta. Els llibres els usen sovint els lames lletrats monpa en els rituals religiosos.[12]

Tot el segon pis l'ocupa la biblioteca. S'hi guarden les escriptures de Gyetengpa (o Gyentongpa), Doduipa, Mamtha, Kanjur, Tanjur i Zungdui, les quals s'han degradat pels insectes. En la col·lecció de la biblioteca destaquen dues col·leccions impreses del Tanjur en 25 volums, que contenen comentaris als ensenyaments budistes; tres conjunts del Kanjur (la traducció en tibetà dels cànons dels ensenyaments budistes), i un Chanjia Sangbhums en cinc volums. Dos dels conjunts del Kanjur són manuscrits (un amb 131 volums i l'altre amb 125) i un altre és imprés (amb 101 volums). La col·lecció manuscrita del Kanjur amb 125 volums té les lletres daurades en totes les pàgines, igual que el Gyentongpa.[31][28]