El Monestir de Tawang, conegut en tibetà com Tawang Galden Namgey Lhatse o Tawang Galdan Namgye Lhatse, és un monestir budista tibetà a la rodalia de la petita ciutat de Tawang, a l'estat de l'Arunachal Pradesh, al nord-est de l'Índia. S'alça a la vall del riu Tawang, a més de 2.900 m d'altitud, prop de la frontera amb Bhutan i amb el Tibet. És el monestir budista més gran de l'Índia i se'n diu, erròniament, que n'és el segon major del món després del Palau de Potala de Lhasa, la capital del Tibet.[2]

Va ser fundat per Merak Lama Lodre Gyatso al 1680–1681 segons el desig del 5é Dalai-lama, Ngawang Lobsang Guiamtso. Pertany a l'escola Gelug del budisme mahayana i s'associa religiosament al monestir Drepung de Lhasa. Aquesta associació es va mantenir durant el període d'invasió britànica.

El conjunt té tres pisos d'alçada i és tancat per un mur de 282 m de perímetre. En la biblioteca se'n guarden escriptures antigues valuoses, especialment de Kanjur i de Tanjur. El monestir organitza festivals, dels quals el més elaborat i colorit és el Torgya, celebrat entre els dies 10 i 12 de gener.