Buckingham Palace
( Palau de Buckingham )El Palau de Buckingham és una de les residències oficials de la rei Carles III del Regne Unit a Londres. A més a més, és el principal espai on es desenvolupen les activitats oficials de la Família reial britànica entre les quals destaquen les obligacions d'estat. El Palau s'ha convertit en una de les principals atraccions turístiques de la capital britànica. Les Cambres d'Estats són el nucli principal de la zona oficial i de treball del Palau. Emprades habitualment per la Reina i altres membres de la Família reial s'utilitzen com a despatxos i cambres de recepcions. A més a més de ser la residència de setmana de la reina i del duc d'Edimburg, el palau és el lloc de treball de 450 persones. Cada any prop de 50 000 persones són rebudes en recepcions, audiències i banquets. El pati és utilitzat en el moment del relleu de la guàrdia, una cerimònia que s'ha convertit en una atracció turística (cada dia a l'estiu, cada dos dies a l'hivern).
Originalment conegut com a Bucking...Llegeix més
El Palau de Buckingham és una de les residències oficials de la rei Carles III del Regne Unit a Londres. A més a més, és el principal espai on es desenvolupen les activitats oficials de la Família reial britànica entre les quals destaquen les obligacions d'estat. El Palau s'ha convertit en una de les principals atraccions turístiques de la capital britànica. Les Cambres d'Estats són el nucli principal de la zona oficial i de treball del Palau. Emprades habitualment per la Reina i altres membres de la Família reial s'utilitzen com a despatxos i cambres de recepcions. A més a més de ser la residència de setmana de la reina i del duc d'Edimburg, el palau és el lloc de treball de 450 persones. Cada any prop de 50 000 persones són rebudes en recepcions, audiències i banquets. El pati és utilitzat en el moment del relleu de la guàrdia, una cerimònia que s'ha convertit en una atracció turística (cada dia a l'estiu, cada dos dies a l'hivern).
Originalment conegut com a Buckingham House, l'emplaçament de l'actual Palau era ocupat per dependències municipals construïdes pel duc de Buckingham l'any 1703 i adquirides pel rei Jordi III del Regne Unit l'any 1762. Al llarg dels setanta-cinc anys posteriors a la compra per part del monarca anglès es procedí a una intensa activitat de reforma i sobretot d'engrandiment de l'edifici primitiu. Les obres foren dirigides pels arquitectes John Nash i Edward Blore. No fou fins a l'any 1837 que esdevingué la principal residència del sobirà anglès a Londres, essent la reina Victòria I del Regne Unit la primera sobirana a establir-s'hi definitivament. Al llarg del segle xix i del segle XX es conclogueren un seguit de construccions extres al voltant del Palau, tals com el The Mall, el Marble Arch o el Memorial Victòria. La façana principal del Palau fou reformada l'any 1913 essent l'actual imatge palatina.
La decoració interior és de l'època del regnat dels Hannover, segle xviii i inici del segle xix. Posteriorment, en el regnat del rei Eduard VII del Regne Unit es redecoraren algunes sales en estil belle-epoque. Els jardins del Palau són els jardins privats més grans de Londres i foren dissenyats per William Townsend Ailton. El llac artificial fou creat l'any 1828 essent proveït per l'aigua dels llacs de Hyde Park.
La primera edificació construïda en el lloc on ara es troba el palau va ser la casa Goring, construïda en 1633 per Lord Goring.[1] No obstant això, la casa que constitueix el nucli original del palau va ser construïda pel Duc de Buckingham en 1703. Aquesta casa va ser dissenyada per l'arquitecte William Wind, construint un gran bloc central de tres pisos i dos edificis annexos més petits.
La casa va ser venuda pel seu fill al rei Jordi III del Regne Unit el 1762. Es va pensar utilitzar l'edifici com a residència privada per a la família real, particularment per a la Reina Carlota. Mentrestant, el Palau de Saint James se seguiria fent servir com a residència oficial i cerimonial del rei. De fet, els ambaixadors actuals s'acrediten davant la "cort de St James», encara que sigui en Buckingham on presenten les seves credencials a la reina.
De casa a palau Jordi IVLa reina Carlota va morir el 1818 i dos anys més tard ho faria el seu marit Jordi III. L'hereu, Jordi IV va decidir ampliar Buckingham per dedicar juntament amb St. James als actes d'estat, però el 1826 va decidir convertir Buckingham en un palau reial. Va encarregar a John Nash la construcció del seu projecte. El nou edifici es va construir en pedra utilitzant un estil neoclàssic francès. Es van crear dues ales més, deixant un pati interior obert. Aquesta és l'estructura que es manté fins a l'actualitat excepte la façana est, que tanca el pati que és de més recent creació.En aquest lloc es trobava un impressionant arc de triomf inspirat en l'Arc de Constantí de Roma, el cost va ser de 34.450 Lliures esterlines. Jordi IV volia coronar amb una estàtua eqüestre seva. No obstant això el monarca va morir abans i el Parlament va decidir instal·lar a la plaça Trafalgar.
Guillerm IV.Es volia també que els interiors del palau fossin d'una bellesa incomparable. Jordi IV havia encarregat el disseny interior a Charles Long, que basava les seves obres en l'escaiola i les incrustacions de lapislàtzuli. La mort de Jordi IV el 1830 va produir que no es completés la decoració dels interiors fins al regnat de Guillem IV, un home de gustos simples.
En els anys previs a la mort deJordi IV, el cost de l'encara no finalitzat palau estava causant queixes en el parlament i en la premsa. Guillem IV del Regne Unit va triar a Edward Blore com a cap d'obra, que va portar a terme un model similar al projectat per Nash però amb un cost menor. El cost total de la remodelació del palau va ascendir a 719.000 lliures.
Encara que els reis celebressin actes i recepcions en els salons d'Estat del palau, mai van residir en ell, ja que preferien Clarence House. És remarcable el gest del rei quan es va cremar el Palau de Westminster oferint Buckingham al poble, per a usar-lo com a seu del parlament. Aquesta oferta va ser rebutjada i es va tornar a reconstruir Westminster.
La majoria dels salons de recepció van ser moblats en aquesta època i encara es mantenen en l'actualitat. Utilitzen l'estil xinès amb mobles del pavelló reial de Brighton i de Carlton house.
La reina Victòria Reina VictòriaAmb l'arribada de la reina Victòria al tron el 1837, el Palau de Buckingham va passar a convertir-se en residència reial. Mentre que els salons d'estat es caracteritzaven per la infinitat de colors, les necessitats del nou palau passaven per ser menys luxoses. Se sap que les xemeneies expulsaven tant fum que van haver de deixar d'encendre, donant-li al palau una gèlida magnificència. La ventilació era tan dolenta que l'interior desprenia mala olor, i quan es va decidir instal·lar llums de gas, hi va haver una seriosa preocupació sobre els possibles fuites de gas a les plantes inferiors. També es criticava la deixadesa dels treballadors i la brutícia que regnava en el palau. Quan la reina va contreure matrimoni amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha, aquest va passar a ocupar-se dels assumptes interns del palau i dels empleats. Es van solucionar tots els problemes i els constructors van poder finalment abandonar el palau en 1840.
La gran ala est del palau (actualment la façana principal del mateix) va ser construït després del matrimoni de la reina Victòria. El 1847, la parella va trobar el palau massa petit per a la vida i la seva creixent família. Així que es va decidir tancar el pati per convertir-lo en un pati interior. En aquesta ala es troba el balcó des del qual la família reial saluda els seus súbdits.
Des d'abans de la mort del Príncep Albert, es coneixia la passió de la Reina Victòria per la música i el ball i els grans músics de l'època eren portats a palau per interpretar les seves obres. Mendelssohn va actuar en tres ocasions, Johann Strauss I i la seva orquestra van actuar al palau quan es va estrenar l'obra del compositor, «polka d'Alicia", en honor de la princesa Alícia. Durant aquesta època el palau de Buckingham era l'escenari d'imponents balls, de cerimònies reals rutinàries, d'investidures i de presentacions.
La Reina Victòria va decidir traslladar l'Arc Marble, l'antiga entrada al palau, a la seva localització actual, a prop Speakers 'Corner, al Hyde Park. Després de la mort del seu marit, la Reina Victòria abandonà Buckingham i es va traslladar als castells de Windsor. L'activitat de la cort va seguir duent a terme en el Castell de Windsor, i Buckingham va quedar relegat a l'ombra de la Reina vestida en un rigorós dol.
El segle XX La façana est va ser completada en 1850. Aquí es mostra l'aspecte en 1910, abans de la remodelació de 1913.El 1901 va arribar al tron el rei Eduard VII i va omplir de vida al palau. El nou rei i la seva dona, la reina Alexandra, eren l'exponent de la classe alta britànica, i el seu grup d'amics, coneguts com el grup de Marlborough House, era considerat la gent més eminent de l'època. Els salons del palau, especialment la sala de ball, la Sala del tron i els vestíbuls i galeries van ser reformats en un estil belle époque de tons daurats. Aquesta decoració es manté avui dia. De nou, el palau es va convertir en el centre de l'Imperi Britànic. Molta gent opina que la decoració que va implantar aquest monarca no concorda amb el disseny original del palau.
L'última gran reforma de l'edifici va tenir lloc sota el regnat de Jordi V del Regne Unit, quan el 1913 Aston Webb va redissenyar la façana est[2] perquè fos el teló de fons del monument a Victòria, una gran estàtua en memòria de la Reina Victòria. Jordi V, que va succeir a Eduard VII el 1910, tenia una personalitat més seriosa que el seu pare, cosa que va quedar reflectida en la vida del palau. Es va posar un gran èmfasi en les cerimònies oficials i els deures reals, i es van oblidar, en part, els moments d'oci. La muller de Jordi V, la Reina Maria, era una estudiosa de les arts i va dedicar el seu interès en la col·lecció de mobles i obres d'art. La reina també va manar a afegir noves xemeneies de marbre.
També va ser ella la responsable de la decoració del Saló Blau. Aquest saló, de 21 metres de llarg és considerat pels experts com el més bonic de tots els que componen el palau. El 1999 el palau comptava amb 19 salons d'Estat, 52 dormitoris principals, 188 habitacions d'empleats, 92 oficines i 78 banys. Encara que sembli gran, és petit en comparació amb el palau del Tsar a Sant Petersburg, el Palau Episcopal de Roma o el Palau Reial de Madrid, i minúscul en comparació amb la Ciutat Prohibida i el Potala. La mida es pot observar millor des de dins, observant el pati intern. El 1938 es va dur a terme una petita reforma que va convertir el pavelló nord-oest dissenyat per Nash en una piscina.
Guerres mundialsDurant la Primera Guerra Mundial, el Palau, en aquells dies residència del rei Jordi V del Regne Unit i la reina Maria, no va ser bombardejat. Els objectes de major valor de la Royal Collection van ser evacuats a Windsor, però la família reial es va quedar a Londres. El canvi més gran de la vida a palau durant la guerra va ser la persuasió que va fer el govern sobre el rei perquè tanqués el celler i s'abstingués de beure alcohol per tal de donar bon exemple a les classes baixes, que es jutjaven com a massa proclius a l'alcoholisme. Les classes baixes van seguir bevent i el rei va haver de mantenir la seva abstinència. Eduard VIII va explicar més tard a un biògraf que el seu pare prenia un got de vi de Porto cada matí, mentre que la reina banyava la seva macedònia de fruita en xampany. Els fills dels reis van ser fotografiats en l'època servint te als oficials encarregats de la seguretat del palau.
Durant la Segona Guerra Mundial el palau va patir danys. Va ser bombardejat en més de set ocasions, ja que els nazis pensaven que demolir el palau desmoralitzaria la nació. Una bomba va caure al pati interior mentre els reis Jordi VI del Regne Unit i Isabel hi eren, però encara que hi va haver danys materials no hi va haver danys personals. No obstant això, estava expressament prohibit relatar aquests fets en públic. El bombardeig més seriós va ser el que va destrossar la capella reial el 1940. La cobertura del bombardeig es va mostrar en totes les sales de cinema del país per mostrar el patiment comú de rics i pobres. El rei i la reina van ser filmats mentre inspeccionaven les destrosses causades per les bombes al palau. En aquest moment, la reina va pronunciar una de les seves frases més cèlebres: «estic contenta que hagin bombardejat la nostra casa, ara puc mirar a la gent de l'East End als ulls». S'ha relatat que en algunes visites reals a llocs bombardejats, el poble rebia a la família reial amb esbroncades i no amb signes d'alegria. No obstant això, s'ha remarcat que les esbroncades anaven dirigides al ministre que acompanyava els monarques. Això va quedar reflectit en el diari The Sunday Graphic:
El 15 de setembre de 1940, un pilot de la Royal Air Force, Ray Holmes, va interceptar un bombarder alemany intentant bombardejar el palau. Com que s'havia quedat sense munició, va decidir fer topar el seu avió amb l'altre. Els pilots van sobreviure. L'incident va ser gravat i les restes de l'avió s'exhibeixen al museu imperial de guerra de Londres.
Eleanor Roosevelt va visitar Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial. La premsa de l'època, ansiosa per mostrar les penúries dels monarques, va publicar que els objectes de valor havien estat traslladats al camp per evitar destrosses. En aquest cas, atès el rang de l'esposa del president dels Estats Units, es va dir que se li va oferir l'única habitació confortable que quedava, el dormitori personal de la reina Isabel. No obstant això, és possible que aquesta història sigui inventada, ja que ara se sap que durant la Segona Guerra Mundial la família reial va passar moltes nits al Palau de Windsor. És estrany que haguessin deixat a la senyora Roosevelt en un palau buit per fer front sola a una nit de bombardejos.
El 8 de maig de 1945 el Palau va ser el centre de les celebracions britàniques, amb el rei, la reina i les princeses Isabel (futura reina) i Margarita saludant des del balcó, amb finestres destrossades a l'esquena.
Afegeix un nou comentari