El Mausoleu de Khwaja Abu Nasr Parsa (en persa: مزار خواجه ابو نصر پارسا, Ḫwāǧa Abū Naṣr-i Pārsā), ara Mesquita Khwaja, és un mausoleu i mesquita de la ciutat afganesa del nord, Balkh. El mausoleu el fundaren uns anys després de la mort de l'erudit sufí Khwaja Abu Nasr Parsa († 1460/61) en el període timúrida a la regió històrica de Khorasan. Aquest mausoleu, que es creà sota el patrocini del general Mir Sayyid Mazid Bahadur Arghun, probablement es trobava en males condicions a mitjan segle xvi. L'edificació voltada conservada (gonbad en persa, en àrab qubba) sobre una base octogonal amb un monumental pòrtic d'iwan i dos minarets, el van construir a la fi del segle xvi sota el govern dels xibànides, una dinastia uzbeka, segons fonts escrites i característiques d'estil. Això correspon a la inscripció més antiga de l'edifici, datada del 1597/98, pel príncep Xibanid i el donant ʿAbd al-Muʾmin, que degué planejar el mausoleu com un lloc d'enterrament per a ell i la família. Des de la fi del segle xvi fins a la del segle xvii, es van construir sis madrasses al voltant del mausoleu, i això convertí el districte en un centre d'educació religiosa. Un terratrèmol a la fi del segle xix degué ensulsiar la cúpula i els dos minarets. L'edifici fou restaurat el 1975-1976 i després del 2002, i ara és un monument cultural i una mesquita al parc central de la ciutat.

El sobrenom de Mesquita Verda (en persa: مسجد سبز : سبز, Masgid-i sabz) el va rebre l'edifici sagrat en el segle xix.

És una de les poques restes del període timúrida conservat.