La zona propera la llac Baikal té una llarga història amb presència humana. Una primera tribu coneguda a la zona va ser la dels kurikans, avantpassats de dos grups ètnics: els buriats i els iacuts.

Situat a l'antic territori septentrional de la confederació xiongnu, el llac Baikal va ser un dels llocs de la guerra Han-Xiongnu, en la qual els exèrcits de la dinastia Han van perseguir i van derrotar les forces xiongnu, des del segle ii aC fins al segle i. Van deixar informes que el llac era un "mar enorme" (hanhai) i el van designar com a mar del Nord (Běihǎi) dels semi-mítics Quatre Mars.[1] Els kurykans, una tribu de Sibèria que habitaven la zona al segle vi, li van donar l'actual nom que es tradueix en "molta aigua". Més tard, va ser anomenat "llac natural" (Baygal nuur) pels buriats i "llac ric" (Bay göl) pels iacuts.[2] Els europeus poc van saber del llac fins que Rússia es va expandir a l'àrea al segle xvii. El primer explorador rus que va arribar al llac Baikal va ser Kurbat Ivanov l'any 1643.[3]

L'expansió russa a l'àrea ocupada pels buriats al voltant del llac Baikal[4] entre els anys 1628-1658 és considerada part de la conquesta russa de Sibèria. Es va realitzar per primera vegada remuntant l'Angarà aigües amunt des de la localitat de Ienisseisk (fundada l'any 1619) i més tard desplaçant-se cap al sud des del riu Lena. Els russos havien sentit parlar per primera vegada dels buriats l'any 1609 a la ciutat de Tomsk. D'acord amb alguns relats populars explicats un segle després del fet, l'any 1623, Demid Pianda, que va poder haver estat el primer rus a arribar al Lena, va creuar des de la part superior del Lena a l'Angara i va aconseguir arribar a Ienisseisk.[5] Vikhor Savin (1624) i Maksim Perfíliev (1626 i 1627-1628) van explorar el país tungús a l'Angarà Inferior. Cap a l'oest, la localitat de Krasnoiarsk, al Ienissei superior, va ser fundada l'any 1627 i des d'allà van partir cap a l'est una sèrie d'expedicions mal documentades. El 1628 Piotr Bekétov va trobar per primera vegada un grup de buriats i va aconseguir que li tributessin el iasak a la futura seu de Bratsk. L'any 1629, Iàkov Khripunov va sortir de Tomsk per trobar una mina de plata sobre la qual hi havia molts rumors. Els seus homes aviat van començar a saquejar tant els russos com els natius. A ells se'ls va unir un altre grup de Krasnoiarsk, però van abandonar el país buriat quan van escassejar els aliments. La seva incursió va fer que fos difícil que altres russos entressin a la zona. L'any 1631 Maksim Perfíliev va construir un ostrog a Bratsk. La pacificació va tenir un èxit moderat, ja que l'any 1634 va ser destruïda Bratsk i morta la seva guarnició. La història explica que els buriats, que no sabien com utilitzar armes de foc, van decidir cremar els mosquets, juntament amb els cosacs morts. El foc va provocar que les armes de foc es disparessin i matessin unes poques persones, la qual cosa va portar a pensar als buriats que els russos seguien lluitant després de morts. El 1635 Bratsk va ser reconstruïda per una expedició de càstig al comandament de Radukovski. El 1638 va ser assetjada de nou sense èxit.

L'any 1638 Perfíliev va creuar des de l'Angarà el riu Ilim fins a arribar al riu Lena i va descendir aigües avall fins a Oliókminsk. De retorn, va navegar pel riu Vitim a l'àrea oriental del llac Baikal (1640), on va escoltar informes sobre el país de l'Amur. L'any 1641 es va fundar en el curs superior del Lena una nova localitat, Verkholensk. El 1643 Kurbat Ivanov anà més enllà remuntant el Lena i es va convertir en el primer rus que va veure el llac Baikal i l'illa d'Olkhon. La meitat de la seva partida, al comandament de Skorokhódov, es va mantenir en el llac, aconseguint la resta arribar a l'Angarà Superior en el seu extrem nord i hivernant al riu Barguzín, al costat nord-est. L'any 1644 Ivan Pokhàbov va remuntar l'Angarà fins al Baikal, convertint-se tal vegada en el primer rus a utilitzar aquesta ruta, difícil pel ràpid corrent. Va creuar el llac i va explorar el riu Selengà inferior. Cap al 1647 va repetir el viatge amb guies i visitant un Tsetsen Khan prop d'Ulan Bator. L'any 1648, Ivan Galkin va construir un ostrog al riu Barguzín que es va convertir en un centre per a l'expansió cap a l'est. En 1652 Vassili Kolésnikov va informar des de Barguzín que es podia arribar al país de l'Amur, seguint els rius Selengà, Udà i Khilok fins a aconseguir els futurs llocs de Txità i Nértxinsk. L'any 1653 Piotr Bekétov, en el seu segon gran viatge per explorar i recaptar impostos, va prendre la ruta de Kolésnikov fins al llac Irguén, a l'oest de Txità i, durant l'hivern, un dels seus homes, Uràssov, va fundar Nértxinsk, a la vora del riu Nercha. La següent primavera va intentar d'ocupar Nértxinsk, però va ser obligat pels seus homes a unir-se a Stepànov a l'Amur. Nértxinsk va ser destruït pels tungús locals, però reconstruït l'any 1658.