El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kül (Llac Ric)

Situat a una altitud sobre el nivell del mar de 455,5 m, té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79 km, i uns 1.637 m de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del món. Constitueix el llac amb la reserva d'aigua dolça més important del món, també és el llac amb les aigües més transparents i amb més de 25 milions d'anys d'existència és el més antic del planeta.

El Baikal és un llac d'origen tectònic, es va formar com un antic rift. A la zona hi viuen més de 1.700 espècies de plantes i animals, dos terços dels quals no es poden trobar en cap altra part del món, el 1996 la UNESCO el va incloure a la llista de béns naturals Patrimoni de la Humanitat. A la banda est del Baikal habiten trib...Llegeix més

El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kül (Llac Ric)

Situat a una altitud sobre el nivell del mar de 455,5 m, té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79 km, i uns 1.637 m de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del món. Constitueix el llac amb la reserva d'aigua dolça més important del món, també és el llac amb les aigües més transparents i amb més de 25 milions d'anys d'existència és el més antic del planeta.

El Baikal és un llac d'origen tectònic, es va formar com un antic rift. A la zona hi viuen més de 1.700 espècies de plantes i animals, dos terços dels quals no es poden trobar en cap altra part del món, el 1996 la UNESCO el va incloure a la llista de béns naturals Patrimoni de la Humanitat. A la banda est del Baikal habiten tribus buriats que viuen de la cria de cabres, camells, vaques i ovelles, la temperatura de la zona varia des d'un mínim de −19 °C a l'hivern fins a un màxim de 14 °C a l'estiu, el Baikal es glaça durant la meitat de l'any a causa de la seva latitud.

Té un total de 336 rius que hi aboquen les seves aigües, entre ells el Selengà, el Barguzín, l'Angarà Superior, i només un riu que hi neix, l'Angarà, afluent del Ienissei. Durant el període geològic del paleolític s'hi va desenvolupar una cultura al voltant que s'estenia des de l'Ural fins a l'Amèrica del Nord.

En el període mongol s'anomenava a la regió Barkudjin i als seus pobladors Barkut (nom conservat pel riu Barguzín). A la primera meitat del segle xvii fou conegut pels russos i poc després pels europeus en general.

La zona propera la llac Baikal té una llarga història amb presència humana. Una primera tribu coneguda a la zona va ser la dels kurikans, avantpassats de dos grups ètnics: els buriats i els iacuts.

Situat a l'antic territori septentrional de la confederació xiongnu, el llac Baikal va ser un dels llocs de la guerra Han-Xiongnu, en la qual els exèrcits de la dinastia Han van perseguir i van derrotar les forces xiongnu, des del segle ii aC fins al segle i. Van deixar informes que el llac era un "mar enorme" (hanhai) i el van designar com a mar del Nord (Běihǎi) dels semi-mítics Quatre Mars.[1] Els kurykans, una tribu de Sibèria que habitaven la zona al segle vi, li van donar l'actual nom que es tradueix en "molta aigua". Més tard, va ser anomenat "llac natural" (Baygal nuur) pels buriats i "llac ric" (Bay göl) pels iacuts.[2] Els europeus poc van saber del llac fins que Rússia es va expandir a l'àrea al segle xvii. El primer explorador rus que va arribar al llac Baikal va ser Kurbat Ivanov l'any 1643.[3]

Exploració russa i conquesta

L'expansió russa a l'àrea ocupada pels buriats al voltant del llac Baikal[4] entre els anys 1628-1658 és considerada part de la conquesta russa de Sibèria. Es va realitzar per primera vegada remuntant l'Angarà aigües amunt des de la localitat de Ienisseisk (fundada l'any 1619) i més tard desplaçant-se cap al sud des del riu Lena. Els russos havien sentit parlar per primera vegada dels buriats l'any 1609 a la ciutat de Tomsk. D'acord amb alguns relats populars explicats un segle després del fet, l'any 1623, Demid Pianda, que va poder haver estat el primer rus a arribar al Lena, va creuar des de la part superior del Lena a l'Angara i va aconseguir arribar a Ienisseisk.[5] Vikhor Savin (1624) i Maksim Perfíliev (1626 i 1627-1628) van explorar el país tungús a l'Angarà Inferior. Cap a l'oest, la localitat de Krasnoiarsk, al Ienissei superior, va ser fundada l'any 1627 i des d'allà van partir cap a l'est una sèrie d'expedicions mal documentades. El 1628 Piotr Bekétov va trobar per primera vegada un grup de buriats i va aconseguir que li tributessin el iasak a la futura seu de Bratsk. L'any 1629, Iàkov Khripunov va sortir de Tomsk per trobar una mina de plata sobre la qual hi havia molts rumors. Els seus homes aviat van començar a saquejar tant els russos com els natius. A ells se'ls va unir un altre grup de Krasnoiarsk, però van abandonar el país buriat quan van escassejar els aliments. La seva incursió va fer que fos difícil que altres russos entressin a la zona. L'any 1631 Maksim Perfíliev va construir un ostrog a Bratsk. La pacificació va tenir un èxit moderat, ja que l'any 1634 va ser destruïda Bratsk i morta la seva guarnició. La història explica que els buriats, que no sabien com utilitzar armes de foc, van decidir cremar els mosquets, juntament amb els cosacs morts. El foc va provocar que les armes de foc es disparessin i matessin unes poques persones, la qual cosa va portar a pensar als buriats que els russos seguien lluitant després de morts. El 1635 Bratsk va ser reconstruïda per una expedició de càstig al comandament de Radukovski. El 1638 va ser assetjada de nou sense èxit.

L'any 1638 Perfíliev va creuar des de l'Angarà el riu Ilim fins a arribar al riu Lena i va descendir aigües avall fins a Oliókminsk. De retorn, va navegar pel riu Vitim a l'àrea oriental del llac Baikal (1640), on va escoltar informes sobre el país de l'Amur. L'any 1641 es va fundar en el curs superior del Lena una nova localitat, Verkholensk. El 1643 Kurbat Ivanov anà més enllà remuntant el Lena i es va convertir en el primer rus que va veure el llac Baikal i l'illa d'Olkhon. La meitat de la seva partida, al comandament de Skorokhódov, es va mantenir en el llac, aconseguint la resta arribar a l'Angarà Superior en el seu extrem nord i hivernant al riu Barguzín, al costat nord-est. L'any 1644 Ivan Pokhàbov va remuntar l'Angarà fins al Baikal, convertint-se tal vegada en el primer rus a utilitzar aquesta ruta, difícil pel ràpid corrent. Va creuar el llac i va explorar el riu Selengà inferior. Cap al 1647 va repetir el viatge amb guies i visitant un Tsetsen Khan prop d'Ulan Bator. L'any 1648, Ivan Galkin va construir un ostrog al riu Barguzín que es va convertir en un centre per a l'expansió cap a l'est. En 1652 Vassili Kolésnikov va informar des de Barguzín que es podia arribar al país de l'Amur, seguint els rius Selengà, Udà i Khilok fins a aconseguir els futurs llocs de Txità i Nértxinsk. L'any 1653 Piotr Bekétov, en el seu segon gran viatge per explorar i recaptar impostos, va prendre la ruta de Kolésnikov fins al llac Irguén, a l'oest de Txità i, durant l'hivern, un dels seus homes, Uràssov, va fundar Nértxinsk, a la vora del riu Nercha. La següent primavera va intentar d'ocupar Nértxinsk, però va ser obligat pels seus homes a unir-se a Stepànov a l'Amur. Nértxinsk va ser destruït pels tungús locals, però reconstruït l'any 1658.

Chang, Chun-shu. The Rise of the Chinese Empire: Nation, State, and Imperialism in Early China, ca. 1600 B.C.-A.D. 8. University of Michigan Press, 2007, p. 264. ISBN 978-0-472-11533-4.  Lincoln, W. Bruce. The Conquest of a Continent: Siberia and the Russians. Cornell University Press, 2007, p. 246. ISBN 978-0-8014-8922-8.  «Research of the Baikal». Irkutsk.org, 18-01-2006. [Consulta: 2 gener 2012]. George V. Lantzeff and Richard A. Price, 'Eastward to Empire',1973 «In Russian: Открытие Русскими Средней И Восточной Сибири». Randewy.ru. [Consulta: 2 gener 2012].
Fotografies de:
Sergey Pesterev - CC BY-SA 4.0
Артём Полоз - CC BY-SA 3.0
de:Benutzer:Sansculotte - CC BY-SA 2.0 de
Statistics: Position
122
Statistics: Rank
400107

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
293467518Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 8145
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Llac Baikal ?

Booking.com
535.397 visites en total, 9.233 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 395 visites avui.