L'Antic Palau d'Estiu, conegut a la Xina com els Jardins de la Perfecta Lluentor (en xinès tradicional: 圓明園; en xinès simplificat: 圆明园; en pinyin: Yuánmíng Yuán) i originalment anomenats els Jardins Imperials, fou un complex de palaus i jardins situat a 8 quilòmetres al nord-oest dels murs de la Ciutat Imperial a Pequín, construït en el segle xviii i principis del XIX, on els emperadors de la dinastia Qing residien i manejaven els assumptes de govern (la Ciutat Prohibida s'usava per a cerimònies formals).

Conegut per la seua extensa col·lecció de jardins, arquitectura i altres obres d'art (un nom popular a la Xina va ser el "jardí de jardins", xinès tradicional: 萬園之園, xinès simplificat: 万园之园, pinyin: wàn yuán zhī yuán), els Jardins Imperials van ser destruïts pels exèrcits britànic i francès en 1860 durant la Segona Guerra de l'Opi. Avui dia, la destrucció dels Jardins de la Perfecta Lluentor és encara considerada com un símbol de l'agressió estrangera i la humiliació a la Xina.

L'Antic Palau d'Estiu és als afores de la porta oest de la Universitat Tsinghua, al nord de la Universitat de Pequín, i a l'est del Palau d'Estiu.