故宫

( Ciutat Prohibida )

La Ciutat Prohibida va ser el palau imperial xinès des de la dinastia Ming fins al final de la dinastia Qing. Es troba al centre de Pequín (Xina) i en l'actualitat és el Museu del Palau. Durant gairebé 500 anys, va ser la llar dels emperadors de la Xina i la seva cort, així com centre cerimonial i polític del govern xinès.

Fou construït entre 1406 i 1420. El complex alberga 980 edificis i 9.999 habitacions repartits entre 720.000 m². El conjunt exemplifica l'arquitectura tradicional dels palaus de la Xina i ha influït en el desenvolupament cultural i arquitectònic de l'Àsia oriental i altres parts del món, de manera que la Ciutat Prohibida va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1987. A més a més, és considerada per la Unesco com el conjunt més gran d'estructures antigues de fusta al món.

Des de 1925, la Ciutat Prohibida ha estat sota control del Museu del Palau, que conté una extensa col·lecció d'obres d'art i objectes que van pertànyer a les col·l...Llegeix més

La Ciutat Prohibida va ser el palau imperial xinès des de la dinastia Ming fins al final de la dinastia Qing. Es troba al centre de Pequín (Xina) i en l'actualitat és el Museu del Palau. Durant gairebé 500 anys, va ser la llar dels emperadors de la Xina i la seva cort, així com centre cerimonial i polític del govern xinès.

Fou construït entre 1406 i 1420. El complex alberga 980 edificis i 9.999 habitacions repartits entre 720.000 m². El conjunt exemplifica l'arquitectura tradicional dels palaus de la Xina i ha influït en el desenvolupament cultural i arquitectònic de l'Àsia oriental i altres parts del món, de manera que la Ciutat Prohibida va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1987. A més a més, és considerada per la Unesco com el conjunt més gran d'estructures antigues de fusta al món.

Des de 1925, la Ciutat Prohibida ha estat sota control del Museu del Palau, que conté una extensa col·lecció d'obres d'art i objectes que van pertànyer a les col·leccions imperials de les dinasties Ming i Qing. Part de l'antiga col·lecció del museu es troba avui al Museu Nacional del Palau a Taipei, ja que tots dos museus van pertànyer a la mateixa institució i es van dividir després de la Guerra Civil xinesa.

 La Ciutat Prohibida en una pintura de la dinastia Ming

La Ciutat Prohibida estava situada a la ciutat imperial durant la dinastia Yuan, fundada pels mongols. Després de l'establiment de la dinastia Ming, l'emperador Hongwu va traslladar la capital des de Pequín a Nanquín, i va ordenar que els palaus dels Yuan fossin cremats. Quan el seu fill Zhu Di es va convertir en l'emperador Yongle, va tornar a moure la seva capital a Pequín i allí va començar, el 1406, la construcció del que es convertiria en la Ciutat Prohibida (Yu 1984, p. 18). La construcció va durar quinze anys, va requerir la participació de més d'un milió de treballadors (Yang 2003, p. 15) i va utilitzar materials com troncs sencers de la preuada fusta phoebe Zhennan (en xinès: 楠木; pinyin: nánmù), procedent de les jungles del sud-oest de la Xina, i grans blocs de marbre extrets de pedreres properes a Pequín.[1] Els sòls dels salons principals van ser pavimentats amb «maons daurats» (en xinès: 金砖; pinyin: jīnzhuān), que van ser especialment cuits en forns de Suzhou (Yang 2003, p. 15).

Des de 1420 fins a 1644, la Ciutat Prohibida va ser la cort de la dinastia Ming, fins que l'abril de 1644 va ser capturada per les forces rebels dirigides per Li Zicheng, que es va proclamar emperador de la dinastia Shun (Yang 2003, p. 69). Aquest va fugir poc després davant els exèrcits combinats de l'antic general Ming Wu Sangui i les forces manxús, incendiant parts de la Ciutat Prohibida abans de marxar.[2] Per l'octubre, els manxús havien aconseguit la supremacia al nord de la Xina i van celebrar una cerimònia a la Ciutat Prohibida per proclamar al jove emperador Shunzhi com a governant de tota Xina sota la dinastia Qing.[3] Els governants Qing van canviar els noms d'alguns dels principals edificis de la ciutat, posant l'accent en «harmonia» en lloc de «supremacia»,[4] i van col·locar plaques bilingües en xinès i manxú.[5]

 L'emperador Kangxi va tornar a la Ciutat Prohibida després d'un viatge al sud

El 1860, durant la Segona Guerra de l'opi, forces anglofranceses van prendre el control de la Ciutat Prohibida i la van ocupar fins al final de la guerra.[4] El 1900, l'emperadriu vídua Cixi va fugir de la Ciutat Prohibida durant la rebel·lió dels bòxers; la ciutat va ser ocupada per forces dels països del tractat fins a l'any següent.

Després d'haver estat la llar de vint-i-quatre emperadors —catorze de la dinastia Ming i deu de la dinastia Qing— la Ciutat Prohibida va deixar de ser el centre polític de la Xina el 1912, amb l'abdicació de Puyi, l'últim emperador de la Xina. Sota un acord amb el nou govern de la República de la Xina, Puyi va residir al pati interior, mentre que l'exterior va ser destinat a l'ús públic,[6] fins que va ser expulsat després d'un cop d'estat el 1924.[7] Un any després, es va crear el Museu del Palau a la Ciutat Prohibida.[8] El 1933, la Segona Guerra sinojaponesa va obligar a l'evacuació dels tresors nacionals de la Ciutat Prohibida,[9] i encara que part de la col·lecció va ser retornada al final de la Segona Guerra mundial,[10] una altra va ser evacuada a Taiwan el 1947 sota les ordres de Chiang Kai-shek; el Kuomintang estava perdent la guerra civil xinesa. Aquesta col·lecció relativament petita, però de gran qualitat es va mantenir emmagatzemada fins al 1965, quan va tornar a ser exposada al públic com el nucli del Museu Nacional del Palau a Taipei.[11] Després de l'establiment de la República Popular de la Xina el 1949, el zel revolucionari va provocar que es fessin alguns danys a la Ciutat Prohibida.[12] No obstant això, durant la Revolució cultural, es va impedir una destrucció més important gràcies que el primer ministre Zhou Enlai va disposar un batalló de l'exèrcit per custodiar-la.[13]

China Central Television, The Palace Museum (2005). Gugong: "I. Building the Forbidden City" (Documental). China: CCTV.  p. 3734, Wu, Han. 朝鲜李朝实录中的中国史料 (Material histórico chino en los Anales de la dinastía Joseon Yi). Pekín: Zhonghua Book Company, 1980. CN / D829.312.  Guo, Muoruo «甲申三百年祭 (Conmemorando el 300 aniversario del Año Jia-Sheng)» (en chino). New China Daily, 20-03-1944. ↑ 4,0 4,1 China Central Television, The Palace Museum (2005). Gugong: "XI. Flight of the National Treasures" (Documental). China: CCTV.  «故宫外朝宫殿为何无满文? (¿Por qué no hay manchú en los salones de la Corte Exterior?)» (en chino). People Net, 16-06-2006 [Consulta: 12 juliol 2007]. Arxivat 2013-05-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-05-15. [Consulta: 13 setembre 2015]. Yang 2003, p. 137 Yan, Chongnian. «国民—战犯—公民 (Nacional - Criminales de Guerra - Ciudadanos)». A: 正说清朝十二帝 (Historias Reales de los doce Emperadores Qing) (en chino). Pekín: Zhonghua Book Company, 2004. ISBN 7-101-04445-X [Consulta: 20 setembre 2015].  Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Cao Kun «故宫X档案: 开院门票 掏五毛钱可劲逛 (Archivos X de la Ciudad Prohibida: Admisión 50 céntimos)» (en chino). Beijing Legal Evening. People Net, 06-10-2005 [Consulta: 29 gener 2012]. Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 20 setembre 2015]. Vegeu el mapa de les rutes d'evacuació a: «National Palace Museum – Tradition & Continuity». Museo del Palacio Nacional. Arxivat de l'original el 2007-03-20. [Consulta: 9 febrer 2012]. «National Palace Museum – Tradition & Continuity». Museo del Palacio Nacional. Arxivat de l'original el 2007-03-20. [Consulta: 9 febrer 2012]. «三大院长南京说文物 (Tres directores del Museo hablan de los objetos en Nankín)» (en chino). Jiangnan Times. People Net, 19-10-2003 [Consulta: 29 gener 2012]. Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 20 setembre 2015]. Chen, Jie «故宫曾有多种可怕改造方案 (Algunas horribles propuestas de reconstrucción hechas para la Ciudad Prohibida)» (en chino). Yangcheng Evening News. Eastday, 04-02-2006 [Consulta: 29 gener 1012]. Arxivat 2019-05-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 10 gener 2022]. Xie, Yinming; Qu, Wanlin «"文化大革命"中谁保护了故宫 (¿Quién protegió la Ciudad Prohibida durante la Revolución Cultural?)» (en chino). CPC Documents. People Net, 07-11-2006 [Consulta: 29 gener 2012]. Arxivat 2011-05-19 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 20 setembre 2015].
Fotografies de:
anonymous - Public domain
Statistics: Position
104
Statistics: Rank
446820

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
436178529Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 5148

Google street view

On puc dormir a prop de Ciutat Prohibida ?

Booking.com
489.152 visites en total, 9.196 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 58 visites avui.