.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}

Durant segles, l'actual territori de l'Uzbekistan va formar part de l'imperi Persa intermitentment. Abans de l'arribada gradual d'invasors turcs, l'àrea va estar poblada per escites i pobles de parla persa i ètnia iraniana, que encara conformen una gran minoria a l'Uzbekistan i són anomenats actualment tadjiks. Des de l'edat moderna, els emirats en què es dividia el país (Bukharà, Samarcanda i d'altres) van ser estats tampó entre les aspiracions perses i xineses, i posteriorment russes.

Al segle xix, l'imperi Rus va començar a expandir-se i a annexar-se diversos territoris de l'Àsia Central. El període del Gran Joc es considera generalment que es va iniciar el 1813 i es va prolongar fins a la convenció Anglo-Russa del 1907. Al començament del segle xix l'Índia britànica i les regions remotes de la Rússia tsarista estaven separades per uns 3.000 km. Gran part d'aquest territori no constava en els mapes de l'època.

Després de la Revolució Bolxevic, el territori de l'Uzbekistan va passar a formar part de la Unió Soviètica i, finalment, es va crear la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.

L'1 de setembre del 1991, l'Uzbekistan va declarar la independència amb reticències. Mentre que les repúbliques bàltiques duien la lluita per la independència, els estats de l'Àsia Central li tenien por. Les forces centrífugues que van trencar la Unió van ser més febles a l'Àsia Central. Després de l'intent de cop d'estat de l'agost del 1991, tots els líders de l'Àsia Central van creure que la Unió podria ser preservada d'alguna manera. En aquell mateix any, la república va passar a formar part de la Comunitat d'Estats Independents.