Context sobre Kazakhstan

El Kazakhstan ([kazaχˈstan]), amb la possible denominació en català Casaquistan qüestionada, oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest. És el novè país més extens del món. Destaca la seua situació de multietnicitat (diferents ètnies són representades en l'estat).

Més sobre Kazakhstan

Informació bàsica
  • Moneda Tenge
  • Codi de trucada +7
  • Domini d'Internet .kz
  • Mains voltage 220V/50Hz
  • Democracy index 3.14
Population, Area & Driving side
  • Població 19002586
  • Àrea 2724900
  • costat de conducció right
Història
  • A la regió que actualment es coneix com a Kazakhstan, des de l'edat de pedra hi habitaren humans nòmades.[1] Hi visqueren tribus nòmades a partir del segle i aC. Des del segle iv fins a començaments del segle xiii, el territori del Kazakhstan fou dominat per una sèrie de nacions nòmades fins que es produí la invasió dels mongols, que hi establiren un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turquestan varen ser fundades durant aquesta època al llarg del camí septentrional de la Ruta de la Seda.[cal citació]

    El segle VI es formà el primer estat a la regió. Era Göktürks.[1]

    Cap al segle xvi els kazakhs van emergir com un grup diferenciat, dividit en tres tribus. Els russos van començar a avançar en l'estepa kazakh al segle xviii, i a mitjan segle xix tot Kazakhstan era part de l'Imperi rus. A partir de la segona meitat del segle xix hi va ocórrer la migració camperola des de Rússia i Ucraïna, i s'establí al nord, oest i sud-est del país.[2] Després de la Revolució russa de 1917 i a la Guerra civil, el territori de Kazakhstan es va reorganitzar en diverses ocasions abans de convertir-se en la República Socialista Soviètica del Kazakhstan el 1936, com a part de l'URSS.

    Va formar part de la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la dissolució de l'URSS el 16 de desembre de 1991,[3] en què proclama la seva independència.[4]

    ...Llegeix més

    A la regió que actualment es coneix com a Kazakhstan, des de l'edat de pedra hi habitaren humans nòmades.[1] Hi visqueren tribus nòmades a partir del segle i aC. Des del segle iv fins a començaments del segle xiii, el territori del Kazakhstan fou dominat per una sèrie de nacions nòmades fins que es produí la invasió dels mongols, que hi establiren un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turquestan varen ser fundades durant aquesta època al llarg del camí septentrional de la Ruta de la Seda.[cal citació]

    El segle VI es formà el primer estat a la regió. Era Göktürks.[1]

    Cap al segle xvi els kazakhs van emergir com un grup diferenciat, dividit en tres tribus. Els russos van començar a avançar en l'estepa kazakh al segle xviii, i a mitjan segle xix tot Kazakhstan era part de l'Imperi rus. A partir de la segona meitat del segle xix hi va ocórrer la migració camperola des de Rússia i Ucraïna, i s'establí al nord, oest i sud-est del país.[2] Després de la Revolució russa de 1917 i a la Guerra civil, el territori de Kazakhstan es va reorganitzar en diverses ocasions abans de convertir-se en la República Socialista Soviètica del Kazakhstan el 1936, com a part de l'URSS.

    Va formar part de la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la dissolució de l'URSS el 16 de desembre de 1991,[3] en què proclama la seva independència.[4]

    Durant la dècada del 1930 i la del 1950 uns setanta grups ètnics es traslladaren a la regió per les polítiques soviètiques. Entre 1931-1933 el govern soviètic executà programes per a convertir en sedentaris els kazakhs que vivien com a pastors. Durant aquest mateix temps va ocórrer la fam (anomenada zhut) que provocà la disminució de la població i l'emigració a les regions veïnes, i el país perdé un 23% de la població: fou Xina la que més rebé aquesta població.

    Durant la Segona Guerra mundial la República Socialista Soviètica del Kazakhstan va contribuir amb cinc divisions nacionals a les forces de la Unió Soviètica. Alguns dels seus combatents foren llorejats com a Herois de guerra, i avui en dia són venerats encara pels kazakhs.

    El Kazakhstan fou el centre de diversos projectes de l'etapa soviètica, com la campanya de les Terres Verges de Khrusxov, el Cosmòdrom de Baikonur i el lloc de proves de Semipalàtinsk, centre de proves nuclears de l'URSS, avui desmantellat.

    Després de la independència del país el govern del Kazakhstan portà endavant polítiques de repatriació. El resultat en fou que entre el 1991 i el 2011 entraren 860.400 kazakhs al país.[2] Almenys el 2015 el país viu la situació de la multietnicitat, que és quan diferents ètnies són representades en l'estat.[5] Des de la independència s'ha aconseguit una estabilitat política alhora que és un país que viola els drets humans.[6]

    Des del 1990 fins al 2016 la qualitat de vida dels habitants del Kazakhstan ha millorat, segons les dades recollides per les Nacions Unides.[7] Des de l'any 2000 fins al 2013 hi hagué un creixement econòmic solament detingut durant el 2008 i el 2009 a causa de la crisi financera internacional.[8] El 2006 hi hagué un conflicte entre les ètnies kazakh i uigurs a Shelek, un poble de la regió d'Almati, que comportà ferits. El 2007 n'hi hagué un altre entre kazakhs i txetxens a Malovodnoye, que comportà dos morts i sis ferits.[9] El 2012 la població arribà a 16.757.000 habitants, en què el 54,7% és població urbana i el 45,3% rural.[10] El 2013 es va informar que el 40% de les explotacions petrolieres són controlades per organitzacions xineses.[11]

    Un informe del 2014 de Human Rights Watch explicà que la tortura per part de les institucions policials, la falta de llibertat d'expressió, de dissentiment, de reunió i religió són elements de la pràctica de l'estat kazakh.[12]

    L'1 de gener de 2015 cofundà amb Rússia i Bielorússia la Unió Eurasiàtica.[13]

    El 2017 el president del país digué que seguiria complint el pacte respecte al petroli per a reduir-ne la quantitat d'extracció. En aquest any Kazakhstan era el principal exportador de petroli de l'Àsia Central.[14]

    El gener de 2022, al país es van produir greus disturbis després d'una apujada dels preus del combustible i van fer caure el govern del país liderat pel primer ministre Askar Mamin.[15]

    ↑ 1,0 1,1 . Curtis, Glenn E. «Early Tribal Movements». Kazakstan: A Country Study. GPO for the Library of Congress. [Consulta: 19 febrer del 2011]. ↑ 2,0 2,1 Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 132. Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 131. Michaels, Paula A. «Motherhood, Patriotism, and Ethnicity: Soviet Kazakhstan and the 1936 Abortion Ban». Feminist Studies, 27, 2, 2001, pàg. 309. DOI: 10.2307/3178760. Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 133. Alonso Marcos, 2013, p. 2. Abajobir, Amanuel Alemu et alii «Measuring progress and projecting attainment on the basis of past trends of the health-related Sustainable Development Goals in 188 countries: an analysis from the Global Burden of Disease Study 2016». The Lancet, 390, 10100, setembre 2017, pàg. 1433. DOI: 10.1016/S0140-6736(17)32336-X. «Mundo/Kazajistán». El Exportador, 177, 2013, pàg. 4. ISSN: 1137-6384. Arxivat 2017-09-17 a Wayback Machine. Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 145. Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 131-132. «China controls almost 40 percent of Kazakhstan's hydrocarbons». Tengri News, 2013 [Consulta: 18 setembre 2017]. Bryant, Ben «US and Israeli Companies Are Selling Surveillance Technology to Repressive Regimes, Report Finds». Vice, 20-11-2014 [Consulta: 17 setembre 2017]. Sarrión, Antonio «Nace un gigante». El siglo de Europa, 1067, 2014. ISSN: 2254-9234. Arxivat 2017-09-18 a Wayback Machine. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades oil Aranda, Quim. «Les protestes pel preu del combustible fan caure el govern del Kazakhstan», 05-01-2022. [Consulta: 7 gener 2022].
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Kazakhstan ?

Booking.com
478.968 visites en total, 9.165 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 50 visites avui.