Context sobre Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins. Presenta una història natural i humana i una geografia peculiars. El nom prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que és com la coneixien els romans, pel fet que l'illa és la més petita d'entre les dues Illes Balears (el mot llatí minor va donar al català menor). Lingüísticament, a Menorca es parla (o ralla) el menorquí, un subdialecte del dialecte balear (del bloc oriental de la llengua catalana). Fins i tot, els rodols de Maó i Ciutadella tenen parlars diferents, caracteritzats per la diferent pronúncia de la 'e' tònica i per l'entonació, que és terminal ascendent a l'àrea de Maó, i descendent a l'àrea de Ciutadella (Veny, J. 2002).

Menorca és Reserva de la Biosfera (UNESCO) des de 1993.

Més sobre Menorca

Informació bàsica
  • Nom natiu Menorca
Population, Area & Driving side
  • Població 96467
  • Àrea 692
Història
  • Cronologia

    La cronologia del poblament humà prehistòric a Menorca és la següent:

    Primeres proves de presència humana: 2000 aC[1] Pretalaiòtics: 2000-1500/1000 aC[2][3] Talaiòtics: 1500/1000-123 aC[2][4]

    La cronologia del poblament humà en temps històrics a Menorca és aquesta:

    ...Llegeix més
    Cronologia

    La cronologia del poblament humà prehistòric a Menorca és la següent:

    Primeres proves de presència humana: 2000 aC[1] Pretalaiòtics: 2000-1500/1000 aC[2][3] Talaiòtics: 1500/1000-123 aC[2][4]

    La cronologia del poblament humà en temps històrics a Menorca és aquesta:

    Romanització de Menorca: 123 aC-284, alt imperi[5] Cristianització de Menorca: 284-455, baix imperi[6] Vàndals i romans d'Orient: 455-628[7] Segles foscos de saquejos sarraïns i protecció franca, i incursions posteriors d'andalusins i normands: 628-903 Islamització, el Califat de Còrdova: 903-1015[8] Taifa de Dàniyya i assalt dels croats noruecs: 1015-1114[9] Almoràvits i almohades: 1114-1231 Taifa autònoma en mans del moixerif: 1231-1287 Conquesta catalanoaragonesa de Menorca i repoblació catalana: 1287-1472[10][11][12] Victòria dels seguidors de Joan el Gran. Regnat de Ferran el Catòlic. Atacs àrabs: 1472-1701[13] Regnat de Felip V. Comença un segle d'Il·lustració: 1701-1708[14] La Guerra de Successió espanyola, conquesta anglesa[15] i tractat d'Utrecht: 1708-1756 Conquesta francesa i tractat de París (1763): 1756-1763[16] Govern britànic 1763-1782[17][18] Conquesta espanyola pel duc de Crillon per a Carles III: 1782-1798 Tercera dominació britànica: el general Charles Steward ocupa l'illa per a la Gran Bretanya, després d'haver desembarcat a la vora occidental del port d'Addaia;[19] i tractat d'Amiens: 1798-1802[20] Retorn a l'ocupació espanyola: 1802-1869[21][22] Primera República espanyola i sexenni revolucionari: 1869-1874 Restauració espanyola: 1874-1931[23][24] Segona República espanyola i Guerra Civil: 1931-1939 Franquisme: 1939-1978 Tercer període democràtic. De la transició a l'autonomia: 1978-1983Edat antiga  Taula de Talatí de Dalt, poblat talaiòtic de Menorca Vista satèl·lit de Menorca

    Des de les primeres civilitzacions presents a l'illa, nombrosos pobles s'han anat alternant en l'ocupació del territori. A una primera etapa de civilització primitiva, que se suposa vinguda de l'àrea nord-occidental de la Mediterrània, va seguir-ne una altra de molt brillant durant l'edat del bronze, coneguda com a cultura talaiòtica, caracteritzada per construccions megalítiques semblants a les de Mallorca, però amb una cronologia no coincident amb les cultures megalítiques de Sardenya o Malta, tot i que el megalitisme menorquí presenta una destacada originalitat amb elements únics com són les navetes i les taules.

    A les visites de fenicis i grecs focis,[25] fetes de manera pacífica per establir vincles comercials, va seguir la dels cartaginesos amb actitud diferent. Van desembarcar a les ordres de Magó, germà d'Hanníbal, i van reclutar a la força els hàbils foners balears, que van ser protagonistes destacats durant les guerres púniques. Els cartaginesos van fundar al segle vii aC els enclavaments de Jamma (actual Ciutadella, i Mago, Maó). La cultura talaiòtica perduraria a Menorca més enllà que Quint Cecili Metel (que rebria més tard el sobrenom de Balearicus) conquerís l'illa per a la República Romana l'any 123 aC (juntament amb la resta de les Illes Balears).

    L'any 427 l'illa va viure la conquesta dels vàndals. Menorca es convertí en territori romà d'Orient a la caiguda del Regne Vàndal, conquerida per Belisari. En qualsevol cas, segueixen segles de foscor i aïllament, en què l'illa fou atacada per normands i àrabs.

    Edat mitjana

    Els àrabs no s'assentaren definitivament a Menorca fins a l'any 903, en què fou conquerida i unida al Califat de Còrdova. Malgrat la tardana conquesta, la islamització de l'illa va ser intensa. El 1232, tres anys després de la conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor, la Menorca musulmana es va fer tributària de la corona catalanoaragonesa, i romangué amb una important autonomia mig segle més.

    L'illa fou conquerida per Alfons III el 17 de gener de 1287, festivitat de Sant Antoni (aquesta és la raó per què el 17 de gener sigui el dia de Menorca), que, segons Ramon Muntaner, procedí a la deportació i venda com a esclaus de la població musulmana que residia a l'illa i la seva repoblació amb colons catalans.[26] El seu successor Jaume II el Just la cedeix a Jaume II de Mallorca després del tractat d'Anagni (1295), i passa a formar part del Regne de Mallorca. El 1343, Pere el Cerimoniós pren Menorca al rei de Mallorca, Jaume III (pas previ a la mateixa desaparició del regne, annexionat a la corona catalanoaragonesa).

    La Menorca de la corona catalanoaragonesa es beneficià de la seva esplendor marítima i comercial, però a partir del final del segle xiv, l'illa experimenta un dràstic procés de despoblació i decadència econòmica, que aconseguí cotes alarmants en els segles xv i xvi, a causa d'una pluralitat de motius. Fonamentalment, les lluites socials entre la pagesia i l'aristocràcia, semblants i coetànies a les Germanies del Regne de València i de Mallorca o a les de la revolta catalana contra Joan II. També van influir els atacs otomans, que van saquejar i destruir Maó (1535, pel corsari otomà Aruj, governador d'Alger per a la Sublim Porta, així com germà del que va ser l'almirall otomà Barba-roja) i la llavors capital Ciutadella (1558, pel corsari otomà Piali), cosa que va amenaçar amb la despoblació gairebé absoluta de l'illa.

    Edat moderna

    Envaïda pels britànics el 1708 durant la Guerra de Successió espanyola i reconeguda oficialment com a territori sota sobirania britànica arran del tractat d'Utrecht (1713), fou durant més de setanta anys una dependència britànica (i el port de Maó una base naval britànica a la Mediterrània) al segle xviii. La presència britànica, especialment durant el mandat del governador Kane, impulsà l'economia de l'illa i la ciutat de Maó esdevingué un centre comercial i de contraban de primer ordre al Mediterrani, a més de desplaçar Ciutadella de la capitalitat que havia ocupat fins aleshores, fet que continua perpetuant entrat el segle XXI una rivalitat entre ambdues ciutats. La influència britànica es pot apreciar en l'arquitectura local, en la gent, en alguns llinatges com Victory, propis de l'illa i de la Gran Bretanya, també la influència anglosaxona es pot notar en el català menorquí i al camp, que va canviar radicalment després de l'arribada dels britànics a l'illa.

    Durant la Guerra dels Set anys, Menorca va ser presa per França (1756).[27] No obstant això, pel tractat de París (1763), la Gran Bretanya va guanyar el control de l'illa. Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, que també involucrà França i Espanya, les forces francoespanyoles van derrotar-ne les britàniques i van ocupar l'illa el 4 de febrer de 1782;[28] fou recuperada pels britànics el 1798, en la Guerra angloespanyola durant les guerres contra la França revolucionària.[29] Va ser lliurada a Espanya finalment i permanentment en virtut del tractat d'Amiens el 1802. La puixança marítima de Maó es perllongà durant els primers anys del segle xix, encara que després de revertir a domini espanyol.

    Menorca sota domini francès

    Menorca fou francesa durant un breu període de vuit anys, però que van deixar, com els anglesos, petjades de gran rellevància a l'illa. Durant la seva estada, els francesos van fundar el poble de Sant Lluís, anomenat així en honor del seu rei, Louis. A més, van construir vinyes a les voreres de Sant Lluís, i avui en dia aquestes vinyes duen el vi de Binifadet. També van introduir qualque paraula com per exemple merci ('mercès, gràcies'), que es diu molt a Menorca.

    Menorca sota domini britànic

    El darrer gran imperi a governar l'illa de Menorca fou l'Imperi britànic, que va fer per Menorca en poc més de 70 anys el que Espanya no havia fet en 200 anys. Els anglesos van construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, la que avui rep el nom de camí d'en Kane; també van ajudar a comercialitzar el formatge de Maó, a més de perfeccionar-lo (gràcies al fet que foren ells qui van introduir les vaques de raça frisona holandesa, i crearen la de raça menorquina amb l'ajuda local, és clar), aquests forans van aconseguir treure moltíssim profit al camp de Menorca, i canviaren per complet l'estil de ramaderia i agricultura illenca. Tant, que avui no n'ha canviat en absolut, excepte en la tecnologia, que lògicament ha evolucionat. S'utilitzen les mateixes tècniques per a cridar les vaques, fent el xiulet de wooks, referent a les paraules oaks o cows, així com van ensenyar als illencs les tècniques per a elaborar millor el formatge de Maó, el que avui en dia coneixem; gràcies al fet que en la tercera dominació britànica els espanyols i els anglesos no es duien malament, va ajudar a preservar-ho tot millor.

    Les famoses finestres de guillotina que tant es poden observar a Anglaterra i les Illes Britàniques en general, també es poden veure a Menorca en moltes edificacions històriques (i també en d'altres no tan històriques). Van importar la gallina anglesa, que avui és una mescla amb la menorquina i que adopta un color característic marró fosc negre. Els anglesos també foren els qui van crear els primers nuclis d'antics llocs, que ara són nuclis urbans com el de Trebalúger, a l'antiga George Town (Es Castell), poble fundat pels britànics en honor del seu rei en aquell moment. També és gràcies als anglesos que Maó sigui la capital avui, i que l'aljub d'es Mercadal pugui tractar les aigües del centre rural de l'illa.

    Actualment, encara hi ha mots que han perdurat al llarg de 205 anys, anglicismes del menorquí com mèrvil (marble), xoc (chalk), etc., amb una pronunciació molt similar. Tot i la semblança entre les paraules bòtil i bottle, aquest mot no és un anglicisme.[30]

    Les diferents torres de defensa que hi ha a l'illa, de sud a nord i de llevant a ponent, es van construir contra els atacs de corsaris d'Àfrica i del sud d'Europa (turcs, grecs, etc.).

    Guerra civil

    Durant la Guerra Civil espanyola, Menorca va romandre fidel al govern legítim de la República, mantenint la postura fins a la batalla de Menorca al febrer de 1939, quan no hi hagué més remei que pactar la rendició de l'illa, mentre que Mallorca s'uní al bàndol feixista. El brigada republicà Pere Marquès, després d'aconseguir que el general Bosch rendís el comandament de l'illa, s'erigí en la màxima autoritat militar de Menorca i fou responsable dels afusellaments realitzats durant el 2 i 3 d'agost de 1936 a la fortalesa de la Mola de Maó, en què executaren el cap d'aquesta penitenciària militar, el tinent coronel Rafael Perelló Cerdó i una desena més de comandaments militars, capturats els primers dies del colp d'estat. També durant el seu mandat s'executaren molts civils i clergues afectes al bàndol feixista, entre ells el sacerdot Joan Huguet. Aquesta situació pogué controlar-se al setembre de 1936, amb el nomenament pel govern republicà del tinent coronel d'artilleria José Brandaris de la Costa com a governador militar de Menorca. El brigada Marquès seria afusellat pels feixistes després de la presa de l'illa.

    Durant la guerra, a més dels bombardeigs, també hi va haver un intent de desembarcament el 1937 per part del creuer Baleares i la seva flota. L'exèrcit republicà tenia defenses previstes al llarg de tota la costa de l'illa amb artilleria considerada moderna en aquesta època, els famosos canons Vikers de procedència britànica, en tot l'estat només hi havia 8 peces d'artilleria com aquesta, i 6 n'eren a Menorca. Els republicans tenien previst el gairebé segur desembarcament a la platja de Sa Mesquida, fent fortes fortificacions subterrànies per tot el penyal que cobreix la platja, però per a la seva sorpresa, van albirar que la flota de combat dels feixistes s'estava dirigint cap al port de Maó (capital de l'illa). La famosa fortalesa de la Mola, equipada amb dos Vikers, disparà tan sols un tret amb cada un. Immediatament, la flota de combat feixista es baté en retirada, a causa del gran abast de l'artilleria i la potència de foc. No hi va haver més intents de desembarcament, però l'illa va patir en canvi forts bombardeigs italians feixistes.

    Durant la guerra, hi hagué combats a l'illa com la batalla de Menorca el 1939 i un bombardeig a càrrec de l'aviació italiana. Al final de la guerra, el 1939, la marina britànica supervisà una transferència pacífica de poder a Menorca i procedí a l'evacuació d'alguns refugiats polítics.

    López Pons, A., 2000, El poblament inicial de l'illa de Menorca en Guerrero, V. M., Gornés, S. (coords.), Colonización humana en medios insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural, UIB, Palma, 195-214. ↑ 2,0 2,1 Plantalamor Massanet, L. (1991) L'arquitectura prehistórica i protohistórica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó. Lull, V., Mico, R., Rihuete Herrada, C. i Risch, R. (1999), Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona. Guerrero, V.M., Calvo, M., Salvà, B., 2002, La cultura talayótica. Una sociedad de la Edad del Hierro en la periferia de la colonización fenicia, Complutum 13, 221-258. "Minorica" romana Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) El primitivo cristianismo en Menorca Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) Los vándalos y el Imperio bizantino Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) La Menurka islámica Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) Pryor, John H. Logistics of Warfare in the Crusades (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p.252. ISBN 0754651975.  La conquesta d'Alfons III Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) El Reino de Mallorca Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) La corona catalanoaragonesa Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) El segle xvii Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) Dominacions britànica i francesa Arxivat 2005-09-12 a Wayback Machine. (castellà) Vicent Ortells i Xavier Campos, Els anglicismes de Menorca: estudi històric i etimològic, p.14 Segle XVIII Arxivat 2006-04-12 a Wayback Machine. (castellà) Alfred Thayer Mahan "Admiral Farragut" (castellà) The Bonaventura Press (anglès) «port d’Addaia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. de Mariana, Juan. Historia general de España, vol.6 (en castellà), 1853.  Ocupació definitiva d'Espanya (S. XIX) Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) Jorge Ferragut Y David Farragut Arxivat 2005-11-07 a Wayback Machine. (castellà) El segle XX Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà) Posició Llucalary Arxivat 2005-09-12 a Wayback Machine. (castellà) El nom de Nura apareix a l’Itinerarium Maritimum, que és un recull de trajectes marítims. És un testimoni únic i isolat. Segons Obrador Cursach no té res a veure amb suposats mots fenicis. L’atribució d’aquest topònim a Menorca seria un error originat en alguna de les fonts de l’Itinerarium Maritimum (Obrador Cursach, Bartomeu «L’origen dels nesònims «balears» Columba i Nura de l'Itinerarium Maritimum (Wess. 511, 3 - 512, 1)». Pyrenae, 47, 2, 2016, pàg. 53-63. ISSN: 0079-8215.). Crònica de Ramon Muntaner a l'institut Lluís Vives (en català). Salavert Fabiani, Vicent L. Tècnica militar i projectisme en els plans de recuperació de Menorca furant el segle xviii (en anglès). Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 406. ISBN 8472832694.  Boletin de la Real Academia de la Historia (en castellà). Real Academia de la Historia, 1982, p. iii.  Tous Meliá, Juan. Palma a través de la cartografía (1596-1902) (en castellà). Juan Tous Meliá, 2002, p. 155. ISBN 8495267233.  Ortell, Vicent. "Els angliscismes de Menorca". Editorial Moll. Mallorca, 1983.
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hola
Món
Món
Hola món
Hola món
Gràcies
Gràcies
Adéu
Adéu
No
No
Com estàs?
Com estàs?
Bé gràcies
Bé gràcies
Quant costa?
Quant costa?
Zero
Zero
Un
Un

On puc dormir a prop de Menorca ?

Booking.com
522.834 visites en total, 9.230 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 32 visites avui.