La necròpolis de Cala Morell està situada al barranc que s'obre darrere de la cala. Es tracta d'una de les necròpolis més espectaculars de l'illa, declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) formada per un conjunt de catorze coves artificials o hipogeus, utilitzades totes elles com a llocs d'enterrament col·lectiu.

Presenta dues fases clares d'ocupació: una a l'edat del bronze i una altra durant el talaiòtic final o període posttalaiòtic, que es perllonga, en època romana, fins al segle II dC.

Les coves corresponents a la fase més antiga són només dues: la 11 i la 12. Aquestes coves són de petites dimensions i planta ovalada. Presenten les restes d'un corredor d'entrada, construït amb grans lloses. Corresponen a un moment anterior a l'inici de l'època talaiòtica. A les parets de la cova hi ha gravats d'època indeterminada.

Totes les altres coves corresponen a la fase del talaiòtic final. Es tracta, en general, de coves de grans dimensions. Algunes d'elles presenten columnes i pilastres, que compartimenten l'espai. En una d'elles, l'entrada presenta dues columnes i una llinda tallades a la roca, que recorden a l'arquitectura clàssica. Es tracta, per tant, d'un exemple de les influències externes que arriben a Menorca durant el talaiòtic final o període posttalaiòtic, a través del món púnic. Altres coves presenten unes grans depressions excavades a la roca, davant la façana. Tot i que s'han anomenat "patis", aquests espais recullen l'aigua de pluja i es mantenen inundats durant gran part de l'any. És possible que ja es vagin excavar amb aquesta intenció, tal vegada per algun motiu lligat als rituals funeraris.

Un altre element ben representat a la necròpolis de Cala Morell són les anomenades "capades de moro". Es tracta de 22 cavitats ovalades, amb el fons arrodonit, excavades a un tram d'uns 20 m de la paret del barranc. La seva funció no està determinada encara, però sens dubte estan relacionades amb el món funerari de les comunitats talaiòtiques, ja que sempre apareixen molt a prop de les coves d'enterrament.

Algunes de les coves han estat utilitzades amb altres finalitats en èpoques més recents: habitatges ocasionals i refugis per al bestiar. A una de les coves se li va practicar una obertura circular a la part superior i se li va tapiar l'entrada per utilitzar-la com a cisterna. Les piques i canalitzacions que es poden observar al peu d'una de les coves es relacionen amb aquesta reutilització.