Context sobre Malta

Malta, oficialment República de Malta (en maltès: Repubblika ta' Malta), és un estat insular del Mediterrani. L'arxipèlag maltès —format per les illes principals de Malta i Għawdex (o Gozo) i altres de menors— és al sud de Sicília, de la qual el separa l'estret de Malta. La capital és la Valletta.

Més sobre Malta

Informació bàsica
  • Codi de trucada +356
  • Domini d'Internet .mt
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 7.68
Population, Area & Driving side
  • Població 465292
  • Àrea 316
  • costat de conducció left
Història
  • Malta fou una colònia fenícia que amb el temps va quedar a l'òrbita de Cartago.

    A la Primera Guerra Púnica estava en mans dels cartaginesos i fou assolada per la flota romana dirigida per Atili Règul, el 257 aC, però no fou ocupada.

    A la Segona Guerra Púnica la guarnició cartaginesa estava manada per Amilcar fill de Gisgó que va capitular davant la flota de Tiberi Semproni el 218 aC i des de llavors va pertànyer a Roma i incorporada a la província de Sicília.

    Al segle següent va començar a ser usada com a base de pirates cilicis que la feien servir de quarter d'hivern, però al segle i aC estava recuperada i prosperava destacant la fabricació de lli, cotó i altres productes molt apreciats a Roma on eren coneguts com a "vestis melitensis".

    Se suposa que fou a aquesta illa on va desembarcar Sant Pau en el seu viatge a Roma l'any 60 tot i que alguns autors pensaven que es tractà de l'illa Melita (Melda) a la mar Adriàtica.

    No s'esmenta l'illa durant l'Imperi excepte pels geògrafs on ja comença a aparèixer sota el nom modern de Malta.

    A la caiguda de l'Imperi va estar en mans dels vàndals però recuperada per Belisari, el general romà d'Orient, el 533 i va romandre a les seves mans fins que fou ocupada pels àrabs el 870. Emigrants àrabs es van barrejar amb la població local i van formar l'actual població.

    El 1091 fou ocupada pels normands. El Regne de Sicília, per les successions dinàstiques, va arribar als Anjou francesos després de la derrota del Hohenstaufen de la casa de Suàbia.

    La població de l'illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles I d'Anjou, el 1282. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei de la Corona d'Aragó, Pere el Gran entrà a l'illa de Sicília i les de Malta i Gozo. Fou possessió de la Corona d'Aragó[1] fins que després de la pèrdua de Rodes pels cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem els hi fou cedida i van esdevenir els Cavallers de Malta, que van dominar l'illa fins que Napoleó Bonaparte va entrar al port de La Valetta per reabastir les seves naus en camí a Egipte el 1798 durant les Guerres de la Revolució Francesa.

    ...Llegeix més

    Malta fou una colònia fenícia que amb el temps va quedar a l'òrbita de Cartago.

    A la Primera Guerra Púnica estava en mans dels cartaginesos i fou assolada per la flota romana dirigida per Atili Règul, el 257 aC, però no fou ocupada.

    A la Segona Guerra Púnica la guarnició cartaginesa estava manada per Amilcar fill de Gisgó que va capitular davant la flota de Tiberi Semproni el 218 aC i des de llavors va pertànyer a Roma i incorporada a la província de Sicília.

    Al segle següent va començar a ser usada com a base de pirates cilicis que la feien servir de quarter d'hivern, però al segle i aC estava recuperada i prosperava destacant la fabricació de lli, cotó i altres productes molt apreciats a Roma on eren coneguts com a "vestis melitensis".

    Se suposa que fou a aquesta illa on va desembarcar Sant Pau en el seu viatge a Roma l'any 60 tot i que alguns autors pensaven que es tractà de l'illa Melita (Melda) a la mar Adriàtica.

    No s'esmenta l'illa durant l'Imperi excepte pels geògrafs on ja comença a aparèixer sota el nom modern de Malta.

    A la caiguda de l'Imperi va estar en mans dels vàndals però recuperada per Belisari, el general romà d'Orient, el 533 i va romandre a les seves mans fins que fou ocupada pels àrabs el 870. Emigrants àrabs es van barrejar amb la població local i van formar l'actual població.

    El 1091 fou ocupada pels normands. El Regne de Sicília, per les successions dinàstiques, va arribar als Anjou francesos després de la derrota del Hohenstaufen de la casa de Suàbia.

    La població de l'illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles I d'Anjou, el 1282. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei de la Corona d'Aragó, Pere el Gran entrà a l'illa de Sicília i les de Malta i Gozo. Fou possessió de la Corona d'Aragó[1] fins que després de la pèrdua de Rodes pels cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem els hi fou cedida i van esdevenir els Cavallers de Malta, que van dominar l'illa fins que Napoleó Bonaparte va entrar al port de La Valetta per reabastir les seves naus en camí a Egipte el 1798 durant les Guerres de la Revolució Francesa.

    Un cop fora de perill a l'interior del port va tornar les seves armes contra els seus amfitrions, i el Gran Mestre Ferdinand von Hompesch zu Bolheim va capitular i Napoleó es va allotjar a Malta durant uns dies, va establir una nova administració i va partir cap a Egipte, deixant una guarnició important. Les forces franceses d'ocupació van ser molt impopulars entre els maltesos[2] a causa de l'hostilitat de les forces franceses cap al catolicisme. Les polítiques financeres franceses van enfurir als religiosos de Malta que es van revoltar, i van obligar els francesos a retirar-se dins de les fortificacions de la ciutat. El Regne de la Gran Bretanya, juntament amb el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília van enviar municions i ajuda als maltesos i Gran Bretanya també va enviar la Royal Navy, que va bloquejar les illes. El general Claude-Henri Belgrand de Vaubois va rendir les seves forces en 1800, i els líders de Malta van demanar a Sir Alexander Ball que l'illa es convertís en un domini britànic. Des de llavors fou colònia anglesa, que a la segona meitat del segle xx va obtenir autonomia.

    L'any 1964 Malta va acordar amb el Regne Unit la seva independència.

    Soldevila, Ferran. «Un Imperi Mediterrani». A: Resum d'Història dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Barcino, 1974, p. 87. ISBN 84-7226-043-7.  Testa, Carmel. «The French in Malta, 1798–1800» (en anglès). [Consulta: 25 agost 2011].
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Malta ?

Booking.com
481.138 visites en total, 9.173 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 230 visites avui.