Bengalí

El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangladesh, on és l'idioma oficial. Els habitants de Bangladesh li diuen bangla, mentre que els parlants indis li diuen bengalí. El Bangla o Bengalí és una llengua nadiua de la regió de l'Índia coneguda com a Bengala que comprèn avui dia Bangladesh, i l'estat indi de Bengala Occidental.

Amb uns 220 milions de parlants nadius i uns 250 milions de parlants en total, el bengalí és una de les llengües més parlades del món (en concret, ocupa el sisè lloc) del món. La cançó nacional i l'himne nacional de l'Índia, i l'himne nacional de Bangladesh foren compostos en bengalí.

El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica. Posseeix un sistema d'escriptura, l'alfabet bengalí, de tipus abugida, emparentat amb el devanagari, i provinent de l'antic brahmi, que té els seus orígens cap al 1100 aC (protobengalí). La direcció de l'escriptura és d'esquerra a dreta. Té nombrosos dialectes i dos registres extrems, el sādhu-bhāsā, per a la literatura, i el calit-Bhāsā, propi de la parla popular.

Des de finals del segle XI aC, algunes inscripcions en nagari de l'Índia oriental mostren una evolució que anuncia la moderna escriptura bengalí. Es pot parlar d'una escriptura protobengalí, caracteritzada en particular per la presència de petits triangles a l'esquerra d'algunes lletres. Va evolucionar de les llengües magadhi pràcrit i del sànscrit. Al segle xix i XX la literatura en aquesta llengua va gaudir d'un renaixement que la va situar entre les millors del sud d'Àsia. Hi van sorgir personalitats com ara Rabindranath Tagore, el primer asiàtic nominat a un premi Nobel.