Context sobre Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar. Fa frontera amb Polònia al nord, Alemanya al nord-oest i l'oest, Àustria al sud i Eslovàquia a l'est. La capital i la ciutat més gran és Praga, la part històrica de la qual té un gran atractiu turístic. Txèquia està formada per les dues regions més antigues, Bohèmia i Moràvia, i part d'una tercera, Silèsia.

Txèquia és una democràcia parlamentària multipartidista, en què el primer ministre és el cap de govern i el president el cap d'estat i és membre de l'OTAN el 1999 i de la Unió Europea el 2004. També és membre de l'OCDE, el Consell d'Europa i el Grup de Visegrád.

Més sobre Txèquia

Informació bàsica
  • Moneda Corona txeca
  • Nom natiu Česko
  • Codi de trucada +420
  • Domini d'Internet .cz
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 7.67
Population, Area & Driving side
  • Població 2000000
  • Àrea 78866
  • costat de conducció right
Història
  • La posició geogràfica, entre entitats més grans com Alemanya, Polònia, Àustria, Hongria i l'antiga Rússia, ha determinat que la història de la nació txeca es pugui explicar com una lluita per la continuïtat nacional i estatal.

    Els reis Premíslides

    Al segle vi, tribus eslaves procedents de l'Àsia ocuparen el territori del que posteriorment seria Txecoslovàquia, i van foragitar els primitius habitants, d'origen germànic. Un cap, que es creu era franc, de nom Samo, aconseguí unir les tribus eslaves occidentals en un estat que incloïa el territori actual, però el seu regne es va dissoldre després de la mort del cabdill, el 659. Els hongaresos dissolgueren el Regne de Moràvia el 906, mentre a Bohèmia la dinastia dels Premíslides consolidava la seva autoritat a l'entorn de Praga. Aquests sobirans adoptaren i difongueren la civilització d'Occident i la seva cultura. En aquesta època, començà a difondre's el cristianisme pel territori.

    Aquest període fou interromput per una violenta incursió dels magiars (1025), que s'apoderaren del que avui és Eslovàquia i començaren a amenaçar altres regions. Els eslaus sol·licitaren protecció a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi romanogermànic. L'emperador va acceptar, però a canvi començà a considerar al país com un regne vassall.

    ...Llegeix més

    La posició geogràfica, entre entitats més grans com Alemanya, Polònia, Àustria, Hongria i l'antiga Rússia, ha determinat que la història de la nació txeca es pugui explicar com una lluita per la continuïtat nacional i estatal.

    Els reis Premíslides

    Al segle vi, tribus eslaves procedents de l'Àsia ocuparen el territori del que posteriorment seria Txecoslovàquia, i van foragitar els primitius habitants, d'origen germànic. Un cap, que es creu era franc, de nom Samo, aconseguí unir les tribus eslaves occidentals en un estat que incloïa el territori actual, però el seu regne es va dissoldre després de la mort del cabdill, el 659. Els hongaresos dissolgueren el Regne de Moràvia el 906, mentre a Bohèmia la dinastia dels Premíslides consolidava la seva autoritat a l'entorn de Praga. Aquests sobirans adoptaren i difongueren la civilització d'Occident i la seva cultura. En aquesta època, començà a difondre's el cristianisme pel territori.

    Aquest període fou interromput per una violenta incursió dels magiars (1025), que s'apoderaren del que avui és Eslovàquia i començaren a amenaçar altres regions. Els eslaus sol·licitaren protecció a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi romanogermànic. L'emperador va acceptar, però a canvi començà a considerar al país com un regne vassall.

    Mentre el tron de Bohèmia fou ocupat pels reis Premíslides, el regne va arribar a una expansió territorial important, especialment amb Ottokar II el Gran (1253-1278). Després de la mort sense descendència de l'últim rei Premíslida, el 1310 pujà al tron de Praga un rei de la dinastia germànica dels Luxemburg. El seu fill, Carles IV de Luxemburg, va ser proclamat emperador, i sota el seu regnat la ciutat de Praga i el Regne de Bohèmia van viure una edat d'or (1346-1378).

    El Regne de Bohèmia era una important força local, però els conflictes religiosos, com ara les guerres hussites del segle xv i la Guerra dels Trenta anys del segle xvii, van dur a la decadència i la submissió política. Des de la Batalla de Bila Hora (1620), el regne va ser governat directament des de Viena per la dinastia dels Habsburg, com una part de l'Imperi austrohongarès.

    La renaixença txeca

    A finals del segle xviii, els principis de la llibertat dels pobles sorgits en el clima de la Revolució Francesa es van començar a difondre entre l'elit intel·lectual txeca. Mentrestant, les reformes il·lustrades de l'emperadriu Maria Teresa i el seu fill Josep van posar les bases per al desenvolupament industrial del segle xix. La confluència d'una burgesia autòctona i d'una ideologia nacionalista va permetre, al llarg del segle xix, una renaixença gradual de la consciència nacional txeca.

    El començament de la Guerra de 1914 trobà milers de txecs allistats dins de l'exèrcit d'Àustria, però que van acabar lluitant a favor de Rússia i els aliats. Gràcies als èxits militars dels txecs, la causa txeca va guanyar ressò. Sumat a la provada lleialtat dels polítics txecs de l'exili, encapçalats per Tomáš G. Masaryk, als principis i els valors de la democràcia liberal, va ser possible convèncer el president nord-americà Thomas W. Wilson, el primer ministre francès Georges Clemenceau i el britànic David Lloyd George de la conveniència i la viabilitat d'un estat independent, que va ser reconegut el 1918 i admès entre els vencedors de la guerra.

    Txecoslovàquia (1918-1992)

    Comparat amb el context convuls de l'Europa central de l'època, la Primera República txecoslovaca va arribar a un alt nivell de democràcia, pau, prosperitat i convivència de diverses minories nacionals, la més important de les quals era l'alemanya.

    Quan Hitler va arribar al poder als anys trenta això es va acabar. La gran majoria dels alemanys de Txecoslovàquia es van declarar lleials al règim nazi. Després de l'acord de Munic el 1938, Alemanya es va annexionar el territori de majoria alemanya i Eslovàquia es va constituir en estat independent, amb un règim titella pronazi. El que quedava de l'estat txec va ser ocupat pels alemanys el 1939. Els txecs van formar un govern a l'exili, a Londres, que va ser reconegut pels aliats i va col·laborar eficaçment en l'esforç de guerra aliat.

    Després de la Segona Guerra mundial, Txecoslovàquia va caure gradualment sota l'esfera d'influència soviètica, en un procés culminat el 1948, quan el Partit Comunista va guanyar les eleccions democràtiques i va propugnar un cop d'estat. Van seguir anys de repressió i totalitarisme. La insatisfacció amb el règim va dur, ja als anys seixanta, a l'elecció de nous líders polítics i a polítiques reformistes, que van obtenir alguna complicitat per part de la societat, en el procés conegut com la Primavera de Praga. El procés va ser interromput amb la invasió dels exèrcits del pacte de Varsòvia el 21 d'agost de 1968.

    El novembre de 1989 el règim comunista va caure, dins de la seqüència de la fi del règims comunistes europeus a Europa. L'1 de gener de 1993, Txecoslovàquia es va dissoldre pacíficament per formar dos estats separats, la Txèquia i Eslovàquia.

    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Ahoj
Món
Svět
Hola món
Ahoj světe
Gràcies
Děkuji
Adéu
Ahoj
Ano
No
Ne
Com estàs?
Jak se máte?
Bé gràcies
Dobře, děkuji
Quant costa?
Co to stojí?
Zero
Nula
Un
Jeden

On puc dormir a prop de Txèquia ?

Booking.com
480.478 visites en total, 9.173 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 91 visites avui.