Australia

Austràlia
Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 Balmy Palmy - CC BY-SA 4.0 Nigel Malone - CC BY-SA 1.0 Mark - GFDL Graeme Bartlett - CC BY-SA 3.0 Chris Fithall - CC BY 2.0 Rhain - CC BY-SA 4.0 Bluedawe - CC BY-SA 3.0 - Public domain Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 Corevette - CC BY-SA 3.0 Bäras - CC BY-SA 3.0 EmpireFootage - CC BY-SA 4.0 Noveoko2 - CC BY 3.0 Burraburra - CC BY-SA 4.0 Rob Young from United Kingdom - CC BY 2.0 Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 Christian Mehlführer, User:Chmehl - CC BY 2.5 Stan Feldman - CC BY-SA 4.0 W. Bulach - CC BY-SA 4.0 Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 Nicolas Lannuzel from Singapore, Singapore - CC BY-SA 2.0 Rhain - CC BY-SA 4.0 Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 Bluedawe - CC BY-SA 3.0 Graeme Bartlett - CC BY-SA 3.0 - Public domain Graeme Bartlett - CC BY-SA 3.0 Andy McLemore from ...in a little town where everybody wishes they were somewhere else, United State - CC BY-SA 2.0 Ciambue - CC BY 2.0 Bob Tarr - CC BY-SA 4.0 Peter James McNally - CC BY-SA 4.0 Schutz - CC BY-SA 3.0 Twistie.man - CC BY-SA 3.0 Kaliumfredrik at English Wikipedia - CC BY-SA 3.0 ogwen - CC BY-SA 3.0 Calistemon (talk) - CC BY-SA 3.0 Graeme Bartlett - CC BY-SA 3.0 Corey Leopold - CC BY 2.0 Ishara Udawela - CC BY-SA 4.0 Reefpix - CC BY-SA 4.0 Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 jeffowenphotos - CC BY 2.0 Mark - GFDL Paul Holloway from Birmingham, United Kingdom - CC BY-SA 2.0 Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 Ciambue - CC BY 2.0 Nigel Malone - CC BY-SA 1.0 Bidgee - CC BY 3.0 Nachoman-au - CC BY-SA 3.0 No images

Context sobre Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic. L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és, alhora, l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns en són Nova Zelanda, al sud-est; i, al nord, Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Corall i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És el sisè estat més gran del pla...Llegeix més

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic. L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és, alhora, l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns en són Nova Zelanda, al sud-est; i, al nord, Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Corall i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És el sisè estat més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil; però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal n'és el Murray, amb 2.575 quilòmetres de longitud.

L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nord, i dels exploradors i comerciants europeus al segle xvii, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics el 1770 i oficialment habitada com a penal amb el nom de la colònia de Nova Gal·les del Sud, el 6 de gener de 1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes més de la corona van ser establertes successivament en el curs del segle xix. L'1 de gener del 1901, les sis colònies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema liberal i democràtic i és membre de la Comunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació n’és Canberra, tot i que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costaneres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaida.

Més sobre Austràlia

Informació bàsica
  • Moneda Dòlar australià
  • Nom natiu Australia
  • Codi de trucada +61
  • Domini d'Internet .au
  • Speed limit 50
  • Mains voltage 240V/50Hz
  • Democracy index 8.96
Population, Area & Driving side
  • Població 26473055
  • Àrea 7692024
  • costat de conducció left
Història
  • Els primers habitants d'Austràlia hi van arribar fa 42.000 o 48.000 anys, immigrants nòmades caçadors-recol·lectors amb una cultura oral complexa, amb valors espirituals basats en la reverència a la Terra i en la creença en el temps del somni. La cultura dels habitants de les illes de l'estret de Torres i de la regió més al nord de Queensland posseïxen una cultura diferenciada a la dels aborígens australians.

    ...Llegeix més

    Els primers habitants d'Austràlia hi van arribar fa 42.000 o 48.000 anys, immigrants nòmades caçadors-recol·lectors amb una cultura oral complexa, amb valors espirituals basats en la reverència a la Terra i en la creença en el temps del somni. La cultura dels habitants de les illes de l'estret de Torres i de la regió més al nord de Queensland posseïxen una cultura diferenciada a la dels aborígens australians.

     Evolució de les colònies australianes El Port Arthur, a Tasmània, era la colònia penal més gran d'Austràlia

    El primer europeu a albirar territori australià va ser el navegant neerlandès Willem Jansz, que albiraria la costa del Cap de la península de York el 1606. Durant el segle xvii, els neerlandesos van mapar les costes oest i nord del territori que van anomenar Nova Holanda, però no van assentar-s'hi. El 1770, James Cook va navegar per la costa est d'Austràlia i la va mapar, anomenant el territori Nova Gal·les del Sud i la va reclamar per al Regne Unit. Després d'aquestes expedicions, Austràlia esdevindria una colònia penal després de la independència de les colònies americanes, el territori de les quals era utilitzat amb aquest propòsit.

    La colònia de Nova Gal·les del Sud de la corona britànica va iniciar el primer assentament a Port Jackson, dirigit pel capità Arthur Phillip que havia comandat la First Fleet (Primera Flota) amb els primers colons, el 26 de gener del 1788. Aquesta data s'ha convertit en el dia nacional d'Austràlia, la diada d'Austràlia. La terra de Van Diemen's, avui dia coneguda com a Tasmània, va ser habitada pels europeus el 1803 i es va convertir en una colònia separada de Nova Gal·les del Sud el 1825. El Regne Unit va reclamar la regió occidental d'Austràlia el 1829. Es van crear diverses colònies a partir del territori de la colònia de Nova Gal·les del Sud: Austràlia meridional, el 1836, Victòria el 1851 i Queensland el 1859.[1] El Territori del Nord es va fundar el 1863 com a part de la Província d'Austràlia Meridional. Aquesta província fa ser fundada com a "província lliure", és a dir, mai no seria una colònia penal. Victòria i Austràlia occidental també van ser fundades com a colònies "lliures", però, després van acceptar convictes transportats. La transportació dels convictes cap a Austràlia va ser eliminada gradualment entre 1840 i 1864.

    Una febre d'or va començar a Austràlia durant la dècada de 1850 portant-hi més immigrants. La rebel·lió de la pressió militar d'Eureka el 1854 va ser una expressió del nacionalisme australià. Entre 1850 i 1890, les sis colònies van rebre més responsabilitats governamentals i autonomia, amb la capacitat de gestionar molts dels afers interns i alhora continuar com a membres de l'Imperi britànic. L'Oficina Colonial a Londres va conservar el control dels afers internacionals, la defensa i el transport internacional. L'1 de gener del 1901 es va formar una federació de totes les colònies després d'una dècada de plantejament i de consultes, i la Mancomunitat d'Austràlia va néixer, com a domini de l'Imperi britànic. El Territori de la Capital Australiana es va separar de Nova Gal·les del Sud el 1911 com a regió per a la capital de la federació, Canberra. Melbourne en seria capital de 1901 a 1927. El control del Territori del Nord va ser transferit del govern d'Austràlia meridional al govern federal el 1911. Austràlia va participar voluntàriament en la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial al costat dels Aliats. De fet, durant la Primera Guerra Mundial, els soldats asutralians van participar per primer cop de manera independent en conflictes internacionals -si bé integrats en el Cos d'exèrcit d'Austràlia i Nova Zelanda (ANZAC)- i van patir grans baixes a la batalla de Gal·lípoli, motiu pel qual, cada 25 d'abril se celebra l'ANZAC Day.

    L'estatut de Westminster, el 1931, va acabar formalment els enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit, però, Austràlia no va adoptar l'estatut sinó fins al 1942. Després de la derrota del Regne Unit a Àsia el 1942 durant la Segona Guerra mundial i l'amenaça d'una invasió japonesa, va fer que Austràlia tornés als Estats Units per protecció. Des del 1951, Austràlia ha estat un aliat militar dels Estats Units sota el tractat ANZUS. Després de la Segona Guerra mundial, Austràlia va promoure la immigració massiva d'Europa; des de la dècada de 1970 i de l'abolició de la política d'Austràlia blanca, es va promoure també la immigració d'Àsia i d'altres regions del món. Com a resultat, la demografia, la cultura i la imatge d'Austràlia han estat radicalment transformades. Els últims enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit van ser trencats el 1986 amb l'aprovació de l'acte d'Austràlia, el qual va acabar amb el paper britànic sobre els estats australians, i anul·lant l'apel·lació judicial al Comitè Judicial del Consell Privat de la monarquia britànica. Els votants australians van rebutjar la transformació de la monarquia parlamentària en una república el 1999 amb una majoria del 55%. Des de l'elecció del govern de Whitlam, el 1972, s'ha incrementat l'èmfasi del futur de la nació com a part de la regió d'Àsia i del Pacífic.

    Algar, Frederic. A Handbook to the Colony of New South Wales (en anglès). Frederic, 1863, p. 2. 
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hello
Món
World
Hola món
Hello world
Gràcies
Thank you
Adéu
Goodbye
Yes
No
No
Com estàs?
How are you?
Bé gràcies
Fine, thank you
Quant costa?
How much is it?
Zero
Zero
Un
One

On puc dormir a prop de Austràlia ?

Booking.com
488.878 visites en total, 9.195 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 16 visites avui.