El Llac Eyre, oficialment conegut com a Llac Kati Thanda–Lake Eyre, és un llac endorreic d'Austràlia, el més gran del país i també el punt més baix del país, amb 15 metres per sota el nivell del mar.

Rep el nom en honor d'Edward John Eyre, el primer europeu que el va veure el 1840. El nom oficial va ser modificat el desembre del 2012 per combinar el nom de "Llac Eyre" amb el nom aborigen, Kati Thanda.

Està ubicat al nord d'Austràlia Meridional, a uns 700 km al nord d'Adelaida, a la secció sud de la depressió central australiana, amb una superfície de 8.800 km², i una profunditat variable al llarg de l'any. Durant la temporada de pluges els rius del nord-est drenen el llac arribant a assolir profunditats d'1,5 metres cada 3 anys i de 4 metres cada dècada. L'aigua s'evapora ràpidament de manera que la major part de l'any el llac es troba pràcticament buit.

Constitueix el fons d'una gran conca sedimentària coberta per la mar durant el Terciari i el Cretaci i reblerta per al·luvions de fins a 4 000 m de gruix. L'Eyre constitueix la conca endorreica més gran del país, de la qual formen part rius com el Diamantina i el Coper Creek; situat, però, a la regió australiana de més aridesa (rep menys de 200 mm de pluja anual), els cursos d'aigua hi són intermitents i escassos.