Anomenada K’gari (‘paradís') pels habitants indígenes Badtjala,[1] les restes i els estudis arqueològics revelen que els australians indígenes van ocupar l'illa de Fraser fa com a mínim 5.000 anys,[2] tot i que és possible que més recerca arqueològica pogués indicar que l'illa ja havia sigut ocupada abans.[1]

L'arribada i l'assentament dels colonitzadors europeus al voltant del 1840 va ser catastròfica pels Badtjala; van abatre l'estil de vida aborigen amb armes, malalties i manca de menjar. L'any 1890, el nombre d'indígenes s'havia reduït a tan sols 300[3] i la majoria d'aquests indígenes que va sobreviure, de la tribu Badtjala, va haver d'abandonar l'illa el 1904.[3]

El 1971, la meitat nord de l'illa va ser declarada parc nacional,[4] però l'àrea protegida es va ampliar el 1992, quan l'illa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Actualment la major part de l'illa forma part del Parc Nacional Great Sandy, administrat per la Environmental Protection Agency (Agència de Protecció del Medi Ambient) de Queensland. Excepte algunes àrees urbanes petites, l'illa està protegida per una declaració Wild Rivers[5] (Rius Salvatges), que garanteix que els rius es mantinguin completament en el seu estat natural.

Es calcula que a l'illa hi ha fins a 500 jaciments arqueològics indígenes[6] i força espais de significat social i espiritual.[1] Els jaciments, objectes dispersos, xarxes de pesca i arbres que els falta algun tros d'escorça són testimoni de la vida dels habitants originals de l'illa.[1]