Chittagong Hill Tracts (bengalí পার্বত্য চট্টগ্রাম Parbotto Chôṭṭogram) és un territori autònom de Bangladesh. Inicialment fou un districte format per tres subdistrictes tribals habitats per nombroses ètnies; el subdistrictes eren Khagrachari, Rangamati, i Bandarban que el 1984 foren elevats a districte i el conjunt va deixar d'existir com entitat administrativa, però va romandre com a regió diferenciada de Bangladesh teatre d'un conflicte armat. Després de l'acord de pau de 1997 es va formar un Consell Regional electe pels tres districtes, el qual té algunes competències sense poder decisori i sense capacitat per frenar la colonització dels bengalís.

La seva superfície és de 13.180 km² i la població estimada el 1991 era de 974.447 dels que més de la meitat es creu que eren membres de les minories ètniques (els grups tribals com són anomenats) coneguts col·lectivament com a jumma, que inclouen el chakmes, marmes, tripures, tenchungyes, chaks, pankhos, mrus, murungs, bawms, lushais, khyangs, bomangs i khumis entre d'altres, que són budistes, hinduistes, cristians o animistes (els bengalís són musulmans). El 1947 els no musulmans eren el 98%. Actualment s'estima que la població és d'un milió i mig i el repartiment entre tribals i bengalís i entre musulmans i altres religions està igualat degut a l'enviament de milers de colons bengalís pel govern de Bangladesh.