Llac Loktak (Meitei: Loktak Pat) és un llac d'aigua dolça al nord-est de l'Índia. És el llac d'aigua dolça més gran del sud d'Àsia juntament amb el llac Manchar al Pakistan. És un llac pulsant, amb una superfície que varia des de 250 km² fins a 500 km² durant l'època de pluges amb una àrea típica de 287 km². El llac es troba a Moirang a l'estat de Manipur, Índia. L'etimologia de Loktak és Lok = "corrent" i tak = "el final" en llengua meitei (llengua manipuri). És famós pel phumdi (massa heterogènia de vegetació, sòl i matèria orgànica en diferents estadis de descomposició) que hi sura. El més gran de tots els phumdis cobreix una àrea de 40 km² (15 milles quadrades) i està situat a la riba sud-est del llac. Situat en aquest phumdi, el parc nacional de Keibul Lamjao és l'únic parc nacional flotant del món. El parc és l'últim refugi natural del Sangai (animal de l'estat), en perill d'extinció, Rucervus eldii eldii o cérvol de front de Manipur (Cervus eldi eldi), una de les tres subespècies de Cérvol d'Eld.

El dia de Loktak s'observa cada any el 15 d'octubre a la perifèria del llac Loktak.

Aquest antic llac té un paper important en l'economia de Manipur. Serveix com a font d'aigua per a la generació d'energia hidràulica, el reg i el subministrament d'aigua potable. El llac també és una font de subsistència per als pescadors rurals que viuen als voltants i als phumdis, també coneguts com "phumshangs". L'activitat humana ha provocat una forta pressió sobre l'ecosistema del llac. 55 nuclis rurals i urbans al voltant del llac tenen una població d'unes 100.000 persones. Tenint en compte l'estat ecològic i els seus valors de biodiversitat, el llac va ser designat inicialment com a zona humida d'importància internacional segons la Convenció de Ramsar el 23 de març de 1990. També va ser inclòs al Registre de Montreux el 16 de juny de 1993, " un registre dels llocs Ramsar on s'han produït, s'estan produint o és probable que es produeixin canvis en les característiques ecològiques".