Calixtlahuaca (paraula nàhuatl composta, que significa 'casa', i ixtlahuatl 'pla' o 'plana', la qual cosa es traduiria com a 'casa en el pla'; però existeix també la paraula ixtlahuacan, 'lloc desproveït d'arbres i habitatges', per la qual cosa Calixtlahuaca faria referència a una casa situada en un erm) és un jaciment arqueològic mexicà del període Postclàssic, situat a la carena nord del turó Tenismo, a prop de la ciutat de Toluca, en l'estat de Mèxic. La cultura que la va construir es coneixia originàriament com a matlatzinca.

Es pensa que els habitants inicials d'aquesta àrea eren nadius nòmades que solien visitar-la estacionalment. Més tard, els matlatzinques hi van arribar i fundaren un poble; més endavant, van rebre influència cultural tolteca i, en acabant, van ser dominats pels mexiques, al voltant de l'any 1476. La ciutat de Tecaxic va ser conquistada pels mexiques durant el regnat del Tlatoani Axayàcatl. La ciutat fou destruïda, i els mexiques hi van construir una nova ciutat que anomenaren Calixtlahuaca.

Lázaro Manuel Muñoz (fa més de 200 anys) opinava que els matlatzinca o els seus precursors havien arribat ací, almenys al 640 abans de la nostra era, i que grups otomís caçadors recol·lectors havien habitat aquesta àrea des de feia 3.000 anys, en l'època en què hi havia un gran llac (hui desaparegut), alimentat per aigua de desglaç del Nevado de Toluca.

El 1510 els matlatzinca van intentar posar fi a la tutela mexica. Moctezuma II llavors ordenà la destrucció de la ciutat, els habitants van fugir cap a l'oest, cap al Michoacán actual.