Construcció  Pelegrins budistes meditant en el cim del temple.

No hi ha evidència escrita de qui va construir Borobudur, o del seu propòsit original.[1] El període de construcció es va estimar comparant els relleus esculpits a la base del temple i les inscripcions utilitzades comunament entre els segles vuitè i novè. Es creu que Borobudur va ser fundat aproximadament cap l'any 800.[1] Això correspon al període entre els anys 760 i 830 d C., l'apogeu de la dinastia Sailendra a Java Central,[2] quan va estar sota la influència de l'imperi Srivijaya. S'estima que la construcció va trigar 75 anys i que va ser finalitzada cap l'any 825, durant el regnat de Samaratunga.[3][4]

Hi ha una confusió entre els governadors hindús i budistes de Java durant aquest període. Els Sailendras són coneguts per ser seguidors de Buda, però unes inscripcions en pedra trobades a Sojomerto suggereixen que van ser hindús.[3] Durant aquesta època molts monuments budistes i hindús van ser construïts en les planes i muntanyes al voltant de la plana Kedu. Els monuments budistes, incloent-hi Borobudur, van ser creats al mateix temps que el temple hindú Prambanan. L'any 732, el rei Sanjaya, fundador de la dinastia Sailendra, va encarregar la construcció d'un santuari hindú en honor de Shivá al turó Ukir, situada només a 10 km a l'est de Borobudur. El successor immediat de Sanjaya, Rakai Panangkaran, va ser associat amb el temple budista Kalasan, com apareix a l'inscripció Kalasan escrita l'any 778. Els antropòlegs creuen que la religió mai va ser un conflicte seriós en Java.[5] Era possible que un rei hindú manés construir un temple budista; o que un budista actués de manera similar.[5]

Abandonament  Stupes de Borobudur amb vista a les muntanyes de Java. Han estat abandonades durant segles.

Durant segles, Borobudur va estar cobert per capes de cendra volcàica i vegetació. Les raons de l'abandó d'aquest temple es mantenen desconegudes. No se sap amb certesa quan va ocórrer el cessament d'activitats d'aquest lloc de peregrinació.

Una suposició sosté que el temple va ser abandonat a causa que gran part de la població va ser convertida a l'islam durant el segle xv.[6] Una altra teoria es basa en la fam provocada per una erupció volcànica (aproximadament en l'any 1006) la qual va obligar els habitants a abandonar les seves terres i el monument.[7] Es diu a més que l'esdeveniment va causar una migració des de la plana Kedu fins a l'est de Java prop de la vall Brantas al voltant de l'any 928.

No obstant això, el monument mai va ser completament oblidat pels habitants de la zona. En comptes de glorificar la història del monument, la imatge d'aquest es va convertir en una de més supersticiosa associant-la amb mala sort i misèria. Dos antics manuscrits ( babad) del segle xviii esmenten la mala sort del monument. Segons el babad Tanah Jawi (o Història de Java ), el monument es va convertir en un factor fatal per al rebel que va causar una revolta en contra del rei de Mataram l'any 1709.[8] El pujol va ser assetjat i els insurgents van ser vençuts i sentenciats a mort per ordre del rei. Al babad Mataram (o Història del Regne Mataram ), el monument va ser associat a la desgràcia soferta per l'hereu al tron del sultanat de Yogyakarta l'any 1757.[9] Tot i que existia una restricció per visitar el monument, es va apoderar d'una de les estàtues que formaven part d'aquest. Tan aviat com va tornar al seu palau, va morir d'una estranya malaltia que va durar només un dia.

Redescobriment  La primera fotografia del monument, feta per Isidore van Kinsbergen (1873).

Després de la guerra entre el Regne Unit i els Països Baixos haguda a Java, l'illa va estar sota administració britànica entre els anys 1811 i 1816. El governador general assignat va ser Thomas Stamford Raffles, qui estava bastant interessat en la història de Java. Va col·leccionar antiguitats i prenia nota sobre la informació rebuda per part dels nadius durant les seves expedicions. Durant un viatge a Semarang en 1814, se el va informar sobre un gran monument anomenat Chandi Borobudur el qual estava situat a la jungla propera al llogaret de Bumisegoro. [9] Va enviar a l'enginyer holandès HC Cornellius perquè investigués el lloc.

Durant dos mesos, Cornellius i els seus 200 homes van tallar arbres, van cremar vegetació i van excavar per poder aclarir el monument. A causa dels perills d'ensorrament, no van poder explorar les galeries. Va reportar els seus descobriments a Raffles incloent diversos dibuixos. Tot i que el descobriment és esmentat en unes breus paraules, Raffles és acreditat per centrar l'atenció del món cap al monument.[10]

Hartmann, administrador holandès de la regió de Kedu, va continuar el treball de Cornellius i l'any 1835 el monument va ser completament desenterrat. Els seus interessos en Borobudur eren més personals que oficials. No obstant això, Hartmann no va escriure cap informe sobre les seves activitats; en particular, la presumpta història en la qual ell va descobrir la gran estàtua de Buda situada a l'stupa principal.[11] L'stupa principal del monument es troba buida. L'any 1842, Hartmann va investigar la cúpula principal, però els seus descobriments encara no es coneixen.

El govern de les Índies Orientals Neerlandeses va enviar a l'enginyer holandès F.C. Wilsen, qui va realitzar centenars de dibuixos. Mentrestant, J.F.G. Brumund va ser assignat per realitzar un detallat estudi sobre el monument, el qual va ser completat en 1859. El govern pretenia publicar un article basat en els estudis de Brumund i il·lustrat amb alguns dibuixos de Wilsen, però Brumund va refusar cooperar. El govern va assignar a una altra persona, C. Leemans]qui va compilar una monografia utilitzant les investigacions de Brumund i Wilsen. L'any 1873, va ser publicada la primera monografia basada en un estudi detallat de Borobudur, a l'any següent es va fer una traducció al francès. [11] La primera fotografia del monument va ser presa en 1873 per l'holandès Isidore van Kinsbergen.[12]

L'apreciació del lloc es va anar desenvolupant lentament. Alguns objectes van ser sostrets per lladres. L'any 1882, l'inspector en cap d'accidents va recomanar que Borobudur fos completament desmuntat i les seves restes dutes a museus a causa de les males condicions en què es trobava l'estructura.[12] Després d'això el govern va assignar a l'arqueòleg Groenveldt, perquè realitzés una investigació sobre les condicions en què es trobava el monument. El report va demostrar que la por respecte a les condicions del monument eren injustificades i que Borobudur havia de romandre intacte.

Esdeveniments contemporanis  Turistes a Borobudur.

Després de la remodelació de l'any 1973 realitzada per la UNESCO,[13] Borobudur va ser utilitzat novament com a lloc d'adoració i pelegrinatge. Un cop a l'any, durant la lluna plena al maig o juny, els budistes a Indonèsia observen el Vesak (en indonesi: Waisak) commemorant el naixement, mort i moment en què Siddhārtha Gautama aconsegueix la màxima saviesa per convertir-se en Buda. El Vesak és un dia de festa a Indonèsia i la cerimònia està centrada en els tres temples budistes caminant des de Mendut a Pawon i finalitzant a Borobudur.[14][15]

El monument és l'atracció turística més visitada d'Indonèsia. El 1974, 260.000 turistes dels quals 36.000 eren estrangers, van visitar Borobudur.[16] Els visitants van augmentar a 2,5 milions anuals (el 80% corresponia a indonesis) a mitjans dels anys 90, després de la crisi econòmica del país.[17] El desenvolupament del turisme, però, ha estat criticat per no incloure a la comunitat local, la qual cosa ha creat certs conflictes.[18] L'any 2003, els residents i petits empresaris ubicats als voltants de Borobudur van organitzar diverses juntes i protestes, a causa la decisió de govern de construir un centre comercial anomenat 'Java World'.[19]

El 21 de gener de 1985, nou stupes van ser danyades a causa de l'atac d'unes bombes.[20] el 1991, un predicador musulmà cec, Hussein Ali a l'Habsyie, va ser sentenciat a cadena perpètua per dirigir una sèrie d'atacs amb bombes a mitjans dels anys 80, incloent-hi el ja esmentat.[21] Altres dos membres d'un grup extremista de dreta, que van estar implicats en els atacs, van ser sentenciats a 20 i 13 anys de presó el 1986. El 27 de maig del 2006, la costa sud de Java va patir un terratrèmol de magnitud 6,2 a l'escala de Richter. L'esdeveniment va produir diversos danys a la regió i alguns ferits a la ciutat de Yogyakarta, però, Borobudur es va mantenir intacte.[22]