Basilica di San Pietro in Vaticano

( Basílica de Sant Pere )

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana en el món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'altura que li confereix la seva cúpula fa que la seva figura domini el horitzó de la ciutat de Roma. És considerada com un dels llocs més sagrats del catolicisme. S'ha descrit com «ocupant d'una posició única al món cristià» i com «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han visitar al pelegrinatge de les set esglésies de Roma per aconseguir la indulgència plenària.

En la tradició catòlica, la basílica està situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotz...Llegeix més

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana en el món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'altura que li confereix la seva cúpula fa que la seva figura domini el horitzó de la ciutat de Roma. És considerada com un dels llocs més sagrats del catolicisme. S'ha descrit com «ocupant d'una posició única al món cristià» i com «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han visitar al pelegrinatge de les set esglésies de Roma per aconseguir la indulgència plenària.

En la tradició catòlica, la basílica està situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, el primer bisbe d'Antioquia, el primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les evidències històriques i científiques sostenen que la sepultura de el Sant està directament sota l'altar major de la basílica. També la majoria dels papes han estat enterrats a Sant Pere des de l'època paleocristiana. Al lloc de la basílica han existit esglésies des del segle iv. La construcció de l'actual edifici, sobre l'antiga basílica constantiniana, va començar el 18 d'abril de 1506, per ordre del papa Juli II, i va finalitzar el 18 de novembre de 1626. En ella van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.

Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà és la veritable catedral de Roma.

 Vista de la cúpula de Miquel Àngel Interior de la basílica de Sant Pere Vista de nit de la basílica

La construcció de la basílica es remunta a l'època del martiri de Sant Pere, quan es va construir un petit monument commemoratiu al lloc on havia estat enterrat el sant, prop del circ de l'emperador Neró.[1]

Entre el 326 i el 330, l'emperador Constantí el Gran va fer construir una basílica, a expenses del Papa Silvestre I, que va ser acabada trenta anys més tard.[2] Davant l'altar major d'aquesta església, van ser coronats molts emperadors: en el dia de Nadal de l'any 800, ho va ser Carlemany, a qui el Papa Lleó III va imposar la corona imperial romana.[3] Al segle xv, pel fet que la basílica paleocristiana es trobava bastant deteriorada i amenaçava d'ensorrar-se, el Papa Nicolau V el 1452 va encarregar la seva reconstrucció a Bernardo Rosellino, però els treballs es van interrompre tan sols tres anys després per la mort del Papa i els murs tan sols s'arribaven a aixecar un metre de terra. Fou amb Juli II el 1506 (50 anys després), quan es reinicien les obres acollint el disseny proposat per Bramante.[4]

 Projecte de Bramante

La construcció de l'edifici actual s'inicià el 15 d'abril de 1506. El projecte, dirigit per Bramante, consistia en un edifici amb planta de creu grega inscrita en un quadrat i podem comprovar que l'edifici hauria d'haver-se cobert per cinc cúpules (un clar exemple de planta centralitzada, típica del renaixement i del seu interès per la geometria); una central en el creuer i les restants en els angles, inspirada en l'església de Santa Maria dei Fiori, a Florència.[5] Aquesta tipologia de planta centralitzada és típica del Renaixement, estil que presenta un gran interès per la geometria.[6]

Els treballs es van iniciar amb la demolició de la basílica prèvia (encarregada per Constantí i on suposadament es trobaven les restes de Sant Pere), molts puritans varen lamentar la demolició d'aquesta estructura.[7] Bramante va morir el 1514 i els seus successors Rafael, Fra Gioconda da Verona i Antonio da Sangallo varen canviar aquest pla genial; a la seva mort només s'havia edificat poc més que els quatre grans pilars que havien de sostenir la gran cúpula central.[8] Posteriorment, el Papa Pau III va encomanar la direcció de les obres a Miquel Àngel, que va reprendre la idea de Bramante de planta de creu grega. El disseny original de Bramante tenia problemes estructurals que varen ser corregits per Miquel Àngel.[7] La més important aportació de Miquel Àngel va ser la gran cúpula que es troba just sobre l'altar major i la tomba de l'apòstol Pere; que malgrat el seu pes, sembla surar en l'aire, i que va ser acabada pels arquitectes que van succeir aquest gran artista com a directors de l'obra.[9] El 1606, el Papa Pau V va ordenar el retorn a la forma de creu llatina i finalitzà la seva construcció 24 anys després de la mort de Miquel Àngel segons el disseny definitiu de Fontana i Della Porta.[10]

La cúpula té un diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres.[11] Acabada i consagrada el 18 de novembre de 1626, durant el pontificat d'Urbà VIII.[12] Recau just a sobre de l'altar major i està decorada amb mosaics de Giuseppe Cesari, que representen les jerarquies dels sants al cel amb la representació de Déu Pare a la llanterna central.[13] A la base de la cúpula hi ha una cinta on es llegeix: TV ES PETRVS ET SVPER HANC PETRAM ÆDIFICABO ECCLESIAM MEAM ET TIBI DABO CLAVES REGNI CÆLORVM ("Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església i et donaré les claus del Regne del Cel").[14] Cada lletra té 2 metres d'alçada.

Nombrosos arquitectes i artistes van participar en aquesta obra: Bramante, Rafael, Sangallo, Miquel Àngel i Maderno. La configuració final va ser obra de Maderno, que en va allargar el disseny i tornà a la creu llatina projectada per Rafael. Llavors l'arquitecte va adonar-se que la cúpula quedava en segon terme a causa de la llargada de la planta i va haver de crear la monumental façana principal.[15]

Bernini va projectar la immensa plaça ovalada de Sant Pere i les columnates. A sobre d'elles i per tot el perímetre de la plaça s'aprecien nombroses estàtues de sants i santes de totes les èpoques i llocs. En total està formada per 296 columnes dòriques que sostenen estàtues de 140 sants.[16]

A sobre de la façana de la basílica hi ha les estàtues dels onze apòstols (tots menys Sant Pere), Sant Joan Baptista i, al centre, Jesucrist. Bernini va ser, també, el responsable d'escometre els dissenys i plànols per les torres dels campanars que havien de completar la façana deixada per Maderno. No obstant, l'única torre completada sota la direcció de Bernini, entre 1638 i 1641, va haver de ser enderrocada el 1646, poc després de la seva elevació, davant els evidents signes d'inestabilitat de l'estructura.[17] Els rellotges que ocupen els extrems de la façana es van incloure a finals del segle xviii, són obra de Giuseppe Valadier, qui, així mateix, va situar la immensa campana fosa prèviament en un dels cossos laterals, que són el que pot considerar-se com campanars una vegada es va determinar no tornar a plantejar la construcció de torres després del desastre de Bernini.[18]

 Projecte de Rafael
«Images of St. Peter's». St Peter's Basilica. Arxivat de l'original el 05/03/2010. Detroit and Rome : building on the past. Dearborn, MI.: Alfred Berkowitz Gallery, The University of Michigan-Dearborn, 2005. ISBN 0-933691-09-2.  Herbermann, Charles George. The Catholic Encyclopedia: An International Work of Reference on the Constitution, Doctrine, Discipline, and History of the Catholic Church (en anglès). Robert Appleton Company, 1907.  «Los arquitectos de la basílica de San Pedro». Voxmundi. Arxivat de l'original el 2020-04-20. [Consulta: 18 juny 2021]. Davies, Paul; Hemsoll, David. Bramante, Donato (en anglès). Oxford University Press, 2003. DOI 10.1093/gao/9781884446054.article.t010847. ISBN 978-1-884446-05-4.  Carazo, Eduardo. Arquitecturas centralizadas : el espacio sacro de planta central : diez ejemplos en Castilla y León. [Valladolid]: Universidad de Valladolid, 1994. ISBN 84-7762-454-2.  ↑ 7,0 7,1 Hersey, George L. High Renaissance art in St. Peter's and the Vatican : an interpretive guide. Chicago: University of Chicago Press, 1993. ISBN 0-226-32781-7.  «Il progetto di Donato Bramante». Basílica Papale San Pietro. [Consulta: 18 juny 2021]. «Análisis de la Cúpula de la Basílica de San Pedro del Vaticano (Roma)». La historia y otros cuentos. [Consulta: 18 juny 2021]. Portales i Pons, Agustí. Analizando la construcción. Barcelona: Iniciativa Digital Politècnica, 2013, p. 219. ISBN 978-84-7653-991-0.  «Basílica de San Pedro». ArcheoRoma. [Consulta: 18 juny 2021]. «Los números de la Basílica de San Pedro». Voxmundi, 17-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 18 juny 2021]. Spagnesi, Gianfranco. Roma: la Basilica di San Pietro, il borgo e la città. Itàlia: Palombi editori, 2003, p. 143. ISBN 88-16-40605-4.  Pérez Pellón, Javier. «Tú eres Pedro». República, 05-05-2011. [Consulta: 18 juny 2021]. Loi, Maria Cristina. «Maderno, Carlo» (en italià). Instituto Treccani. [Consulta: 18 juny 2021]. Hibbard, Howard. Bernini. Madrid: Xarait, D.L. 1982. ISBN 84-85434-16-1.  Pinton, Daniele. Bernini. Los caminos del arte. ATS Italia, desembre de 2009. ISBN 978-8875717803.  Pevsner, Nikolaus. Dizionario di architettura. Torino: Einaudi, 1981. ISBN 88-06-51961-1. 
Fotografies de:
Statistics: Position
462
Statistics: Rank
183780

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
641923587Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 1611

Google street view

On puc dormir a prop de Basílica de Sant Pere ?

Booking.com
487.402 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 28 visites avui.