La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'altura de la cúpula fa fa que la figura domini el horitzó de la ciutat de Roma. És considerada com un dels llocs més sagrats del catolicisme. S'ha descrit com «ocupant d'una posició única al món cristià» i com «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han visitar al pelegrinatge de les set esglésies de Roma per a obtenir la indulgència plenària.

En la tradició catòlica, la basílica està situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, el primer bisbe d'Antioquia, el primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les proves històriques i científiques sostenen que la sepultura de el Sant està directament sota l'altar major de la basílica. També la majoria dels papes han estat enterrats a Sant Pere des de l'època paleocristiana. Al lloc de la basílica han existit esglésies des del segle iv. La construcció de l'actual edifici, sobre l'antiga basílica constantiniana, va començar el 18 d'abril de 1506, per ordre del papa Juli II, i es va acabar el 18 de novembre de 1626. Hi van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.

Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà és la catedral de Roma.