La casa Comalat és una obra modernista de l'Eixample de Barcelona, obra de 1909-1911 de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull. Es considera un exemple de modernisme tardà per la seva tendència decorativista a dur l'ornamentació fins a tots els racons. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

La façana principal, que dóna a l'avinguda Diagonal és simètrica i d'aire més formal. És de pedra i sobre un fons de pedra llisa destaca el treball escultòric al damunt de les finestres i a les mènsules dels balcons. El conjunt es remata amb un frontó amb obertures ovals i relleus de garlandes que té a sobre una cúpula d'aire rococó revestida amb ceràmica vidriada verda.

En canvi la façana posterior, que dóna al carrer Còrsega, menys important, té un tractament molt menys formal i més lliure i original, amb tribunes irregulars, persianes enrotllables, vitralls i mosaics que ocupen els ampits de les finestres, sobre uns baixos de pedra artificial de tons diferents amb formes orgàniques i paràboles de tipus gaudinià. La decoració ceràmica, molt abundosa en aquesta façana, és de Lluís Bru, que també va realitzar part de la decoració de l'interior. Un pis conserva la decoració modernista original.