Palenque és un jaciment arqueològic maia situat prop del riu Usumacinta, a l'estat de Chiapas, Mèxic, al sud-est del país. És una antiga ciutat maia de grandària mitjana, una mica més petita que el Tikal o Copán, però conté els edificis arquitectònics, les escultures, i alguns dels murals d'estuc més impressionants de la civilització maia. Les restes ocupen la part central d'una ciutat molt més gran que havia arribat als 8 quilòmetres quadrats d'extensió, les ruïnes de la qual es troben cobertes per l'abundant vegetació selvàtica de la zona. El 1987, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Sembla que la ciutat va ser abandonada progressivament entre els segles viii i ix, uns quants segles abans de l'arribada de la invasió espanyola a Chiapas. El primer europeu que va visitar les ruïnes i que va publicar els seus comentaris va ser el frare Pedro Lorenzo de la Nada, el 1567. Els maies chols de la regió havien anomenat les ruïnes Otolum, que significa, 'Terra amb cases fortes', i de la Nada va traduir el nom com a Palenque («palissada» en català). Palenque (Santo Domingo de Palenque) va ser el nom del poble que es va construir a prop de les ruïnes.

El nom antic de la ciutat era Lakam Ha, que en català significa 'Aigua ampla', ja que hi ha moltes deus i cascades a l'àrea. Palenque va ser la capital de la ciutat estat de B'aakal, durant el període clàssic de la civilització maia.