La vil·la romana del Casale és una vil·la situada dins el territori municipal de Piazza Armerina, a la província d'Enna, al sud de Sicília. El 1997 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Va ser construïda a la fi del segle iii, hi ha diferents hipòtesis sobre qui era el propietari d'aquesta important Vil·la, que recull la més important col·lecció de mosaics romans d'Europa, algunes hipòtesis parlen del tetrarca Maximià,que va governar l'imperi entre els anys 286 i 305, que s'hauria retirat aquí després de la seva abdicació. Estudis històrics posteriors ens diuen, però, que Maximià va passar a Campània, i no a Sicília, els seus últims anys, encara que aquest fet no implica que ell o algun familiar no en fos propietari. L'estructura de la Vil·la ens indica però que el seu propietari era de segur un home al màxim graó del poder, la presència d'una basílica de dimensions considerables on rebre les audiències ens mostra un personatge d'alt rang polític imperial, si no l'emperador algú molt pròxim.

La vil·la podia ser una segona residència, mai habitada permanentment. Va ser ocupada fins a l'any 1160, quan va ser devastada per un incendi, i després va quedar sepultada per la pluja. L'any 1812 es redescobreix la propietat, una casa amb una superfície de 3.500 m² distribuïts en diversos nivells. Però es va haver d'esperar fins al 1929 per restaurar-ne el primer mosaic; les feines de restauració es van acabar l'any 1954.

L'entrada principal conduïa directament a un gran pati poligonal, d'on es passava a un gran peristil al voltant del qual estaven distribuïdes les habitacions dels hostes i les dels propietaris. Hi havia una gran basílica per a les reunions i recepcions oficials. Per als menjars s'havia previst un gran atri i un gran triclini trilobulat. La vil·la també comptava amb termes i amb el seu propi gimnàs, això sense comptar les sales del servei i les reservades a la música.

La mansió està tota revestida d'uns excepcionals mosaics policroms que estan molt ben conservats. La diversitat dels temes, el realisme i el dinamisme de les representacions en fan unes autèntiques obres d'art. Se'n destaquen grans escenes de caça animades per un sorprenent sentit del moviment, escenes circenses (cursa de quadrigues al gran circ de Roma) i, sobretot, escenes més íntimes com la que representa deu noies en «biquini» realitzant exercicis físics.