Vesuvio
( Vesuvi )El Vesuvi (en llatí, Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), a uns 12 km al sud-est de Nàpols. És famosa per l'erupció de l'any 79 dC que va sepultar les vil·les romanes de Pompeia i Herculà.
Té dos cims: l’ampla muralla semicircular del Somma (1.132 m) —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit (1.277 m), amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant.
El Vesuvi té un cràter actiu; és l'únic volcà actiu de l'Europa continental. La rodalia és molt fèrtil i hi abunden les vinyes.
La muntanya és un parc nacional des del 1996. L'accés al cim del cràter està controlat i és de pagament.
L'última erupció del Vesuvi va tenir lloc en 1944, destruint bona part de la ciutat de Sant Sebastià.
Els grecs i els romans consideraven que es tractava d'...Llegeix més
El Vesuvi (en llatí, Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), a uns 12 km al sud-est de Nàpols. És famosa per l'erupció de l'any 79 dC que va sepultar les vil·les romanes de Pompeia i Herculà.
Té dos cims: l’ampla muralla semicircular del Somma (1.132 m) —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit (1.277 m), amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant.
El Vesuvi té un cràter actiu; és l'únic volcà actiu de l'Europa continental. La rodalia és molt fèrtil i hi abunden les vinyes.
La muntanya és un parc nacional des del 1996. L'accés al cim del cràter està controlat i és de pagament.
L'última erupció del Vesuvi va tenir lloc en 1944, destruint bona part de la ciutat de Sant Sebastià.
Els grecs i els romans consideraven que es tractava d'un lloc sagrat dedicat a l'heroi i semideu Hèracles / Hèrcules, del qual va prendre el nom la ciutat d'Herculà, situada a la base de la muntanya. El Vesuvi va ser designat com un dels 16 Volcans de la Dècada, és a dir, com un dels volcans més perillosos del món.
El 340 aC, es va lliurar a la seva rodalia una batalla entre romans i llatins en la qual el cònsol P. Decius va morir. La batalla fou lliurada en una plana al vessant nord, a la vora d'un riu o torrent (vegeu Veseris). El 73 aC, Espàrtac es va refugiar en aquesta muntanya amb els gladiadors i esclaus fugitius, i allí va derrotar el pretor romà Clodi Glabre.
La seva primera erupció coneguda fou el 24 d'agost de l'any 79, quan la cendra va engolir Pompeia, Herculà i Stabia (els habitants d'aquesta darrera van morir suposadament asfixiats pels gasos, segons Plini el Vell). Va tornar a fer erupció el 203, el 472 i el 512. Després, es van produir algunes erupcions menors fins a la del 1611. Les altres explosions més violentes foren les del 1631, 1822, 1906 i 1944. L'última erupció, precedida d'alguna activitat, es va produir el 18 de març del 1944, i destruí parcialment els edificis de San Sebastiano al Vesuvio i de Massa di Somma,[1] i va cessar el 24 de març.
El 1880, es va concloure el primer funicular que pujava al Vesuvi. Va ser destruït per l'erupció del 1906. Es va reconstruir el 1909, però l'erupció de 1944 el va tornar a destruir i ja no ha estat reconstruït.



Afegeix un nou comentari