El temple d'Edfú és un temple dedicat a Horus (el déu falcó), construït en l'època ptolemaica entre el 237 aC i el 57 aC, que es conserva força bé a la localitat egípcia d'Edfú (en grec, Latòpolis).

És el temple més ben conservat d'Egipte i el més important després del de Karnak. Fa 137 metres de longitud per 79 d'ample i 36 d'alçada, i representa la típica construcció dels temples amb el piló, el pati, 2 sales hipòstiles, una cambra d'ofrenes, la sala central i el santuari. És característica la il·luminació del temple, amb habitacions cada vegada més petites que impedien el pas de la llum gradualment, fins a arribar al fosc santuari, que rep la il·luminació només des de l'eix. Entre les columnes i el sostre, hi ha petites obertures que permetien el pas de la llum a determinades habitacions. Està orientat al sud, de manera inusual, possiblement a causa de la mateixa naturalesa de la zona.

El temple, amb unes parets magnífiques amb profusa decoració de figures egípcies, té un pati interior amb impressionants columnes, i a dins un altar que sembla el punt neuràlgic del lloc. També hi ha la sala de la barca sagrada només amb el suport, mentre que es pot veure pintada a les parets; aquesta barca, utilitzada només en presència dels faraons, s'unia breument cada any amb la barca de la dea Hathor del temple de Denderah (Dendara). Com en altres llocs, el temple té l'anomenat nilòmetre, que servia per a mesurar la crescuda del riu.

Un fet relacionat amb els Països Catalans és la figura d'un egipci armat amb llança que dona mort a un animal, i que s'ha interpretat com una representació antiga de la llegenda de sant Jordi.

Just en entrar, amb les dues primeres columnes, es troba una estàtua d'Horus en perfecte estat de conservació.