Es primers indicis de poblament es troben en es jaciment de Sa Cova de Dalt, habitada en es Neolític i en ses estacions d'art rupestre des Barranc del Xorquet i Sa Cova de ses Lletres (Penya Escrita). Restes d'assentaments ibèrics es troben a Sa Cova de Dalt, as paratge de Sa Muntanya i en es castell (Sa Caseta es Moros).

En època àrab pertanyia a sa jurisdicció de sa ciutat de Dénia. Hi ha notícies que en es 1090 es Cid, as seu pas pes Portus Tarna (Es Poble Dalt), s'aturà en es castell de Tàrbena.

A s'abril de 1245, es cabdill àrab al-Azraq i s'infant Alfons d'Aragó signaren es “Pacte des Pouet” pes qual s'àrab es declarava vassall des rei Jaume I, lliurant-li, immediatament, es castell de Pop i es castell de Tàrbena, retenint per un període determinat es castell de Margarida, castell de Cariola, Castell de Castells, castell de Gallinera, castell d'Alcalà i castell de Perputxent. Tàrbena va participar activament en sa revolta d'al-Azraq (1248-58). Sufocada sa rebel·lió, Jaume I lliurà es castell, sa vall, fortificacions i viles de Tàrbena, as mudèjar Muhammad ‘Amr ibn Isahq. Es suport donat per ibn Isahq as rebels de Múrcia provocà sa seua expulsió des Regne de València es 1268. Aleshores feu donació de Tàrbena (1268) a sa seua concubina, na Berenguela Alonso de Molina, qui va morir sense descendència. Posteriorment as 1274, torna a fer donació de Tàrbena, ara a sa seua nova amistança, na Sibil·la de Saga.

Es castell de Tàrbena fou un dels focus importants de sa revolta d'Ibrahim (1276-77). Per aquest motiu, sufocada sa rebel·lió, es mudèjars de Tàrbena foren expulsats. Llavors Pere es Gran atorga carta de poblament, segons sa qual s'assentaren quaranta pobladors cristians a sa vall es 1280. Poc duraren es cristians a Tàrbena, ja que as cap de poc temps sa vall tornà a ser habitada per mudèjars.

En es 1297, Jaume es Just cedí en honrat feu es castell i vila de Tàrbena a Bernat de Cabrera. Es 1310 consta com a propietat de Bernat de Sarrià, casat amb Isabel de Cabrera; a sa mort d'en Bernat totes ses seues propietats passaren a s'infant Pere d'Aragó. Formà part des Ducat de Gandia. En es 1429, s'infant Joan va vendre, amb dret de remissió, es castell i llocs de Tàrbena a Jaume Beneito i a Pere Pérez per 46.000 sous. Després, fent ús des dret de remissió, torna a vendre-la a Guerau Bou, igual que feu amb Callosa. Es nou senyor vinculà ses baronies de Callosa i Tàrbena es 1458. Es vincle acabà amb mort sense successió des quint posseïdor de sa baronia, Jaume Bou. Lluïsa Bou, casada amb Miquel de Montcada, va retenir es drets sobre es senyoriu, iniciant-se d'aquesta manera un plet que dura vora dos segles.

Amb s'expulsió des moriscos (1609), sa vall de Tàrbena queda totalment despoblada. Sa baronessa de Tàrbena, Catalina de Montcada i Bou, atorga carta de població a dinou pobladors vinguts de Mallorca. Un any després hi hagué un nou assentament amb vint-i-vuit nous pobladors illencs. Finalment es 1616 s'assentaren vint-i-quatre balears més.[1]