Takht-i-Bahi (persa/urdú: تختِ باہی span>, lit. 'tron de la font d'aigua'), és un jaciment arqueològic indopart d'un antic monestir budista a Mardan, Khyber-Pakhtunkhwa, Pakistan. El lloc es considera una de les relíquies més importants del budisme en tot el que va ser Gandhara, i ha estat "excepcionalment ben conservat".

El monestir es va fundar al segle I dC i estava en ús. fins al segle VII. Els arqueòlegs consideren que el complex és especialment representatiu de l'arquitectura dels centres monàstics budistes de la seva època. Takht-i-Bahi va ser catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980.