Tàxila és al Panjab occidental, i era una ciutat important durant la campanya d'Alexandre a l'Índia antiga Excavació a Tàxila

La llegenda diu que Takṣa, un rei antic que governava un regne anomenat Takṣa Khanda, la moderna Taixkent, va fundar la ciutat de Takṣaśilā. No obstant això, el sànscrit Takṣaśilā sembla contenir el sufix, śilā, 'pedra', amb el prefix Takṣa, que al·ludeix a Takṣa, el fill de Bharata i Mandavi, com s'explica al Ramayana.

Al Mahabharata, l'hereu del Regne de Kuru, Parikṣit, fou entronitzat a Takṣaśilā.[1]

Segons tradició, el Mahabharata es va recitar per primer cop a Takṣaśilā per Vaishampayana, un deixeble de Vyasa, per ordre de Vyasa, a la sarpa satra yajna, 'cerimònia de sacrifici de serps' del fill de Parikṣit, Jasnamejaya.

Segons una teoria propiciada per Damodar Dharmanand Kosambi, Takṣaśilā es relaciona amb Takaka, 'fuster', i és un nom alternatiu per al clan Nāga de l'Índia antiga.[2]

Vers el 518 aC Darios I el Gran annexiona Takṣaśilā a l'Imperi persa aquemènida.[3]El 326 aC Alexandre el Gran rebé la submissió del rei Āmbhi de Takṣaśilā, esmentat com Tàxiles a les fonts gregues, agafat de la seva capital.[3]El 321-317 aC Chandragupta Maurya, fundador de l'Imperi maurya a l'Índia oriental, s'apodera del nord i nord-oest de l'Índia, incloent-hi Panjab. L'assessor de Chandragupta Maurya, Chanakya (o Kautilya), era professor a Takṣaśilā.Durant el regnat del net de Chandragupta Aixoka (Asoka), Takṣaśilā es convertí en un gran centre budista d'aprenentatge. No obstant això, Takṣaśilā fou breument el centre d'una rebel·lió local menor, sotmesa només uns quants anys després del seu començament.[4]El 185 aC el darrer emperador maurya, Brhadratha, fou assassinat pel seu general Puṣyamitra Sunga durant una desfilada de les tropes.[5]Vers 100 aC, un rei indogrec construeix una nova capital, Sirkap, al costat oposat del riu des de Takṣaśilā.[6] Durant aquest nou període de govern grec diversos reis (com Antialcides) probablement governaren des de la ciutat com la seva capital. Durant el govern grec, la ciutat progressava i controlava unes quants branques de comerç locals, i també encunyava monedes autònomes de la ciutat.Vers 90 aC l'indoescita Maues va enderrocar al darrer rei grec de Takṣaśilā.[7]Vers el 20 aC Gondofares, fundador del Regne indopart, va conquerir Takṣaśilā i la va fer la seva capital.[8]Vers el 46, l'apòstol Tomàs va visitar Gondofares IV.[9]Del 76 és datada la inscripció trobada a Tàxila del "gran rei, rei de reis, fill de Déu, el Kushana" (maharaja rajatiraja devaputra Kushana).[10]Vers 460–470 els heftalites cauen sobre Gandhra i Panjab; i provoquen la destrucció general dels monestirs budistes i stupes de Takṣaśilā, que mai més no es recuperaran.[11]

Abans de la caiguda a mans d'aquests invasors, Takṣaśilā havia estat diverses vegades la capital de moltes dinasties, i un centre d'aprenentatge vèdic i budista, amb una població de budistes, hindús, i possiblement grecs, que poden haver durat segles.[12]

L'arqueòleg britànic John Marshall va dirigir excavacions a Tàxila durant 20 anys.[13]