L'estació de Shibuya a la dècada del 1920 Washington Heights (1947) Panoràmica de Shibuya (1952) Primer aniversari de la mort de Hachikō (1936) Panoràmica de Shibuya (1960) Panoràmica de Shibuya (2020)

Shibuya fou històricament el lloc d'un castell on residí la família Shibuya entre el segle xi fins a la fi del període Edo. Amb l'establiment de la línia Yamanote l'any 1885, Shibuya va començar a créixer com a nus ferroviari pel sud-oest de Tòquio i, poc a poc, en un centre comercial i d'entreteniment.

L'any 1889 es creà el poble de Shibuya fruit de la unió dels antics llogarets de Kami-Shibuya, Naka-Shibuya i Shimo-Shibuya, i fou integrada al districte de Minami-Toshima, conegut com a districte de Toyotama des de l'any 1896. El poble comprenia la zona de l'actual estació de Shibuya així com els barris de Hiroo, Daikanyama-chō, Aoyama (actualment a Minato) i Ebisu. El poble va esdevindre vila l'any 1909. La vila de Shibuya va fusionar-se amb les veïnes viles de Sendagaya, que comprenia els actuals barris de Sendagaya, Harajuku i Jingūmae, i Yokohata, que compren els actuals barris de Yoyogi i Hatagaya per tal de formar el districte urbà de Shibuya quan el territori fou absorbit per l'antiga ciutat de Tòquio l'any 1932. L'any 1947, Shibuya va assolir l'actual categoria legal de districte especial sota la llei d'autonomia local.

L'any 1932 va inaugurar-se la línia Tōkyū Tōyoko, fent de Shibuya un important nus de transport entre Tòquio i Yokohama, afegint-se l'any 1933 l'extensió de la línia Keiō Inokashira i l'any 1938 l'extensió de la línia Ginza del Metro de Tòquio. Una de les històries més conegudes de Shibuya és la de Hachikō, un gos que va esperar al seu amo mort a l'estació de Shibuya tots els dies entre els anys 1923 i 1935, esdevenint un símbol nacional per la seua lleialtat. Just al costat de l'estació es va construir una estàtua del gos Hachikō i els voltants, coneguts des de llavors com la "plaça de Hachikō", han esdevingut un popular punt de trobada habitual.

Durant l'ocupació del Japó pels Estats Units d'Amèrica, el parc de Yoyogi fou utilitzat com a lloc de residència del personal nord-americà, sent coneguda la zona per ells com a "Washington Heights". L'any 1964 l'exèrcit nord-americà deixà la zona i la major part del parc fou dedicat als Jocs Olímpics d'Estiu de 1964.[1][2] El mateix districte de Shibuya va servir com a part de les proves d'atletisme de 50 quilòmetres caminant i per a la marató olímpica.[3]

A finals de la dècada del 1990, Shibuya va esdevindre un punt important de la indústria informàtica al Japó i el món. L'any 2018 va finalitzar-se la construcció del Shibuya Stream, un nou gratacels i complex de comerç i entreteniment edificat sobre l'antiga estació de Shibuya propietat de la companyia Tōkyū.

L'1 de gener de 2019, un home de 21 anys anomenat Kazuhiro Kusakabe va atacar amb el seu automòbil lleuger a la mulitut de persones que passejaven pel carrer de Takeshita. L'home, crític amb la pena de mort, va causar nou ferits de divers nivell i cap mort.[4][5] L'agost del mateix any, es completà la construcció de la part est del gratacels Shibuya Scramble Square.

Subcultura jove  Carrer de Takeshita, epicentre de la vida jove a Harajuku (2018)

Des de mitjans i finals de la dècada del 1970, Shibuya ha esdevingut el centre de moda entre els adolescents i un dels seus barris, Harajuku, l'epicentre d'aquest fenomen. Si bé la zona central, amb l'estació de Shibuya i els comerços d'Omotesandō són l'objectiu de la joventut més moderna, altres zones del districte són el lloc d'esplai i expressió dels joves i les tribus urbanes. A Harajuku, el carrer de Takeshita o Takeshita dōri és la meca de la moda adolescent, amb els estils més cridaners. Al pont del santuari Meiji o Jingūbashi s'apleguen totes les tribus urbanes de la zona: els "Visual Kei", les "lolites" o els "cosplayers". El parc de Yoyogi, a més de lloc d'esplai, també fa d'escenari improvisat per a molts músics urbans i els balls col·lectius de la "tribu dels rockabilly".[6]