Sant'Agata de' Goti

Sant'Agata de' Goti és un municipi situat al territori de la província de Benevent, a la Campània (Itàlia). Es troba en una gran gola del riu Isclero entre els contraforts meridionals del massís del Taburno i el nord Saucolo de la muntanya, on coincideixen la vall Telesina que s'inclina cap al sud i la vall de Maddaloni i vall Caudina. El districte limita amb Caserta. Des del 2012, entrà en l'Associació dels Pobles més bells d'Itàlia.

Segons els estudis històrics més fiables, es troba sobre Satícula, una ciutat samnita a la frontera de Campània, esmentada al 343 ae, on el cònsol Corneli acampà durant la Primera Guerra samnita, ja que s'arriscava a perdre l'exèrcit i se salvà gràcies a l'habilitat de Deci. Al 315 ae, durant la Segona Guerra samnita, Satícula fou assetjada pel dictador Lucius Emilius i fou presa per Fabi. El 313 va haver-hi una colònia i durant la Segona Guerra Púnica es va mantenir fidel a Roma. Menys establerta és una teoria que la identifica amb l'altra ciutat de Sant'Agata samnita de Plístia.

El nom actual, Sant'Agata de 'Goti, es remunta a un segle més tard, al segle vi: quan els gots foren derrotats en el 553 en la batalla del Vesubi, se'ls va permetre romandre en les seues fortaleses com a súbdits de l'imperi: així, una colònia se'n va establir ací. La ciutat va ser presa pels llombards i esdevingué part del Ducat de Benevent; al 866, es va convertir en aliada dels romans d'Orient, i fou assetjada i presa per l'emperador Lluís II; al segle x era un bisbat. El 1038 s'hi refugià Pandolf IV de Càpua, juntament amb el bisbe Basili de Monte Cassino, per escapar de Conrad II: amb l'ajuda dels romans d'Orient la van defensar durant nou anys. El 1066 els normands la prengueren en possessió. El 1230 es concedeix al papa Gregori IX; a la primeria del segle xiv a Bartomeu Siginulf. Després al comte de Caserta, que la ven al provençal Isnard de Ponteves; el 1343 passa al poder de Charles Artus, fill del rei Robert i la seua esposa Andreana Acciaiuoli.

El 1400 pertanyia a Della Ratta, el 1528 a Acquaviva. Més tard, al Cossus fins a 1674; la comprà al 1696 Marzio Carafa, duc de Maddaloni, en la família del qual va romandre fins a l'abolició del feudalisme. La diòcesi de Sant'Agata de 'Goti, de l'arxidiòcesi de Benevent, es remunta a temps molt antics. El 960 el bisbat s'hi restaura amb el nomenament com a bisbe de Madelfrid. Entre els bisbes que van seure al tron de santa Àgata són particularment memorables Felice Peretti (1566-1572), després conegut com a papa Sixt V, i Alfons Maria de Liguori (1762-1775), doctor de l'Església i fundador de la Congregació del Santíssim Redemptor.

Hi ha moltes restes de l'època romana, com ara: làpides, inscripcions, columnes... Els cementeris excavats a la fi del segle xviii a la ciutat i a Sant Peter Presta, a prop d'allí, han tret a la llum bronzes i gerros amb figures roges saticulani de llum sobre fons negre, que es conserven al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, a Benevent i en alguns museus europeus.

Altres troballes importants com gerros de Mescla, pitxers arcaics geomètrics, tests, alguns gerros de Campània, Pulla i Lucània, objectes de bronze i làmpades romanes, es troben en residències privades.

Fotografies de:
Statistics: Position
7260
Statistics: Rank
8168

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
296187453Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 6932
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Sant'Agata de' Goti ?

Booking.com
571.913 visites en total, 9.238 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 339 visites avui.