Salento és un municipi de Colòmbia, del departament del Quindío. El municipi cobreix una àrea de 377,67 km. Va ser el primer assentament a Quindío de l'època moderna, i el primer municipi fundat al departament. La ciutat de Salento es troba a 24 km al nord-est de la capital del departament, Armènia. El 2005 el municipi de Salento tenia una població estimada de 7.247 habitants, dels quals 3.597 vivien a la zona urbana principal.
La ruta principal de Popayán i Cali a Bogotà solia passar per Salento, però quan es va desviar la ruta la ciutat va quedar aïllada i no es va desenvolupar tan ràpidament com la resta de la regió. Per aquesta raó ha conservat més la seva arquitectura colonial tradicional que gairebé qualsevol altre poble de l'eix cafeter, juntament amb un estil de vida tranquil i relaxat, i com a resultat el poble i la vall pròxima de Cocora es troben entre les destinacions turístique...Llegeix més
Salento és un municipi de Colòmbia, del departament del Quindío. El municipi cobreix una àrea de 377,67 km. Va ser el primer assentament a Quindío de l'època moderna, i el primer municipi fundat al departament. La ciutat de Salento es troba a 24 km al nord-est de la capital del departament, Armènia. El 2005 el municipi de Salento tenia una població estimada de 7.247 habitants, dels quals 3.597 vivien a la zona urbana principal.
La ruta principal de Popayán i Cali a Bogotà solia passar per Salento, però quan es va desviar la ruta la ciutat va quedar aïllada i no es va desenvolupar tan ràpidament com la resta de la regió. Per aquesta raó ha conservat més la seva arquitectura colonial tradicional que gairebé qualsevol altre poble de l'eix cafeter, juntament amb un estil de vida tranquil i relaxat, i com a resultat el poble i la vall pròxima de Cocora es troben entre les destinacions turístiques més populars a Colòmbia. El centre històric de la ciutat va ser inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO com a part del "Paisatge Cultural del Cafè" en 2011.
En l'època colonial, la ruta principal de Popayán a Bogotá anava per sobre del pas de "La Línea"), passant pel lloc actual de Salento. El 1830 Simón Bolívar va viatjar per la ruta i va ordenar que s'actualitzés a causa de la seva mala condició i importància estratègica. No obstant això, la ciutat no es va establir fins al 5 de gener de 1842, després de la Guerra dels Supremos. Els presoners polítics d'aquesta guerra van ser enviats des de Panamá, Antioquia i Cauca per millorar i mantenir la carretera. Després de complir les seves sentències se'ls va donar una parcel·la de terra a la regió.
El lloc de la colònia penal era conegut com a Barcinales, situat on avui és Salento. No obstant això, l'assentament principal era a la vall de Boquía, on el riu Boquía s'uneix al riu Quindío. Les famílies dels presoners van arribar i van construir les seves cases a Boquía i van establir granges aigües amunt a la vall de Cocora.
Al voltant de 1854 una inundació del riu Quindío va destruir l'assentament de Boquía, i els supervivents van reconstruir les seves cases a Barcinales. Van conservar el nom de Boquía per al nou assentament, canviant el nom de l'assentament original a Pueblo Viejo.
El 1864 un cens del nou Boquía va mostrar que tenia 581 habitants. El desglossament ocupacional estava format per 148 agricultors, 2 fusters, 1 ferrer, 11 metges, 1 advocat, 2 sastres, 4 treballadors, 11 comerciants i 11 vigilants.
El 1865 Boquía va ser declarat oficialment municipi i el seu nom va ser canviat de nou a Vila de Nova Salento, i el nom de Boquía va tornar a l'assentament original a la vall. El nou nom del municipi es va donar en honor de Salento, una regió al sud d'Itàlia.
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari