Vista exterior Pati dels Lleons (Rocchetta Mattei)Fortalesa medieval

El conjunt d'edificis que conformen el castell actual està ubicat en un complex medieval que va pertànyer als emperadors Frederic Barbarroja i Ottó IV, i sota el domini de la poderosa Comtessa Matilde de Canossa.[1] La necessitat de defensar el passatge sobre el Rin, va fer que el castell fos important per als governants de l’època. Havent caigut en mans dels bolonyesos i després de crear una línia defensiva més avançada, la fortalesa es va inutilitzar i fou destruïda el 1293.[2]

Castell eclèctic

A l'any 1850 el comte Cesare Mattei va adquirir les terres on reposaven les ruïnes de l'antiga fortalesa dels Apenins i el novembre del mateix any va dirigir personalment la construcció del que va anomenar Rocchetta (diminutiu de Rocca: fortalesa en italià), on a partir del 1859 va establir-hi la seva llar.

L'estil de la Rocchetta Mattei (a 32 quilometres de Bolonya) és un eclèctic conjunt d'influències arquitectòniques i culturals, una mescla d'art medieval, gòtic i morisc. La tècnica orientalista és prou notòria a la capella, amb un entramat de columnes a l'estil de la Mesquita de Còrdova i en un pati àrab inspirat amb l'Alhambra de Granada. A vegades, el castell fa gala d'un cert surrealisme i adopta sovint l'artifici pel que fa als materials i als efectes, com és el cas de vitralls pintats.[3]

 Sala dels Nonagenaris.

Mattei simplement creava els espais a caprici, amb una disposició de cambres connectades entre elles que formen un autèntic laberint. El seu gust per l'extravagància es manifesta també en el nom i sentit d'algunes estances, per exemple, la "Sala dels Nonagenaris" destinada exclusivament a un banquet per celebrar el seu norantè aniversari. El seu pla: 90 persones de 90 anys omplirien els seients per a 90 convidats i després ho celebrarien tota la nit. Malauradament, Mattei no va poder fer realitat el seu somni i va traspassar als 87 anys.[4]

Després de passar per diversos propietaris, el castell va ser abandonat i durant la dècada dels 80 va començar a derruir-se. Finalment va ser donat a la ciutat de Bolonya per a la seva conservació. A començament d'aquest segle, una fundació financera local va comprar-lo i va prendre'n el control per a la seva preservació, i actualment es pot visitar amb reserva.[5]

El Comte Mattei  Retrat de Cesare Mattei en un vitrall La tomba del comte Mattei Interior amb vista als Apenins. Sala dels Arcs.

El comte Cesare Mattei (1809-1896) fou un home de lletres, polític i metge autodidacte, fundador de l'electromeopatia, una pràctica basada en l'homeopatia.

La mort de càncer de la seva mare a l'any 1844 va enfrontar-lo amb la medicina tradicional de l'època que, segons ell, no va fer res per curar-li la malaltia. Aquest va ser el motiu pel qual va abandonar la carrera política per estudiar i experimentar amb un nou remei curatiu que anomenà electromeopatia. Mattei pretenia desenvolupar un peculiar sistema de salut basat en l'energia vital i l'electricitat que emanaven les plantes per curar totes les malalties humanes, fins i tot el càncer.[6] Convençut que havia trobat una mena de pedra filosofal, va fer-ne divulgació fins al punt de dur-lo a una certa fama entre els anys 1860 i 1880. Fiodor Dostoievski cita aquest personatge a la seva obra "Els germans Karamazov", quan en un capítol fa dir al diable que va aconseguir curar-se d'un reumatisme terrible gràcies a un llibre i a les gotes del comte Mattei.[3][7]

Després de la seva mort al 1896, els seus hereus continuaren produint i distribuint el "Remei Mattei" fins que els laboratoris foren clausurats a l'any 1959. L'electromeopatia de Mattei encara es practica en alguns racons del món com l'Índia i el Pakistan.[8]