El radiotelescopi d'Arecibo és un radiotelescopi astronòmic que està situat a Arecibo, Puerto Rico, al nord de l'illa. És administrat per la Universitat Cornell amb un acord de cooperació amb la National Science Foundation. L'observatori funciona amb el nom de National Astronomy and Ionosphere Center (NAIC) tot i que s'utilitzen oficialment ambdós noms. El radiotelescopi fou el major telescopi mai construït, fins a la inauguració del RATAN-600 (Rússia) amb la seva antena circular de 576 metres de diàmetre. Recull dades radioastronòmiques, aeronomia terrestre i radar planetaris per als científics de tot el món. Tot i que ha estat emprat per a diversos usos, la seva funció principal és l'observació d'objectes estel·lars.

El telescopi d'Arecibo destaca per la seva gran mida: el diàmetre de l'antena principal és de 305 metres, construït dins d'una depressió. L'antena convergent és la més gran i corbada del món, la qual cosa li aporta una gran capacitat de recepció d'ones electromagnètiques. La superfície de l'antena està formada per 38.778 làmines perforades d'alumini; cada una mesura aproximadament 1x2 m, suportades per un entramat de cables d'acer.

És una antena esfèrica (en oposició a antena parabòlica). Aquesta forma prové del mètode utilitzat per orientar el telescopi. L'antena és fixa, però el receptor de ràdio se situa en el seu punt focal per interceptar els senyals reflectits de les diferents direccions per la superfície esfèrica. El receptor està situat sobre una plataforma de 900 tones suspesa 150 m en l'aire per 18 cables subjectats per tres torres de formigó armat, una de 110 m d'altura i les altres dues de 80 m d'altura (les cúspides de les tres torres estan al mateix nivell). La plataforma té una via giratòria de 93 m de longitud, en forma d'arc, sobre la qual es munten l'antena de recepció, els reflectors secundaris i terciaris. Això permet al telescopi observar qualsevol regió del cel en un con de 40 graus al voltant del zenit local (entre -1 i 38 graus de declinació). La localització de Puerto Rico a prop de l'equador permet a Arecibo observar tots els planetes del sistema solar.

El novembre de 2020 la NSF va decidir que el desmantellaria per perill de col·lapse i no poder garantir la seguretat dels treballs si es provés de reparar. Durant els darrers anys havia rebut un menor finançament i havia patit les inclemències de diferents huracans amb el trencament i caiguda de cables pocs mesos abans de l'anunci.L'u de desembre del 2020, el Radiotelescopi d'Arecibo es va ensorrar, a causa del trencament previ de diversos cables que el subjectaven.