El pont de l'Oresund (en danès: Øresundsbroen, en suec: Öresundsbron, amb el nom híbrid dano-suec: Øresundsbron) és un pont internacional de formigó armat que connecta les dues zones metropolitanes de la Regió d'Oresund: la capital danesa, Copenhaguen, i la ciutat sueca de Malmö. Compta amb dues línies de tren i sis carrils de carretera, fet que el converteix en el pont combinat tren-carretera més llarg d'Europa. La ruta internacional europea E20 passa per aquest pont. El transport ferroviari el fan conjuntament l'empresa sueca Statens Järnvägar (SJ) i la companyia danesa Danske Statsbaner (DSB).

El tram final va ser acabat el 14 d'agost de 1999. El príncep hereu Frederic de Dinamarca i la princesa hereva Victòria de Suècia es van reunir al centre del pont per a celebrar la seva finalització. La inauguració oficial va fer-se l'1 de juliol de 2000, amb la presència de la Reina Margarida II de Dinamarca i el Rei Carles XVI Gustau de Suècia. Abans de la inauguració, 79.871 corredors competiren en una mitja marató (Broloppet, la 'Cursa del Pont') entre Amager (Dinamarca) i Escània (Suècia) el 12 de juny de 2000.

El pilar més alt fa 204 m. L'amplada màxima és de 23,5 m. La longitud total del pont és de 7.845 m, que correspon aproximadament a la meitat de la distància entre les costes de Suècia i Dinamarca, i pesa 82.000 tones. La resta de la distància es cobreix mitjançant l'illa artificial de Peberholm (que significa "illot del"pebre", en contraposició a l'illot natural Saltholm, "illot de la "sal") (4.055 m) i a continuació un túnel (3.510 m) al costat danès. Les dues línies de ferrocarril es trobaen sota les pistes de la carretera. El pont té una alçada lliure de 57 metres. Això no obstant, la major part dels vaixells que circulen per l'Oresund ho fan per l'estret de Drogden (on es troba el túnel).

El pont de l'Øresund ha modificat el mapa d'Europa, donat que els 16 km que separaven Dinamarca de Suècia dividien en dos la Unió Europea, i Suècia i Finlàndia quedaven incomunicades per tren i carretera amb la resta de la Unió. L'impacte del pont, doncs, ha estat més important que el que ha tingut l'Eurotúnel entre França i Anglaterra. El servei de ferris Malmö-Copenhaguen va acabar desapareixent i el d'Elsinor-Helsingborg va reduir la freqüència, mentre que al canal de la Mànega el segueixen travessant moltes línies de ferris, ja que generalment surt més econòmic el ferri que l'Eurotunnel.

El 2012, passar el pont amb automòbil costava 43 euros, amb descomptes de fins al 75% pels usuaris habituals. El 2007, gairebé 25 milions de persones l'utilitzaren: 15,2 milions en automòbil particular i autobús i 9,6 milions en tren. Cap a 2009, ja van ser 35,6 milions en total.