Great Smoky Mountains National Park
( Parc Nacional Great Smoky Mountains )Great Smoky Mountains és un parc nacional gestionat pel Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units. Constitueix un lloc del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. S'estén per la serralada de les Great Smoky Mountains. Aquestes muntanyes formen part de les muntanyes Blue Ridge (Cresta Blava), que al seu torn pertany a la cadena de les muntanyes Apalatxes. La frontera entre els estats de Tennessee i Carolina del Nord s'estén des del nord-est cap al sud-oest a través de la línia central del parc. És el parc nacional més visitat als Estats Units. El Sender dels Apalatxes en la seva ruta des de Geòrgia fins a Maine també passa pel centre del parc.
El Congrés dels Estats Units va autoritzar el parc el 1934 i el president Franklin Delano Roosevelt oficialment el va dedicar el 1940. Abasta 2.110 quilòmetres quadrats, pel que és una de les àrees protegides més grans de l'est dels Estats Units. Les entrades principals es troben al llarg de la Ruta Nacional 441 (Newfoun...Llegeix més
Great Smoky Mountains és un parc nacional gestionat pel Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units. Constitueix un lloc del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. S'estén per la serralada de les Great Smoky Mountains. Aquestes muntanyes formen part de les muntanyes Blue Ridge (Cresta Blava), que al seu torn pertany a la cadena de les muntanyes Apalatxes. La frontera entre els estats de Tennessee i Carolina del Nord s'estén des del nord-est cap al sud-oest a través de la línia central del parc. És el parc nacional més visitat als Estats Units. El Sender dels Apalatxes en la seva ruta des de Geòrgia fins a Maine també passa pel centre del parc.
El Congrés dels Estats Units va autoritzar el parc el 1934 i el president Franklin Delano Roosevelt oficialment el va dedicar el 1940. Abasta 2.110 quilòmetres quadrats, pel que és una de les àrees protegides més grans de l'est dels Estats Units. Les entrades principals es troben al llarg de la Ruta Nacional 441 (Newfound Gap Road traduïble com el camí de la collada descoberta recentment) a les ciutats de Gatlinburg (Tennessee) i Cherokee (Carolina del Nord). La seva creació constitueix la primera vegada que els fons federals van pagar en part la terra i els costos associats amb un parc nacional. Els parcs anteriors van ser finançats completament amb diners estatals o fons privats.
El parc conté algunes de les muntanyes més altes de l'est d'Amèrica del Nord, com ara Clingmans Dome, el mont Guyot i el mont Le Conte. La frontera entre els dos estats va de nord-est a sud-oest pel centre del parc. El sender dels Apalatxes passa pel centre del parc en la seva ruta de Geòrgia a Maine. Amb 14,1 milions de visitants el 2021, el Parc Nacional de les Great Smoky Mountains és el parc nacional més visitat dels Estats Units.
El parc és reconegut internacionalment per les seves muntanyes, cascades, biodiversitat i boscos. A més, el parc també conserva múltiples estructures històriques que formaven part de comunitats ocupades pels primers colons europeus-americans de la zona.
Com el parc nacional més visitat dels Estats Units, el parc nacional de les Great Smoky Mountains disposa d'una gran indústria turística amb seu al comtat de Sevier, Tennessee, adjacent al parc. Les principals atraccions són Dollywood, la segona atracció turística més visitada de Tennessee, Ober Gatlinburg i Ripley's Aquarium of the Smokies. El turisme al parc aporta uns 2.500 milions de dòlars anuals a l'economia local.
Durant milers d'anys, aquesta regió va ser ocupada per successives cultures de pobles indígenes. Els històrics Cherokees tenien la seva terra natal aquí, i van ocupar nombroses ciutats a les valls fluvials a banda i banda de les muntanyes dels Apalatxes. Les seves primeres trobades amb europeus van ser com a comerciants, majoritàriament procedents de les Carolines colonials i Virgínia.
Els europeus americans no van començar a establir-se aquí fins a finals del segle xviii i principis del XIX.[1] Particularment a causa de la seva pressió per adquirir terres al sud profund, el 1830 el president Andrew Jackson va signar la Llei d'eliminació dels indis, iniciant el procés que finalment va donar lloc a l'expulsió forçada de totes les tribus índies a l'est del riu Mississipi al territori indi (ara Oklahoma)..
La majoria dels Cherokees també van ser eliminats. Durant un període, alguns, liderats per guerrers com Tsali, van esquivar l'expulsió romanent a la zona que ara forma part del Parc Nacional Great Smoky Mountains. Una banda del riu Oconaluftee va adquirir terres i també es va quedar. Els seus descendents constitueixen la majoria de la banda oriental d'indis Cherokees reconeguda a nivell federal, amb seu a Cherokees, Carolina del Nord, i la seva reserva Qualla Boundary al sud del parc.
L'explotació forestal a les muntanyes Blue Ridge a Tennessee, 1936John Mingus, que va construir el Mingus Mill, i Ralph Hughes es van establir a Oconaluftee el 1795. Altres colons aviat van seguir i van començar a netejar terres i a conrear. El 1818, John Oliver i la seva família van ser els primers colons blancs a traslladar-se a Cades Cove. Després de 1821, més famílies es van establir a Cades Cove, inclosos els Jobes, Gregorys, Sparkes i Cables. A mesura que la comunitat va començar a créixer, l'església baptista de Cades Cove es va establir el 1827.[2]
A mesura que van arribar els colons blancs, els empresaris van desenvolupar l'explotació forestal com una indústria important a les muntanyes. El Little River Railroad va ser construït pel coronel WB Townsend[2] a finals del segle XIX per treure fusta de les regions remotes de la zona. El coronel Townsend havia comprat 86.000 acres de terra al riu Little. La construcció del Little River Railroad va ser un exemple per a empreses més grans com la Ritter Lumber Company, Montvale Timber Company i Norwood Lumber per comprar també hectàrees de terra per tal de tallar. L'empresa maderera Champion va comprar 92.000 aacrs de terreny que incloïa la zona de Greenbrier Cove i àrees des de Clingman's Dome fins al mont Kephart. El 1909 l'explotació forestal estava al seu punt àlgid i el 1920 aproximadament dos terços de l'àrea del Parc Nacional de les Great Smoky Mountains havien estat tallades o cremades pels incendis de les operacions de tala.[2]
Com que la tala a clares a l'estil de talla i execució estava destruint la bellesa natural de la zona, al segle XX els visitants i els locals es van unir per recaptar diners per a la preservació de la terra. El Servei de Parcs Nacionals dels EUA volia un parc a l'est dels Estats Units, però no tenia molts diners per establir-ne un. David C. Chapman; un líder empresarial de Knoxville, Tennessee; va ser nomenat el 1925 per dirigir una comissió per establir un parc nacional aquí. El Congrés va autoritzar el parc el 1926, però no hi havia cap nucli de terrenys de propietat federal al voltant del qual desenvolupar-lo. John D. Rockefeller Jr. va aportar 5 milions de dòlars, el govern dels EUA va afegir 2 milions, i ciutadans privats de Tennessee i Carolina del Nord es van presentar per muntar el terreny per al parc, peça per peça.
Lentament, els masovers de muntanya, els miners i els fusters van ser desallotjats de la terra. Es van suprimir les granges i explotacions de fusta per establir les zones protegides del parc. L'escriptor de viatges Horace Kephart, per qui va rebre el nom de Mount Kephart, i els fotògrafs Jim Thompson i George Masa van ser fonamentals pel desenvolupament del parc.[3] Ben W. Hooper, un antic governador de Tennessee, va ser el principal agent de compra de terres del parc,[4] que es va establir oficialment el 15 de juny de 1934. Durant la Gran Depressió, el Cos Civil de Conservació, l’Administració de Progrés de les Obres i altres organitzacions federals van contractar treballadors per construir senders, torres de vigilància de foc i altres millores d'infraestructures al parc i a les Smoky Mountains.
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari