Noravank (en armeni: Նորավանք, 'Monestir nou'), o Noravank d'Amagh(o)u, és un monestir armeni situat en un congost de la comunitat rural d'Areni, no gaire lluny de la ciutat de Yeghegnadzor, al Vaiotx Dzor, al sud d'Armènia. Construït al lloc d'una església dels segles IX i X, el conjunt es va refundar al segle XII, però data principalment dels segles XIII i XIV; esdevingué el mausoleu dels Liparits-Orbeliani. Actiu fins al segle XIX i famós sobretot pel seu scriptorium, aquest important centre religiós i cultural armeni era fins aleshores una de les residències dels bisbes de Siunik.

L'església principal del monestir, Sant Joan el Precursor (Sourp Karapet), està precedida d'un nàrtex i es complementa amb l'església de Sant Gregori (Sourp Grigor). A aquest grup s'afegeixen l'Església de la Santa Mare de Déu (Sourp Astvatsatsin), les ruïnes d'alguns edificis, uns khatxkars i les muralles dels segles XVII i XVIII.

Reformat dues vegades al segle XX, Noravank és hui molt visitat. El monestir i la vall superior d'Amaghu s'han inclòs a la llista provisional armènia del Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1996.