Museu Guggenheim (Bilbao)

Guggenheim Bilbao Museoa

( Museu Guggenheim (Bilbao) )

El Museu Guggenheim (en basc Guggenheim Bilbao Museoa) és un museu d'art contemporani dissenyat per l'arquitecte canadenc Frank O. Gehry situat a la ciutat de Bilbao al País Basc. Es tracta d'un dels diversos museus de la Fundació Solomon R. Guggenheim, vinculat a la fundació en règim de franquícia o col·laboració. Va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1997 pel rei Joan Carles I d'Espanya. El museu va ser obert com a part d'un esforç de revitalització de la ciutat i la província de Biscaia portada a terme per les administracions públiques del País Basc. Gairebé des de la seva obertura el museu va ser una important atracció turística que atreu visitants de nombrosos països. Ha esdevingut un dels símbols més importants de la ciutat de Bilbao.

Les negociacions per a la construcció del museu entre les autoritats públiques de la comunitat autònoma del País Basc i els directius de la Fundació Guggenheim van començar al febrer de 1991. L'acord es va signar a la fi d'aque...Llegeix més

El Museu Guggenheim (en basc Guggenheim Bilbao Museoa) és un museu d'art contemporani dissenyat per l'arquitecte canadenc Frank O. Gehry situat a la ciutat de Bilbao al País Basc. Es tracta d'un dels diversos museus de la Fundació Solomon R. Guggenheim, vinculat a la fundació en règim de franquícia o col·laboració. Va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1997 pel rei Joan Carles I d'Espanya. El museu va ser obert com a part d'un esforç de revitalització de la ciutat i la província de Biscaia portada a terme per les administracions públiques del País Basc. Gairebé des de la seva obertura el museu va ser una important atracció turística que atreu visitants de nombrosos països. Ha esdevingut un dels símbols més importants de la ciutat de Bilbao.

Les negociacions per a la construcció del museu entre les autoritats públiques de la comunitat autònoma del País Basc i els directius de la Fundació Guggenheim van començar al febrer de 1991. L'acord es va signar a la fi d'aquest any, seleccionant-se l'arquitecte i l'emplaçament de l'edifici a mitjan 1992. Des de la seva inauguració el 1997, el museu ha rebut una mitjana superior al milió de visitants anuals, causant un impacte extraordinari en l'economia i la societat basca, impulsant el turisme a la regió i promovent la revitalització de múltiples espais públics i privats a la vila, a més de millorar la imatge de la ciutat. Tot aquest fenomen, batejat pels mitjans de comunicació com a «efecte Guggenheim» o «efecte Bilbao», ha posat en relleu la importància del turisme cultural, i ha generat un efecte d'emulació en altres països, amb desiguals resultats.

La característica més cridanera del museu és l'innovador edifici en el qual s'emplaça, constituït per formes curvilínies i retorçades, recobertes de pedra calcària, cortines de cristall i planxes de titani. Té una superfície total de 24.000 m², dels quals 10.540 m² estan reservats per a les exposicions, distribuïts en 19 galeries, sent el museu amb més metres expositius de l'Estat. Se situa a la vora de la ria de Bilbao, en una zona denominada Abandoibarra, al costat del pont de la Salve, que està envoltat per una torre buida.

Tant l'edifici com la seva col·lecció permanent pertanyen a les autoritats basques. El 3 de desembre de 2014 el patronat del Museu Guggenheim Bilbao va aprovar renovar per 20 anys més la col·laboració amb la Fundació Solomon R. Guggenheim de Nova York, subscrita el 1994 i la vigència del qual vencia el 31 de desembre.

Durant el mes d'octubre de 2017 i fins al dia 18, data d'inauguració de la pinacoteca, el museu va celebrar el seu XXè aniversari amb diverses activitats.

El Bilbao de finals de la dècada de 1980 era una ciutat gris i en decadència, molt afectada per la violència política, la reconversió industrial, la conflictivitat social i l'heroïna,[1] i va endegar una reanimació va arrencar en realitat amb la construcció del Metro de Bilbao, el sanejament del Nervión, la fallida posada en marxa d'un centre d'art contemporani al vell magatzem de vins de l'Alhóndiga,[2] una nova terminal a l'aeroport de Bilbao, dos ponts, el túnel d'Artxanda, dos biblioteques, un centre de conferències, un centro de exhibicions, altres museus, parcs i edificis governamentals.[3]

Després d'haver fracassat en l'intent d'obrir seus a Salzburg i Massachusetts, Thomas Krens, director i assessor sènior per a afers internacionals de la Fundació Solomon R. Guggenheim va buscar emplaçaments a Espanya per a una nova seu del museu, primer a Madrid, i després amb Barcelona, Sevilla i Santander, però cap ciutat va oferir la complicitat política de Bilbao.[2]

El Govern Basc i la Diputació de Biscaia es van involucrar a fons en el projecte i les dues administracions van pagar a la fundació novaiorquesa 20 milions de dòlars, desemborsats en dues terminis, el 1992 i 1993, per allotjar la col·lecció durant 20 anys. Es va oferir inicialment l'Alhondiga a Frank Gehry, però es va negar perquè el lloc era massa petit per al concepte que tenia, i es va triar un solar a Abandoibarra, de 46.000 metres quadrats de forma triangular, i travessat pel pont de la Salve. Els treballs de construcció van començar el 1995 i van durar dos anys i mig, sent el contractista principal Ferrovial.[4] Quan van començar les obres, l'augment del preu del titani al mercat internacional va posar en perill la construcció del museu, però finalment es va utilitzar titani més barat portat de Rússia.

L'edifici ocupa 24.000 metres quadrats i fou inaugurat el 1997, va acabar costant 100 milions d'euros.[2] L'organització armada Euskadi Ta Askatasuna va organitzar un llançament de granades contra l'edifici durant la seva inauguració, a la que havíen d'assistir els caps d'estat i de govern espanyol, Joan Carles I d'Espanya i Jose Maria Aznar, però l'operació fou impedida per l'Ertzaintza, i en l'acció va morir un agent.[5]

En 2014 es va ampliar l'acord de gestió per uns altres 20 anys, donant més autonomia al museu respecte Nova York, es va obrir la possibilitat de construir una extensió del museu a Urdaibai i es va crear un programa de beques per a estudiants del País Basc, i un programa de residència per a artistes bascos en ascens.[6]

Romero, Ana. «Edurne Portela: "La violencia en el País Vasco en los 80 lo impregnaba todo"» (en castellà). RTVE, 27-11-2017. [Consulta: 19 octubre 2021]. ↑ 2,0 2,1 2,2 Seisdedos, Iker. «‘Efecto Guggenheim’: así se hizo» (en castellà). El Pais, 14-12-2014. [Consulta: 15 octubre 2021]. «El éxito del ‘efecto Bilbao’ y por qué no es posible copiarlo en otras ciudades» (en castellà). Idealista, 07-07-2016. [Consulta: 20 octubre 2021]. Carames, Jesús. «Bilbao Así se construyó el Museo Guggenheim Bilbao» (en castellà). Bilbao Hiria, 30-01-2021. [Consulta: 20 octubre 2021]. Igea, Octavio. «El día que ETA asesinó en el Guggenheim» (en castellà). El Correo, 13-10-2017. [Consulta: 15 octubre 2021]. Astiz, Iñigo. «Bilbokoago den Guggenheim» (en basc). Berria, 04-12-2014. [Consulta: 21 octubre 2021].
Fotografies de:
Patricia Del Sol - CC BY-SA 3.0
Statistics: Position (field_position)
1944
Statistics: Rank (field_order)
756

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
895471326Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 2627

Google street view