Les coves de Jentiletxea II, Langatxo i Iruroin testimonien, mitjançant les troballes que s'hi han fet, l'ocupació d'aquestes terres en períodes prehistòrics que es remunten al Paleolític superior. La vila de Mutriku es va fundar el 1209 pel rei castellà Alfons VIII, que li va atorgar carta de poblament i la possibilitat d'emmurallar l'urbs (n'hi ha encara alguna resta). El nucli medieval es va desenvolupar i s'hi van construir importants palaus i cases torre pertanyents algunes a les famílies aristocràtiques i algunes altres les riqueses procedents del comerç marítim o del servei com a marins en l'armada. El 1553 un incendi va destruir gran part de la vila: es van salvar algunes cases de pedra, però es van perdre totes les de fusta.

 Vista general de la platja de Saturraran.

Al segle xix, sent alcalde Cosme Damián Churruca, Mutriku va conèixer una revolució urbana, en la qual es van obrir dues places situades als extrems del nucli urbà. Una d'elles es va construir en el lloc on era l'antiga església que, a causa del seu estat ruïnós, es va demolir. L'altra, en l'altre extrem, es va formar amb la construcció de la nova església d'estil neoclàssic, conformant la plaça amb l'ajuntament. El segle xx va portar l'ampliació del port i les seves instal·lacions, i el XXI una altra nova ampliació amb ànim de potenciar la pesca i el turisme. És destacable que aquesta nova ampliació hagi comportat la construcció d'una central elèctrica mareomotriu.