Museu Faller de València
L'actual Museu Faller de València està instal·lat des de 1971 a l'antic Convent de la Casa Missió de Sant Vicenç de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d'una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle xx, sent reinaugurat el 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d'aquesta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d'exposicions temporals "Josep Alarte", dedicada a exposicions antològiques de l'obra d'artistes fallers.
Les Falles són una festa popular que ja se celebrava a mitjans del segle xviii, quan comissions informals de veïns s'erigien als carrers de València cadafals efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles, cartró. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vigília del dia de Sant Josep, donant la benvinguda a la primavera.
Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seva composició tècnica com en l'execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar les seves celebracions i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar la nit del dia de Sant Josep.
Les falles infantils es remunten, com a mínim, a finals del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, el que va fer que adquirissin una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar ninots infantils.
La progressiva qualitat artística de les falles, l'aparició de premis a les millors i l'emergència de l'artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d'indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de "L'indult del foc", presentada per l'artista faller Regino Mas, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants triarien per votació popular el ninot indultat d'aquest any. Aquest és l'origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una mena de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.
Afegeix un nou comentari