Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

 Morella. Dámaso Calbo i Rochina de Castro. Historia de Cabrera. Madrid 1845

Les restes més antigues de presència humana a Morella es remunten a fa entre 7200 i 7400 anys. En la comarca dels Ports s'han trobat nombroses i destacades restes arqueològiques. Al terme de Morella es conserven les pintures rupestres de la Cova del Roure a Morella la Vella, que testifiquen la presència de l'humà prehistòric per aquestes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de l'edat del bronze i hipogeus en Hostal Nou, relíquies prehistòriques que van ser lamentablement destruïdes. Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres ibèriques, ja que es considera que la seua fundació data del període eneolític, que se situa entre l'any 2500 aC i el 200 aC.

Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada dels grecs per la comarca dona fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tresor de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les quals destacaven les procedents de Creta, Tares i la Magna Grècia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilergàons, descendents dels beribraces. Hanníbal va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandoni, règul de Mandonia (Morella), va participar en les Guerres Púniques i els ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i d'altres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència.

Després de la mort del general Quint Sertori, que s'havia rebel·lat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títol de municipi romà i es va integrar en la província Tarraconense.

El pas dels visigots per Morella va deixar empremtes històriques. En La Pedrera de la Parreta de Morella s'ha descobert el jaciment visigot del Mas Sabater. En aquest jaciment hi destaca un edifici que segons els estudis dels arqueòlegs podria haver tingut dotze metres d'altura i dataria del segle VII. D'acord amb els directors de l'excavació, es tractaria d'un dels jaciments més importants de l'època en l'àrea mediterrània.[1] D'altra banda, es considera que l'església de Sant Nicolau de Morella i l'ermita de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, per a posteriorment abandonar-la l'any 411. Els visigots encapçalats per Ataülf van conquistar la Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que el rei visigot Euric es va apoderar totalment de la província l'any 476.

Va ser ocupada pels amazics l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa. Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom de Rodrigo Díaz de Vivar que, pareix, va ser qui precisament va reconstruir el seu castell. Als voltants de Morella es va desenvolupar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la qual va ser principal protagonista Rodrigo Díaz de Vivar, contra qui van unir les seues forces Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar i el rei cristià Sanç I d'Aragó i Pamplona. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1084,[2] en l'anomenat Pla del Rei, derrotà els seus oponents, feu presoners 2.000 mainaders i nombrosos nobles cristians i xeics àrabs.

 Carta pobla de Morella (1233)

L'any 1117 el rei Alfons I d'Aragó va conquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornada la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se'n l'any 1157, després de la conquesta d'Alcanyís, però no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume el Conqueridor qui, l'any 1232, n'expulsara definitivament els musulmans. Les forces cristianes que van conquistar Morella van estar dirigides pel senyor Blasco I d'Alagón -conegut pel sobrenom d'El Major o El Gran-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder reial. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera Carta de poblament de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Terol i l'Extremadura Aragonesa, coneguts també com a Furs de Sepúlveda. Posteriorment, el rei Jaume va suprimir el feu i va anul·lar la carta pobla; en dictà una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.[3]

L'any 1672 va patir els estralls d'una epidèmia que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se celebren a Morella les Festes Sexennals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la marededéu de Vallivana quan Morella va patir aquesta epidèmia de pesta.

Durant la Guerra de Successió Espanyola, Morella va prendre partit per Felipe V. Els partidaris de l'Arxiduc Carles, al comandament de Mut de Valljunquera, van intentar entrar a Morella, però van ser derrotats a la serra de Sant Marcos. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el 3 de febrer a les forces de Felipe V que l'assetjaven. Davall el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.

 Vista general des del castell

El 1808 es va sumar al patriòtic alçament contra Napoleó; però van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general Elío, van aconseguir conquistar-la. En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se obertament i enverinada els partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris de l'absolutisme, denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies més tard les tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant això, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.

 Vista panoràmica de Morella des del Castell

En morir Ferran VII el 1833 i encendre's la cruel primera guerra carlina entre els partidaris del germà del rei mort, Carles Maria Isidre de Borbó, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense compte. Va ser conquerida pels carlins el 26 de gener de 1838. El general Cabrera la defensà dels atacs dels tres batallons del general Oráa l'estiu del mateix any[4] i fou conquerida finalment per Espartero el 1840.[5] Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a reparar els danys experimentats en la contesa. Fou conquerida pels feixistes el 4 d'abril de 1938.[6]

Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Historicoartístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965).

Agencia EFE «Descubren en Morella un poblado visigodo del siglo VII». diari Levante-emv, 24-08-2017, pàg. edició web. «Morella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014. de Sotto, Serafín María. Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas (en castellà). vol.11. D. B. Gonzalez, 1857, p. 196.  Santirso Rodríguez, Manuel «El incierto cenit del carlismo catalán (1837-1840)» (en castellà). Gerónimo de Urdariz, n.14-15, 1999, pàg. 169 [Consulta: 18 maig 2013]. Gabarda Cebellán, Vicent. Els afusellaments al País Valencià (1938-1956). Universitat de València, 2011, p. 43. ISBN 9788437087429. 
Fotografies de:
Kriegerkalle - Public domain
Statistics: Position
2829
Statistics: Rank
41861

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
314629875Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 6111

Google street view

On puc dormir a prop de Morella ?

Booking.com
487.357 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 42 visites avui.