Estela funerària ibèrica de la Serrada segles IV - III aC. (Ares del Maestrat). Museu de Prehistòria de València

El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys. De la Prehistòria es conserva, als barrancs del terme, una abundància de pintures rupestres. Mereixen una menció especial les de la Cova Remígia al barranc de la Gasulla, considerada la «capella Sixtina» del neolític, la qual conté pintures declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998, conjuntament amb la resta d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Les primeres restes d'assentaments pròpiament dits els trobem a la cova Fosca, on encara avui continuen les investigacions dels arqueòlegs.[1] Ares del Maestrat és de fundació romana, encara que va ser destruïda pels àrabs, els qui la van fortificar i van aixecar un castell. Més tard, entrat el segle xiii va ser conquerida pels cristians, passant a pertànyer entre d'altres, a l'Orde de Montesa, la qual eleva el poble a la categoria de comanda, el que dona origen a la segona part del nom "del Maestrat".[2]

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.[3]

Del desembre de 1707 fins al 15 de juliol de 1708, durant la Guerra de Successió espanyola, la ciutat fou objecte d'un setge. En caure la ciutadella, es completava la caiguda del Regne de València en mans filipistes.

Durant la Guerra Civil Espanyola va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Vilar de Canes, la campanya de bombardejos de maig de 1938 per part de l'aviació de l'Alemanya nazi, considerat generalment com un experiment per provar la capacitat dels bombarders Stuka.[4] El resultat dels bombardejos foren 38 morts.[5]

Topònim

El topònim Ares és recurrent des de terres del Pirineu fins a la comarca valenciana del Comtat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per això que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot Ares siga el d'aras, que en llatí vol dir 'altar'. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i a altres déus quan passaven un port de muntanya; de fet, en algun d'estos llocs encara avui hi ha alguna ermita, com per exemple al port de la Bonaigua (Pallars Sobirà), on trobem la Mare de Déu de les Ares.

Mostra d'això és el nombre de colls d'Ares que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló i la Presta, al límit nord del Capcir (terme de Puigbalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i La Guàrdia d'Ares, entre La Vansa i Fórnols i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de Les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec[Enllaç no actiu] entre Àger i Alsamora, al Comtat a Ares del Bosc i també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.