El Alto és una ciutat i municipi de Bolívia situat a la província de Pedro Domingo Murillo del departament de La Paz, a l'oest del país a l'altiplà andí. Quant a població, El Alto és la ciutat més poblada del departament i la segona ciutat més poblada de Bolívia després de Santa Cruz de la Sierra.
El Alto va ser creat com una entitat municipal independent i amb el rang de ciutat el 6 de març de 1985, per la qual cosa és considerada com una de les ciutats més joves de Bolívia. A causa de la seva estreta proximitat amb la ciutat de La Paz, la ciutat d'El Alto forma part de l'àrea metropolitana de La Paz.
A la ciutat està situat l'Aeroport Internacional El Alto, un dels principals aeroports de Bolívia. Quant a l'aspecte econòmic, El Alto s'ha caracteritzat per posseir una gran i intensa activitat comercial. A la ciutat existeixen al voltant de 5600 petites i mitjanes empreses, fàbrique...Llegeix més
El Alto és una ciutat i municipi de Bolívia situat a la província de Pedro Domingo Murillo del departament de La Paz, a l'oest del país a l'altiplà andí. Quant a població, El Alto és la ciutat més poblada del departament i la segona ciutat més poblada de Bolívia després de Santa Cruz de la Sierra.
El Alto va ser creat com una entitat municipal independent i amb el rang de ciutat el 6 de març de 1985, per la qual cosa és considerada com una de les ciutats més joves de Bolívia. A causa de la seva estreta proximitat amb la ciutat de La Paz, la ciutat d'El Alto forma part de l'àrea metropolitana de La Paz.
A la ciutat està situat l'Aeroport Internacional El Alto, un dels principals aeroports de Bolívia. Quant a l'aspecte econòmic, El Alto s'ha caracteritzat per posseir una gran i intensa activitat comercial. A la ciutat existeixen al voltant de 5600 petites i mitjanes empreses, fàbriques i plantes de processament d'hidrocarburs. És també el lloc d'exportació dels recursos minerals del país i de la matèria primera processada, i és una de les ciutats amb més ràpid creixement econòmic del país.
El seu ràpid creixement econòmic ha convertit la ciutat d'El Alto en un lloc d'assentament de migrants d'altres localitats de Bolívia, especialment de persones de l'àrea rural del país, provinents majoritàriament dels departaments de La Paz, Oruro i Potosí, així com de Cochabamba, Chuquisaca i, en menor mesura, també de Santa Cruz i Beni.
A causa de les relacions comercials, l'afinitat cultural i la proximitat amb el Perú, la ciutat d'El Alto també s'ha convertit des de la dècada de 1990 en destinació de persones procedents d'aquest país.
El principal centre d'estudis superiors és la Universidad Pública de El Alto (UPEA), la ciutat compta, a més, amb una orquestra simfònica, museus i altres equipaments culturals.
El Alto amb l'Huayna Potosí al fonsEl Alto va liderar la mobilització de 2003 que es va denominar la Guerra del Gas, que va marcar un punt d'inflexió en la política nacional boliviana, en aixecar-se per la defensa dels recursos d'hidrocarburs (gas i petroli).[1] Sota el lema El gas no se vende, ni por Chile ni por Perú. Sí, a la industrialización, El Alto es va revoltar contra les polítiques de Gonzalo Sánchez de Lozada, govern que la població considerava aliè als interessos del país, principalment de les famílies més empobrides, a causa de l'abandó de les necessitats bàsiques com l'educació, la salut i millores salarials.
Després d'un mes de revoltes i mobilització dels alteños, la repressió militar va deixar almenys 63 persones mortes i 400 ferides, l'esdeveniment va ser conegut com la Massacre d'Octubre. En conseqüència, Gonzalo Sánchez de Lozada va renunciar a la presidència el 17 d'octubre de 2003.[1]
El maig i juny de 2005, El Alto va participar en les marxes camperoles que van confluir a la plaça San Francisco de La Paz per exigir la nacionalització dels hidrocarburs a l'Assemblea Constituent i el Judici de Responsabilitats, demandes que van ser postergades per la convocatòria d'Eleccions Generals.[2] El Congrés de Sucre va acceptar la renúncia de Carlos Mesa el 9 de juny i la pressió popular va obligar a renunciar a la successió a Hormando Vaca Díez i Mario Cossío, assumint la Presidència Eduardo Rodríguez Veltze per a convocar eleccions generals.
Ciutat Revolucionària, Heroica i Defensora dels Recursos NaturalsEn reconeixement al seu compromís en la conformació del nou Estat va ser declarada per llei «Ciutat Revolucionària, Heroica i Defensora dels Recursos Naturals» el 6 de març de 2015, commemorant així el seu 30è aniversari d'existència.[3]
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari